Nota de prensa22/07/2020

La Taula insta a una coordinació urgent entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida per reduir la pobresa a Catalunya

“Encara estem molt lluny d’arribar al pic de la crisi social. Per tant, l’eficiència serà clau per mitigar el fort impacte social de la pandèmia”.

 

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa i representa més de 3.000 entitats socials catalanes, fa un primer balanç sobre les noves dades de pobresa de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’IDESCAT, a partir de la informació recollida durant el 2019, per tant, l’informe encara no reflecteix l’impacte social de la COVID-19.

L’informe evidencia que a Catalunya hi ha una pobresa estructural: prop del 44% de la població catalana es troba en risc de pobresa abans de les transferències socials (2,6 punts més que el 2018), és a dir, de la intervenció de les Administracions a través de les pensions, les prestacions i les ajudes. Així, el pes de les transferències socials expliquen la disminució de la taxa de risc de pobresa que el 2019 és del 19’5%, dos punts per sota respecte el 2018. A Catalunya, aquest lleuger descens podria ser degut a la millora de l’aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania, la principal eina de lluita contra la pobresa i les desigualtats.

Una vegada més, es constata l’impacte desigual de la pobresa. L’informe revela que segueix colpejant especialment la infància amb un increment de la taxa de risc de pobresa que ja se situa en més del 30% (28% el 2018) i les persones migrades, que passen del 48% (2018) al 50%. Si ens fixem per tipologia de la llar, destaca la situació de les llars monoparentals. Gairebé la meitat de les llars monoparentals estan en situació de pobresa (47%) i dupliquen el risc en comparació amb les altres. Enguany, s’accentua especialment l’apartat d’”altres llars amb fills dependents”, on la taxa de risc de pobresa augmenta del 18% (2018) al 30% (2019). La causa podria estar relacionada amb l’emergència habitacional i l’augment del preu del lloguer que obliga les persones a conviure amb altres unitats familiars o amb la família extensa.

La Taula fa èmfasi que aquestes dades fan una fotografia social de les condicions de vida preCovid i, per tant, encara no recullen les conseqüències socials de la pandèmia a Catalunya. “Encara estem molt lluny d’arribar al pic de la crisi social” avisa la Taula que insisteix que “ara més que mai cal assegurar la garantia d’ingressos i, per això, és imprescindible que els dos governs concretin immediatament l’encaix de l’ingrés mínim vital i la renda garantida”. En aquest sentit, la Taula recorda la declaració de la Comissió de Govern de la Renda Garantida i dona suport al Govern en la necessitat d’avançar cap a una major integració entre les dues prestacions.

Urgeix la coordinació entre els dos governs

Un mes després de la posada en marxa de l’IMV, la Taula del Tercer Sector remarca que “perquè siguin eficients és imprescindible que els dos governs, l’espanyol i el català, concretin immediatament els acords, convenis i protocols de coordinació entre ambdues administracions” i adverteix que “si el 2019 la pobresa estructural ja era del 44% a Catalunya i la previsió és que la situació empitjori un cop es comencin a fer visibles les conseqüències del virus, eines com l’ingrés mínim vital i la renda garantida seran clau per mitigar el fort impacte social de la pandèmia”.

La Taula recorda que, si l’encaix entre les dues prestacions no és el correcte, es poden donar situacions que perjudiquen les persones que estan en una situació de molta vulnerabilitat, com tràmits excessius o innecessaris o cobraments indeguts. “Sempre hem reclamat una finestreta única i hem advertit que els tràmits han de ser àgils perquè les traves burocràtiques faciliten que les persones quedin fora d’aquest dret i això no pot passar en un moment tan complex com aquest”.

La Taula també demana que es posin en marxa les taules de coordinació territorials per donar resposta a la crisi social, de la mà dels agents socials, i fa èmfasi en la necessitat que augmenti la quantia i ampliï la cobertura de la RGC perquè arribi a col·lectius que ara en queden exclosos (persones sense papers, joves entre 18 i 23 anys i persones sense llar) i que el sistema que resulti de l’encaix de les dues prestacions sigui compatible i complementari amb altres ajudes, sobretot les d’habitatge. “Abans de la COVID-19, ja hi havia una emergència habitacional que excloïa gairebé 1 milió de persones entorn de Barcelona i aquesta situació ha empitjorat més perquè, en els 3 mesos de l’estat d’alarma, les peticions d’ajuda a les entitats socials per fer front a les despeses de l’habitatge s’han duplicat” subratlla.

D’altra banda, la Taula del Tercer Sector alerta que, ni un possible agreujament de la crisi sanitària ni l’arribada del mes d’agost, hauria de dificultar les sol·licituds de les prestacions. Per això, demana que les oficines i els diversos sistemes d’atenció ciutadana absorbeixin tota la demanda per garantir l’accés a aquest dret i no repetir episodis com els recents perquè “la pobresa no fa vacances“.