Una de cada quatre persones treballadores ha normalitzat la precarietat laboral a Catalunya
Tenir feina no sempre garanteix una vida digna. Les recerques FOESSA i l’experiència dels equips d’inserció laboral mostren la necessitat de garantir ingressos suficients, estabilitat i drets.
Càritas Catalunya ha presentat al CaixaForum Barcelona dues recerques vinculades a l’Informe FOESSA que alerten sobre la precarietat laboral a Catalunya. El 38,2% de les persones treballadores es troba en situació de precarietat objectiva, mentre que el 17,4% percep inseguretat laboral.
Tenir feina no sempre garanteix els ingressos i l’estabilitat necessaris per construir un projecte de vida digne. Aquest ha estat un dels missatges centrals de la jornada celebrada el 7 d’octubre de 2026, coincidint amb el Dia Mundial pel Treball Decent.
La trobada ha posat en diàleg les recerques sobre precarietat laboral i els efectes de la reforma laboral amb l’experiència dels equips d’inserció de Càritas.
Precarietat laboral a Catalunya: les condicions i la percepció no sempre coincideixen
Sara Moreno Colom, doctora en Sociologia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha presentat les conclusions de l’article El mercat laboral i la precarietat laboral a Catalunya, del qual és coautora amb Vicent Borràs Català, Mireia Bolíbar Planas i Cristina Álvarez Jorba.
L’estudi s’ha elaborat a partir de l’enquesta EINSFOESSA 2024, amb dades laborals referides al 2023. Per analitzar la precarietat objectiva, considera la inestabilitat contractual, la discontinuïtat laboral i els ingressos baixos.
Els resultats mostren un desajust entre les condicions laborals i la percepció d’inseguretat. Una de cada quatre persones treballadores, el 25,5%, viu en condicions de precarietat objectiva sense manifestar inseguretat laboral. La recerca identifica aquest perfil amb la normalització de la precarietat.
Les investigacions alerten del risc d’assumir aquestes condicions com una característica estructural del mercat de treball.
Un contracte indefinit no garanteix ingressos suficients
La jornada també ha abordat els efectes de la reforma laboral, amb avenços en la reducció de la temporalitat i l’augment de la contractació indefinida. Aquests canvis, però, no resolen totes les dimensions de la precarietat.
A la taula rodona «Treballar amb dignitat», el professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona Lluís Franco ha advertit que la creació d’ocupació i la reducció de la temporalitat no s’han traduït, per a moltes persones vulnerables, en ingressos suficients i estables.
Disposar d’un contracte indefinit no garanteix ingressos continuats durant tot l’any ni una jornada suficient. Per això, Franco ha defensat que la millora dels salaris i les condicions laborals ha d’anar acompanyada de garanties d’accés a l’habitatge, la sanitat, l’educació i la protecció social.
Per la seva banda, Mireia Bolíbar Planas, investigadora de l’Institut d’Estudis del Treball de la UAB, ha destacat que el treball decent ha d’incloure ingressos justos, seguretat, protecció social i participació de les persones treballadores. També ha assenyalat que les desigualtats de gènere, origen, edat i qualificació condicionen les oportunitats d’accedir a una feina de qualitat i mantenir-la.
Trobar feina no sempre permet deixar de necessitar suport
La taula rodona, moderada per Ezequiel Mir, també ha comptat amb Elena Mor, cap del programa d’Acollida Laboral de Càritas Diocesana de Lleida, i Raquel Alonso, tècnica de l’empresa d’inserció ECOSOL de Càritas Diocesana de Girona.
Les aportacions dels equips han posat de manifest que trobar feina no sempre permet deixar de necessitar el suport de Càritas. La inestabilitat i els ingressos insuficients dificulten l’autonomia i la planificació del futur, i generen frustració i la necessitat d’acompanyament emocional.
El debat ha destacat la importància dels recursos de conciliació per poder mantenir la feina, així com de la formació perquè les persones coneguin i puguin reivindicar els seus drets laborals.
Des de l’experiència d’ECOSOL, Raquel Alonso ha explicat que l’empresa d’inserció combina la feina remunerada amb la formació i un pla de treball individualitzat. Aquest procés també aborda dificultats relacionades amb l’habitatge, la situació familiar, l’idioma i les competències professionals.
L’acompanyament pot continuar després de la incorporació al mercat laboral ordinari i incloure suport a l’empresa en l’acollida de la persona, amb l’objectiu de reforçar l’autonomia i ampliar les oportunitats d’inserció.
Treball decent per construir un projecte de vida digne
ls dos estudis formen part de la publicació Articles d’investigació social. Informe FOESSA sobre Exclusió i desenvolupament social a Catalunya, impulsada per la Fundació FOESSA i l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya.
En el Dia Mundial pel Treball Decent, Càritas Catalunya reivindica una ocupació que permeti viure amb dignitat, estabilitat i drets. No podem assumir com a normal que tenir feina sigui insuficient per construir un projecte de vida digne.
