La regularització extraordinària no exigeix padró: les entitats socials denuncien traves innecessàries
La Xarxa d’Entitats pel Padró alerta que exigir l’empadronament en tràmits previs agreuja l’exclusió i dificulta l’accés als drets
Les entitats socials han advertit de les dificultats que continuen trobant moltes persones estrangeres per accedir als processos de regularització a causa d’obstacles administratius relacionats amb el padró. Tot i que la normativa vigent no exigeix aquest requisit, a la pràctica persisteixen barreres que agreugen situacions de vulnerabilitat.
En aquest context, la Xarxa d’Entitats pel Padró ha fet públic el següent comunicat:
La regularització extraordinària no exigeix el padró: demanar-lo implica posar traves innecessàries al procés
● La Xarxa d’Entitats pel Padró recorda que si la regularització no requereix padró, tampoc ha de ser requisit en els tràmits previs
● Reconèixer la residència de les persones estrangeres ha de servir també perquè els ajuntaments garanteixin els seus drets
Barcelona, 29 d’abril de 2026. – El procés de regularització extraordinària de persones estrangeres torna a posar en evidència l’impacte de l’incompliment d’alguns ajuntaments d’empadronar tothom que viu al seu municipi. Encara que el padró no és un requisit per accedir a la regularització, les denegacions i dificultats per empadronar-se agreugen la situació de vulnerabilitat de moltes persones i afegeixen obstacles innecessaris a l’hora d’acreditar la seva residència i tramitar la regularització.
El Reial Decret 316/2026 que regula el procés estableix de forma clara que la residència de cinc mesos a l’Estat espanyol es pot acreditar “mitjançant qualsevol prova vàlida en dret”, i que fins i tot no caldrà el padró per posar les empremtes digitals quan es concedeixin les resolucions. Malgrat això, el fet que alguns ajuntaments i ens locals restringeixin la seva atenció a les persones empadronades empitjora l’exclusió de veïns i veïnes que per la seva situació de vulnerabilitat residencial –entre altres— s’han vist privades de l’accés als drets que els garantiria el registre padronal.
Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró continuarem vetllant pel compliment de les obligacions i responsabilitats dels poders públics. El dret a la bona administració i sobretot la Llei de Serveis Socials obliguen les administracions públiques a atendre a totes les persones que es troben en situació de necessitat personal bàsica, amb independència que estiguin o no empadronades al municipi. Totes les persones han de ser ateses sense cap tipus de discriminació: els ajuntaments i ens locals han de facilitar l’empadronament al municipi on resideix la persona, acceptant qualsevol prova que ho acrediti, així com també el certificat de vulnerabilitat requerit en una de les modalitats d’accés al procés de regularització.
La necessitat de recórrer als serveis socials per obtenir aquest certificat respon a la situació de vulnerabilitat de les persones afectades, i condicionar la regularització a l’emissió d’aquest informe implica traslladar a col·lectius ja precaritzats una càrrega administrativa injusta i desproporcionada.
La Xarxa d’Entitats pel Padró, formada per una quinzena d’organitzacions i plataformes* que sumem al voltant de 500 entitats, reiterem la necessitat de comptar amb registres padronals que reflecteixin la realitat als nostres pobles i ciutats. Només així podrem dimensionar els
recursos i equipaments per donar resposta a les necessitats de la ciutadania i garantir l’accés de tota la població a drets bàsics com la salut, l’educació i la protecció social.
La regularització de persones estrangeres que viuen a les nostres viles i ciutats és una oportunitat per garantir els seus drets i reconèixer la seva contribució a la societat plural i diversa que construïm entre totes. Les entitats socials que treballen per la cohesió social i perquè totes les persones puguin desenvolupar-se plenament col·laboren també, amb els recursos limitats de què disposen, en l’actual procés de regularització. La seva voluntat i vocació de servei ha de sumar amb l’obligació i responsabilitat que tenen les administracions públiques, en primera instància, d’atendre tothom que ho requereix.
La XARXA D’ENTITATS PEL PADRÓ està formada per:
● aFFaC – Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya
● Amnistia Internacional Catalunya
● Càritas Catalunya
● CNT Cornellà
● CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
● Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i de l’Alt Maresme
● Coordinadora Obrim Fronteres
● ECAS – Entitats Catalanes d’Acció Social
● Fedaia – Federació d’Infància i Adolescència
● FEPA – Xarxa d’Entitats per l’Emancipació Juvenil
● Fundació Ficat
● FòrumSD – Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya
● Lafede – Justícia Global
● Observatori DESCA
● Pasucat – Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya
Les entitats reclamen que les administracions públiques garanteixin l’accés universal als drets bàsics i eliminin les barreres administratives que dificulten la inclusió social.
