Memòria 2025 de Càritas Catalunya: l’habitatge i l’exclusió social cronifiquen la pobresa
L’accés a un habitatge digne, la situació administrativa irregular i el debilitament dels vincles comunitaris dificulten cada vegada més els processos d’inclusió social
Durant el 2025, les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van acompanyar 86.128 llars, on vivien 199.571 persones, a través de 2.084 projectes desenvolupats arreu del territori. Aquesta acció va ser possible gràcies al compromís de 11.110 persones voluntàries, 674 professionals contractats i 18.103 persones i empreses col·laboradores. En total, l’entitat va destinar 53 milions d’euros, dels quals el 82 % es van dedicar directament a l’acció social.
L’habitatge continua sent el principal factor d’exclusió
La Memòria posa de manifest que el 55 % de les llars acompanyades no disposa d’un habitatge digne, mentre que gairebé set de cada deu tenen dificultats per assumir el pagament del lloguer, la hipoteca o els subministraments bàsics.
Com a conseqüència, moltes famílies es veuen obligades a recórrer al relloguer com a única alternativa residencial. El que fa quinze anys era una realitat residual s’ha convertit avui en la solució habitual per a una de cada tres llars acompanyades per Càritas i, en molts casos, ha deixat de ser una situació transitòria per convertir-se en permanent.
La situació administrativa irregular condemna milers de persones a l’exclusió
Una altra de les dades més preocupants és que el 46 % de les persones ateses es troba en situació administrativa irregular, una circumstància que limita l’accés als drets fonamentals, dificulta la inserció laboral i prolonga situacions de pobresa que es podrien evitar amb polítiques d’inclusió més eficaces.
Durant el procés extraordinari de regularització, Càritas va acompanyar prop de 7.500 persones i va tramitar més de 4.000 expedients, una tasca que continuarà mitjançant itineraris d’inserció laboral per afavorir l’estabilitat administrativa d’aquestes persones.
Les dones i la infància, els col·lectius més afectats
La pobresa continua tenint un clar rostre femení. Les dones representen el 58 % de les persones acompanyades i més de la meitat de les llars ateses tenen infants o adolescents.
Aquesta realitat preocupa especialment perquè compromet la igualtat d’oportunitats i perpetua la transmissió intergeneracional de la pobresa.
Tenir feina ja no garanteix sortir de la pobresa
La recuperació de l’ocupació encara no es tradueix en una inclusió social real. El 60 % de les persones acompanyades es trobava en situació d’atur i una de cada cinc tenia una feina precària.
Aquestes dades reflecteixen que disposar d’una feina ja no garanteix unes condicions de vida dignes.
Reconstruir la comunitat per combatre la pobresa
Càritas Catalunya defensa que la resposta no es pot limitar a cobrir necessitats bàsiques. L’entitat aposta per un acompanyament integral que situï la persona al centre, garanteixi l’accés als drets i reforci les xarxes familiars, veïnals i comunitàries com a element essencial per prevenir i superar les situacions d’exclusió social.
Durant la presentació de la Memòria, l’entitat va recordar també les paraules del papa Lleó XIV durant la seva visita a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona: «La vida no és una cursa per viure de manera solitària; és una realitat que es juga en equip i cal aprendre a córrer junts.»
Les propostes de Càritas Catalunya
Davant d’aquesta realitat, Càritas Catalunya reclama:
- ampliar el parc públic d’habitatge social;
- garantir l’accés efectiu a un habitatge digne;
- aprovar la llei de mesures urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo;
- implantar la prestació universal per criança;
- avançar cap a la gratuïtat de l’etapa educativa de 0 a 3 anys i de les activitats extraescolars.
La Memòria conclou que combatre la pobresa exigeix actuar simultàniament sobre les condicions materials de vida i sobre els vincles comunitaris que fan possible una societat més cohesionada.
