Dia de Caritat: «Ser més poble» per recrear les nostres relacions i construir una normalitat més justa i fraterna

Avui comença la Setmana de Caritat, un període que culmina diumenge que ve, 6 de juny, festa de Corpus Christi i Dia de Caritat, en la qual Càritas convida a «ser més poble» per recrear les nostres relacions i construir una normalitat nova, més justa i fraterna, construïda des d’un nosaltres que ens fa germans.

Aquest és el moment del calendari en què les 70 Càritas Diocesanes de tot Espanya fan pública la seva rendició de comptes i realitzen col·lectes econòmiques, en un any fortament marcat per l’impacte d’una pandèmia sanitària que ha obligat a multiplicar els esforços humans i econòmics per atendre a un nombre creixent de famílies aclaparades per l’efecte de la profunda crisi social derivada de la Covid-19.

Petits gestos a favor del bé comú

La resposta a aquest temps extraordinari de pandèmia i de crisi caracteritzat per la fragilitat i la incertesa és la que Càritas vol transmetre a través del cartell dissenyat per al Dia de Caritat d’aquest any sota el lema «# SeamosMásPueblo», un missatge amb el qual , com assenyala Eva San Martín, coordinadora de la campanya institucional, “ens faci prendre consciència que, enmig d’un temps extraordinari i dolorós, ens cal recrear les nostres relacions per sostenir-nos i cuidar-nos d’una forma nova”.

La celebració del Dia de Caritat en 2021, “després d’aquest llarg període dominat per l’adversitat de la malaltia i la inseguretat, pel dolor de la pèrdua i la soledat, ens ha de portar a estendre mans, a realitzar petits gestos quotidians i a participar i intervenir en les dinàmiques socials que ens porten al compromís pel bé comú”, afegeix.

Aquesta és la invitació a celebrar, des d’aquest poble universal que som, la jornada que l’Església dedica a Càritas per reconèixer, com diu el papa Francesc, que “l’amor, ple de petits gestos de cura mútua, és també civil i polític, i es manifesta en totes les accions que procuren construir un món millor”.

Aquesta proposta de Càritas a estendre mans i a realitzar petits gestos en favor del bé comú, es plasma en quatre objectius personals que transformen la vida social:- Cambia tu estilo de vida. Cultiva la cercanía y la disponibilidad. Hazte vecino y vecina, re-vincúlate con otras personas y grupos, atrévete a dar, pero también a pedir, porque esa interdependencia crea fraternidad.

• Canvia la teva mirada. Sobre la teva mirada a la realitat com fa el bon samarità. Conèixer i posar nom obre el cor a la compassió per poder escoltar, atendre i curar a qui es troba en el teu camí.
• No passis de llarg. Seguir Jesús implica prendre partit i fer tot el possible perquè la dignitat i la justícia siguin realitat per a tothom. Cerca la coherència en la teva vida personal i en les decisions que prens amb altres persones. Els canvis es gesten des d’un nosaltres compartit.
• Canvia el teu temps. Viu de veritat amb el cor obert a l’amor. Agraeix, beneeix, gaudeix de la natura i converteix la teva vida en lloança; comparteix la teva alegria, acompanya el dolor i la tristesa, fes-te una persona propera. El present és ple de temps per compartir.

El context social un any després de la pandèmia

En el marc de la celebració del Dia de Caritat, l’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola llança un avanç de la quarta onada de l’informe de l’Observatori de la Realitat Social, dedicat a analitzar periòdicament quin està sent l’impacte de la crisi de la Covid’19 a la població més vulnerable i en les persones acompanyades per Càritas. Aquest nou lliurament de l’informe es presentarà a finals del pròxim mes de juny.

1. Una finestra a la realitat dels més pobres

Al analitzar la realitat dels més pobres, és a dir, de les persones acompanyades per Càritas, descrivim una realitat caracteritzada per:

1.1 Persisteixen les dificultats d’accés a una ocupació i l’increment de la precarietat i inestabilitat laborals

La pandèmia ha tingut una claríssima incidència en les taxes d’atur de la nostra societat. No obstant això, l’afectació està sent molt diferent depenent de el sector d’activitat. Un cop més els sectors d’activitat en què s’ocupen majoritàriament les persones més vulnerables (hostaleria, turisme, treball domèstic, peons agrícoles, etc.) han estat els més afectats.

La paralització d’una part important de l’economia ha provocat una ràpida pujada de la desocupació, que en el conjunt de la societat espanyola ha suposat un increment 625.000 persones i una situació de ERTO per més 700.000 persones. L’increment de la desocupació per a les famílies més vulnerables (acompanyades per Càritas) ha estat vuit vegades superior a l’increment mitjà, i ha situat la taxa d’atur en el 73%.

Les altes taxes d’atur i la baixa qualitat dels llocs de treball descriuen la situació econòmica de moltes famílies com la d’un malalt crònic amb un episodi agut, provocat per les conseqüències d’aquest virus. Però hi ha nous elements de precarietat que la pandèmia ha incorporat, com són l’exposició a l’contagi (per al 40% de les persones vulnerables que treballen) i la fragilitat davant eventuals quarantenes, que dificultaria considerablement l’ocupació i els ingressos per al 71% les persones vulnerables que estan treballant.

1.2. El creixement de l’nombre de llars sense ingressos i en situació de pobresa

L’impacte en els ingressos de les llars ha estat de tal envergadura que ha provocat que tres de cada deu llars no disposen ara mateix de cap ingrés: unes 258.000 persones que resideixen en llars acompanyats per Càritas no ingressen ni un sol euro a hores d’ara, el que representa 75.000 persones més que abans de la COVID-19. Les famílies amb ingressos han vist com aquests es reduïen un 33% des de l’inici de la crisi: això es tradueix en què més de 825.000 persones acompanyades per Càritas estan en situació de pobresa severa, és a dir, amb ingressos inferiors a 370 € a l’mes per a una llar unipersonal o 776 € per llars formades per dos adults i dos nens.

1.3. El sistema de garanties d’ingressos mínims brinda poca protecció a les famílies que més ho necessiten.

El 48% de les famílies ateses per Càritas no han rebut prou informació per a tramitar l’Ingrés Mínim Vital (IMV).

Això implica que hi ha poques sol·licituds. Si a això li sumem les denegacions i els casos que encara estan esperant resposta, obtenim que només el 16% de les famílies acompanyades per Càritas són perceptores de l’IMV el maig de 2021.

1.4. Es constaten múltiples vulneracions del dret a l’habitatge

Aquesta crisi ha vingut a agreujar la delicada situació d’habitatge que ja existia i ens situa més a prop d’una possible emergència residencial: al voltant de 700.000 persones viuen en llars que no poden fer front a les despeses de subministraments del seu habitatge, és a dir, no poden escalfar-se adequadament o no poden encendre la llum sempre que ho necessiten. El 16% de les famílies (prop de 77.000) s’han vist obligades a canviar de residència per a disminuir les despeses. Per gairebé el 45% de les llars atesos per Càritas afrontar les despeses derivades de l’habitatge suposen una greu dificultat.

1.5. La bretxa digital s’eixampla l’exclusió

El confinament i l’adaptació a les restriccions actuals ha accelerat la imparable digitalització de la societat i ha incrementat la desigualtat. La bretxa digital esdevé un factor al·logen, és a dir, és conseqüència i alhora causa de l’exclusió social. Més del 60% de llars ateses per Càritas estan en una situació de cert apagada tecnològica com que no (…) amb connexió, dispositiu o competències suficients per manejar-se a internet, alguna cosa avui gairebé indispensable per desenvolupar-se amb èxit en àmbits com pot ser el de la recerca d’ocupació, oportunitats formatives, relacions amb l’administració, àmbit escolar, etc. Malgrat els seus esforços, no totes les famílies aconsegueixen pujar a l’onada de la digitalització i gairebé 250.000 llars viuen una apagada tecnològica.

1.6. Dificultat per no quedar-se enrere en el rendiment escolar

S’ha produït una reducció severa del rendiment escolar en una de cada tres famílies. Moltes famílies no se senten amb capacitat prou per a donar suport a la realització de tasques escolars, i s’aprecia una important influència de la bretxa digital, ja que el 60% de llars en què algun menor que va tenir dificultats educatives, estan patint l’apagada tecnològica.

1.7. La fatiga de la pandèmia fa efecte en la salut
Un 51% de les llars acompanyats per Càritas manifesta que la salut psico-emocional dels seus membres havia empitjorat respecte a la situació prèvia a la crisi. Pel que fa a la salut física, també es registra un 29% de famílies que manifesten un empitjorament de la salut física. Ambdues situacions s’expliquen per les circumstàncies especials que vivim, com són les situacions d’estrès i ansietat que la pèrdua de llocs de treball i ingressos estan provocant, però també per la gran quantitat de tractaments de salut que han estat cancel·lats i / o retardats.

1.8. S’aprecia un esgotament de l’ajuda mútua i augment de la solitud

La conciliació i les oportunitats d’una major convivència no han estat igual per a tots, han estat molt determinades per la composició de la llar, pel tipus d’ocupació que es tenia i pels nivells de renda. Una de les conseqüències de l’estat d’alarma i de les diferents intensitats de confinament han estat les dificultats i les necessitats relacionades amb la conciliació, que han viscut les famílies amb menors d’edat o amb persones grans amb una situació de dependència o discapacitat. Mentre algunes famílies han pogut cuidar millor i aprofitar l’oportunitat de compartir més amb les persones dependents, altres s’han vist exposades a haver de triar entre cuidar la seva família o mantenir el seu treball.

Entre les persones acompanyades per Càritas, el 18% van haver de renunciar a una feina per atendre els seus fills / es i persones dependents. Així, per exemple, la fase de confinament més estricte i la consegüent suspensió de les classes presencials en centres educatius, o les actuals situacions de confinament temporal de les classes escolars, posa a moltes famílies, ia les monoparentals especialment, en la difícil tessitura de haver de triar entre mantenir els ingressos per via de la feina presencial o quedar-se a casa cuidant dels seus.

Les famílies en situació d’exclusió estan perdent xarxes de suport. Tot i que les relacions entre familiars, veïns, amics, etc. s’han enfortit i són més estretes, la capacitat de suport material d’aquestes xarxes és cada vegada menor. És a dir, les famílies segueixen tenint bones relacions, però la qualitat d’aquestes xarxes s’ha deteriorat, i per això tenen cada vegada menys possibilitat de brindar suport, la qual cosa s’ha intensificat durant la pandèmia.

D’altra banda, l’aïllament, que afecta especialment a la gent gran s’ha vist endurit. Si bé no és una realitat nova, la situació d’aïllament físic a la qual s’han vist sotmeses moltes persones grans, ha intensificat aquesta situació. La vulnerabilitat social evidenciada en aquesta crisi també posa de manifest els escassos recursos que existeixen per afavorir les cures en els domicilis, el que propicia desprotecció en la gent gran i en els que en tenen cura, siguin emprades o familiars.

Si bé les xarxes de suport veuen debilitada la seva capacitat de suport material (ajuda a buscar feina, préstec de diners …), una de cada tres famílies ha deixat de poder donar suport a altres persones amb necessitats. A l’altre extrem trobem que ha augmentat notablement el suport disponible en l’àmbit de les cures, probablement per una situació de més temps lliure ampliat per la desocupació d’algunes persones properes.

2. Siguem més poble amb les mans esteses

Davant a tota aquesta realitat, Càritas es troba adaptada a la pandèmia i ha desenvolupat tota mena d’ajustos per poder complir amb la seva missió en tots els projectes habituals, tot i les restriccions i dificultats afegides que existeixen en aquesta situació. Càritas acumula també un any de crisi, i ho fa amb la invitació a ser més poble i a mantenir les mans esteses als nostres veïns i veïnes, el que es tradueix en moltes accions, entre les quals cal destacar els següents pols de treball i activitat:

2.1. Un ritme de treball elevat per donar respostes a l’agreujament de la situació de moltes famílies per la prolongació de la crisi de la COVID-19, i també per respondre a totes aquelles famílies que “cauen” pels efectes d’aquesta nova crisi.

2.2 Un increment dels recursos invertits, gràcies a l’explosió de solidaritat que va incrementar les donacions, dedicats a donar resposta a un major nombre de demandes i a demandes més complexes.

2.3. Una necessària preferència per obrir les nostres portes als immigrants en situació administrativa irregular, especialment afectats per aquesta crisi, per la reducció de les oportunitats en l’economia informal, i per la inexistència de recursos i d’altres portes a les que trucar.

2.4. Un intens acompanyament en la sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital i d’altres prestacions socials, per donar suport a les famílies en el seu accés als drets establerts, i per reclamar el paper de garant de drets que l’administració pública hauria de complir.

2.5. Un suport continu a la Càritas dels països de sud, per poder atendre les necessitats creixents i per treballar en els mecanismes que puguin acostar la realitat de les vacunes i de la protecció enfront de virus als llocs i poblacions amb menys recursos.

2.6. La incorporació de nous voluntaris que s’han acostat a Càritas en els últims mesos, i l’acompanyament, formació i adaptació dels voluntaris veterans en l’escenari de necessitats i restriccions actual.

2.7. Obertura a noves formes d’acostar-nos a les persones i famílies que més ens necessiten mitjançant canals digitals que ens han permès seguir prop quan la recomanació sanitària ens obligava a estar distanciats.

descarregar NOTICIA

descarregar FOTO