Es proposen una modificació del reglament d’estrangeria
Entitats i professionals d'infància i migracions proposen una modificació del reglament d'estrangeria que garanteixi el dret a documentar-dels nens i nenes que arriben sols a Espanya.
Aquestes propostes, realitzades en el marc del tràmit de consulta pública obert pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions a principis de febrer, tenen com a única finalitat facilitar a tots els nens i nenes la seva transició a la vida adulta.
La proposta de modificació que plantegen els professionals i entitats expertes té com a objectiu garantir la plena i efectiva integració en la societat espanyola d’aquests nens, nenes i joves, d’acord amb la legislació nacional i internacional que garanteix la protecció dels Drets Humans, i, en especial, els drets de la infància.
El document presentat es centra en els articles relatius a la identificació, documentació, tramitació i renovació de les autoritzacions de residència i treball dels nens, nenes i adolescents que han arribat sols a Espanya i que han estat sota la guarda o tutela de les entitats públiques de protecció de les Ciutats i Comunitats autònomes. Seguint la línia de les recomanacions del Defensor el Poble ja acceptades pel Ministeri, es planteja la necessitat d’una modificació exhaustiva dels articles 196, 197 i 198, i, fent un pas més, es proposen modificacions dels articles 148, 190 i 211 de el mateix text reglamentari.
A més, s’inclouen diverses disposicions transitòries per a l’aplicació retroactiva del Reglament, amb l’objectiu de documentar a tots els joves que, si bé van ser menors d’edat des de l’1 de gener de 2018 fins a l’actualitat, no van accedir a la seva documentació tot i tenir dret a això, el que els situa en situació d’exclusió social.
La modificació reglamentària que es proposa pretén assegurar que tots els nens, nenes i joves sota la guarda o tutela de les comunitats autònomes:
1) Siguin considerats regulars a tots els efectes encara sense disposar de targeta de residència, l’obtenció serà considerada una mera formalització d’aquesta, d’acord amb l’art. 37.5. De la L.O. 1/2000.
2) Compteu automàticament amb autorització de residència i treball a partir dels 16 anys.
3) Comptin amb autorització de residència i treball concedida i vigent des del seu ingrés en el sistema de protecció, sempre que hagin assolit l’edat laboral, i fins als 18 anys, eliminant la vigència inicial d’1 any. En el cas que hagin accedit a aquest dret havent-hi aconseguit els 17 anys, la seva residència inicial tindrà vigència de mínim 1 any.
4) Únicament siguin considerats indocumentats aquells menors d’edat que no disposin de passaport o document que acrediti la seva edat i identitat. I, en cas de no poder ser documentats a través dels seus països d’origen, seran documentats amb cèdula d’inscripció tramitada d’ofici.
5) renovin la seva autorització de residència i treball si compleixen amb un dels següents requisits: acreditació de la seva incorporació real o potencial al mercat de treball; informe positiu de l’entitat de tutela o informe d’esforç d’integració. S’eliminen els requisits de cotització i mitjans econòmics i aquesta autorització tindrà vigència de 2 anys com totes les residències renovades.
6) Accediu a l’autorització de residència de llarga durada després d’haver estat 2 anys sota la guarda o tutela continuada de les entitats públiques de protecció, d’acord amb el Codi Civil i pel que fa a l’accés a la nacionalitat.
7) Puguin sol·licitar, en cas que no haguessin estat documentats abans d’arribar a la majoria d’edat amb la corresponent targeta de residència, en el termini d’1 any des de la seva sortida, l’emissió d’una targeta de residència i treball que reconegui la seva antiguitat de residència legal, retrotraient els efectes a la data d’ingrés del menor d’edat en el sistema de protecció i que tindrà vigència de 2 anys, en cas de complir els requisits que preveu l’art. 197.
8) Així mateix, es proposa que aquestes disposicions s’apliquin als joves que, si bé van ser menors d’edat en algun moment des de l’1 de gener de 2018, no van accedir a l’autorització de residència que els hagués correspost, i encara avui es troben en situació administrativa irregular, amb l’objectiu de posar fi a la seva situació d’exclusió social.
