Càritas alerta: la meitat de les persones que viuen de lloguer no podria accedir avui a un habitatge al mercat
Un nou estudi de la Fundació FOESSA revela les dificultats creixents per accedir a un habitatge digne i adverteix que el relloguer d’habitacions s’està convertint en una alternativa de supervivència per a milers de famílies. A Catalunya, el 58,5% de la població llogatera analitzada no tindria ingressos suficients per accedir a un lloguer a preus de mercat.
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals factors d’exclusió social. Segons l’estudi La vivienda imposible: Del alquiler inaccesible al realquiler de supervivencia, presentat per Càritas Espanyola i la Fundació FOESSA, el 50,6% de les persones que viuen de lloguer no disposa d’ingressos suficients per accedir actualment a un habitatge al mercat, sense superar el 30% dels seus recursos econòmics.
L’informe, presentat el 28 d’octubre, evidencia el desajust creixent entre els preus de l’habitatge i els ingressos de les llars, una situació que afecta especialment les persones joves, les famílies monoparentals, les persones migrants i les llars amb ingressos baixos o inestables.
El relloguer d’habitacions, una alternativa de supervivència
Davant la impossibilitat d’accedir a un habitatge en condicions adequades, cada vegada més persones es veuen obligades a recórrer al lloguer d’habitacions, els subarrendaments informals o allotjaments en condicions precàries.
L’any 2025, 266.435 persones ateses per Càritas, una de cada quatre, vivien en habitacions rellogades. Una realitat que posa de manifest com una solució que hauria de ser temporal acaba convertint-se en una situació prolongada d’exclusió residencial.
Viure en una habitació implica, en molts casos, inseguretat jurídica, dificultats per empadronar-se, restriccions en l’ús dels espais compartits i risc d’expulsió sense garanties. A més, afecta directament el benestar dels infants i adolescents, que han de desenvolupar la seva vida quotidiana en espais reduïts i sense les condicions necessàries per créixer i estudiar.
Catalunya, entre els territoris amb més dificultats d’accés a l’habitatge
L’estudi també mostra diferències territorials importants. A Catalunya, el 58,5% de la població que viu de lloguer no assoliria els ingressos necessaris per accedir actualment a un habitatge al mercat, prenent com a referència un esforç econòmic màxim del 30% dels seus ingressos.
La compra presenta barreres encara més grans. Segons les estimacions de FOESSA, a Catalunya caldria disposar d’uns estalvis previs de 48.377 euros i uns ingressos mensuals mínims de 2.894 euros per adquirir un habitatge de referència.
Amb aquests requisits, el 91,1% de la població llogatera analitzada quedaria per sota del llindar d’ingressos necessari per accedir a la compra.
Aquestes dades situen Catalunya entre les comunitats autònomes on l’accés a la propietat resulta especialment excloent.
La crisi de l’habitatge exigeix respostes estructurals
Davant d’aquesta situació, Càritas adverteix que incrementar l’oferta d’habitatge no és suficient si aquesta no resulta econòmicament accessible per a les persones que més la necessiten.
L’entitat reclama reforçar les polítiques públiques d’habitatge, ampliar el parc de lloguer social i assequible i adaptar les mesures a les necessitats de cada territori.
També considera necessari impulsar mecanismes de finançament responsable per a les llars amb ingressos mitjans que no disposen d’estalvis i garantir alternatives de lloguer social per a les famílies amb menys recursos.
L’estudi insisteix que l’habitatge no es pot entendre únicament com un bé de mercat, sinó com un element essencial per a la inclusió social, l’estabilitat familiar i l’exercici d’altres drets fonamentals.
Garantir el dret a un habitatge digne significa garantir el dret a una llar, un espai de seguretat, convivència i desenvolupament personal. Un dret que, per a milers de persones i famílies, continua estant fora del seu abast.
