COVID-19: Càritas insta el Govern a anar més enllà de les mesures de Reial Decret per «no deixar realment ningú enrere»

Després del llançament, dimarts passat, d’un document de propostes urgents per garantir els drets de les persones en situació d’exclusió social més exposades davant els efectes de l’coronavirus, Càritas ha rebut amb esperança les mesures socials que el Govern planteja en el Reial Decret -Llei 8/2020 de 17 de març per respondre a l’impacte econòmic i social de l’COVID-19. És també digne de destacar l’important esforç pressupostari de mobilització de recursos que acompanya el Reial Decret.

Moltes d’aquestes mesures poden ajudar a pal·liar la situació de moltes persones i famílies, fonamentalment de les classes mitjanes, que són la gran majoria social, en aquests moments de gran inseguretat i incertesa. En concret, són mesures que poden ajudar aquests 6 milions de persones, que com assenyalen els estudis de FOESSA, integren la “societat insegura” i que està més exposada a caure en l’exclusió social. Una societat insegura que espera el suport de l’Estat per no sentir abandonada.

Baixa capacitat protectora

Les mesures adoptades, però, no aborden de l’sobretot les propostes plantejades per Càritas per pal·liar els efectes que aquesta crisi va a produir entre la població més exclosa. El Reial Decret mostra, en general, una capacitat protectora baixa per a les famílies que ja ve patint les situacions de pobresa i exclusió social. I si ara no s’aborden mesures dirigides a aquests sectors, es podrà produir un enquistament en la seva situació davant la debilitat de la intensitat protectora dels seus drets humans.

Po això, si bé Càritas aplaudeix les mesures incloses en el Reial Decret, insta el Govern a fer un pas més enllà en les pròximes setmanes en aquesta estratègia d’articulació d’un “escut social” davant els efectes de l’emergència i aprovi sense demora noves mesures que, de veritat, no deixin ningú enrere i es dirigeixin de manera específica a les persones en situació social més precària.

Després d’acarar les mesures incloses en el Reial Decret (RD) amb les propostes presentades per Càritas, aquesta és la valoració que fem, per sectors socials, de les mateixes.

Ocupació

El RD no inclou la nostra proposta de prorrogar de forma extraordinària les prestacions per desocupació de les persones que es veurien fora de el sistema de protecció per vèncer la seva prestació al març i abril, amb possibilitat d’extensió si la situació d’emergència ho requereix. Sí està contemplada, però, la pròrroga de l’subsidi per desocupació si està inclosa (art. 27 RD-Llei).

Quant als expedients de regulació temporal d’ocupació ens sembla positiu que, en la línia proposada per Càritas, s’adoptin mesures que suposin evitar els acomiadaments, i garantir, si escau, que es cobrin les prestacions per desocupació, flexibilitzant els requisits per que puguin accedir a aquesta prestació per desocupació totes aquelles persones que per culpa d’aquesta crisi perdran el seu lloc de treball.

Sobre les nostres demandes en l’àmbit de l’ocupació domèstic, destaquem l’oblit respecte a aquest col·lectiu, especialment vulnerable, on les seves treballadores desempañan seva tasca en condicions precàries, amb un alt índex d’economia submergida i que, a dia d’avui, encara no tenen reconeixia legalment la prestació per desocupació. Trobem a faltar, davant l’eventual la pèrdua de llocs de treball en aquest sector a causa de l’coronavirus, l’aprovació d’una ajuda d’emergència temporal que ajudi a cobrir aquesta contingència.

Habitatge

El RD no inclou la moratòria de desnonaments ni la moratòria de l’pagament de lloguers, sinó només la de moratòria de deutors hipotecaris.

Cal recordar que la pròpia Relatora especial de les Nacions Unides per un habitatge adequat publicava ahir mateix una recomanació per a tots els Estat membre en referència a l’actual crisi de l’coronavirus amb un títol molt eloqüent: “L’habitatge com a primera línia de defensa” davant d’aquesta pandèmia .

Per això, creiem de la màxima urgència l’adopció de totes les mitjanes possibles per evitar situacions de pèrdua d’habitatge, desallotjament o desnonaments. Es tracta d’una mesura preventiva sanitària de major magnitud. Així mateix, en compliment de l’objectiu de “no deixar ningú enrere”, s’ha d’incloure també una moratòria en el pagament de l’lloguer quan els titulars de l’habitatge siguin entitats bancàries i grans posseïdors.

Persones en situació de greu exclusió

En el RD no es contempla, en l’aplicació de l’estat d’alarma, les qüestions relacionades amb la prohibició d’estar a la via pública que afecta aquelles persones que no tenen un altre lloc on viure o que necessiten desplaçar-se per anar a serveis socials bàsics.

Pel que fa a la garantia d’ingressos mínims plantejada per Càritas -que són l’última xarxa de protecció social de les persones i famílies- de prorrogar de forma automàtica les rendes mínimes concedides i les que haurien de ser renovades al març i abril, mentre les circumstàncies actuals romanguin, així com resoldre de forma urgent les que estan en curs, el RD tampoc contempla cap mesura específica.

Alimentació

El Govern va anunciar una partida extraordinària de 25 milions d’euros perquè les famílies que tinguessin concedides beques de menjador, puguin fer efectiu aquest dret, tot i trobar-se els centres educatius tancats.

Càritas, però, proposava que, per assegurar el dret a l’alimentació dels menors afectats pel tancament de col·legis i menjadors escolars, es gestionaran les ajudes previstes en forma de targetes bescanviables en tot tipus de supermercats i comerços d’alimentació per a aquelles famílies que ja tinguin reconegut el seu dret a beques menjador. El Reial Decret no inclou aquesta proposta.

Immigració i protecció internacional

No s’han inclòs cap de les propostes plantejades per Càritas. No obstant això, sabem que s’estan dictant instruccions des de la Secretaria d’Estat de Migracions i la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres, que poden ser adequades si aborden les respostes a les realitats assenyalades en les nostres propostes i arbitra solucions que garanteixin la regularitat de les persones migrants i refugiades.

Ens preocupa la situació de les persones que a dia d’avui segueixen tancades en els CIE. Entenem que aquests centres han de ser tancats i arbitrar una solució organitzada en la línia de la proposta portada per Càritas a la sortida dels interns.

Subministraments bàsics

Com a aspectes positius, el RD recull la renovació automàtica de l’abonament social fins a 15 de setembre, la congelació de la tarifa d’el butà i de la tarifa d’últim recurs de gas natural, i la protecció de l’subministrament telefònic i l’accés a internet, que és un element essencial per frenar l’aïllament de famílies i persones durant el confinament, i possibilitar l’assistència mèdica telefònica de les persones afectades pel coronavirus a casa seva.

De totes maneres, al RD hi ha aspectes que ens generen dubtes. Una d’elles es refereix a la protecció general dels col·lectius més vulnerables davant talls de subministraments per impagament, ja que la redacció actual planteja dubtes sobre si aquesta mesura beneficiaria igualment a les famílies que es troben al mercat elèctric lliure.

El RD circumscriu aquesta protecció a consumidors on “es doni la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever i en exclusió social” d’acord amb el que defineix la normativa que regula el bo social elèctric. Però aquesta normativa assenyala que, per a ser considerat consumidor vulnerable, a més de requisits de renda i d’altres circumstàncies especials, ha d’estar “acollit a l’preu voluntari per al petit consumidor (PVPC)”. Si l’aplicació és literal, s’estarien deixant fora a 1,5 milions de famílies que actualment estan al mercat lliure (que ja són més que les que està en el mercat regulat). El Govern hauria de clarificar com més aviat millor aquesta circumstància.

Traves burocràtiques

Finalment, les mesures contemplades al RD imposen traves burocràtiques per a l’accés a les prestacions i ajudes per part de les persones més vulnerables, sobretot pel que fa a l’obligació de demostrar “la necessitat de el suport”.

Caldria introduir un canvi en la forma de processar les ajudes i prestacions perquè siguin concedides pel sol fet de declarar la necessitat i que a posteriori, i amb un termini de temps ampli, es produeixi l’obligació de demostrar aquesta necessitat, o de compensar aquesta ajuda percebuda.

Càritas a la banda dels vulnerables

Càritas coneix a la població vulnerable que està més exposada als efectes d’aquesta crisi sanitària. Coneixem a les persones més pobres de la nostra societat, cap a les quals es dirigeix ​​la nostra missió d’escolta i de treball conjunt per pal·liar, de vegades, solucionar, en altres, acompanyar, la majoria, els seus processos de vida i de participació en peu d’igualtat amb la resta de la ciutadania.

En aquesta conjuntura, les 70 Càritas Diocesanes de país han sumat sinergies per adaptar els seus recursos i projectes a les noves necessitats plantejades per aquesta emergència tant en les persones que atenem com en els voluntaris i treballadors, que estan conciliant les exigències de prevenció amb la necessitat ineludible de respondre a les necessitats de les persones empobrides.

Aquesta crisi sanitària s’ha barrejat amb una crisi de confiança en les nostres institucions i els seus representants. En la nostra relació permanent amb la vulnerabilitat, percebem en les persones que acompanyem una desconfiança contradictòria, ja que les persones vulnerables són de les que més necessitarien tant de les institucions com de el suport de la resta de la societat, No obstant això, no se senten recolzades. Es consideren estancades en la seva situació i, en certa manera, descartades, en expressió de papa Francesc.

Aquestes persones porten més d’una dècada demanant ajuda, reclamant protecció perquè es troben cada vegada més a la intempèrie, però les seves reclamacions no es tradueixen en polítiques públiques forts. Per això, creiem que aquest Reial Decret és un bon primer pas per recuperar la confiança perduda d’aquest sector social que s’ha sentit massa temps sense el suficient suport. Però no n’hi ha prou.

No podem deixar ningú enrere

Recordem que el sentit primigeni dels nostres Estats de el Benestar és no deixar ningú enrere davant les desigualtats, des que naixem fins que morim.

Càritas ofereix el seu compromís i tota la seva capacitat com a organització social de l’Tercer Sector per treballar al costat de el Govern d’Espanya i el conjunt d’Administracions públiques per pal·liar aquelles necessitats que no han pogut ser escomeses en l’actual Reial Decret.

És urgent seguir avançant i ampliar l’abast d’aquestes mesures inicials perquè l’objectiu de construir aquest “escut social” defensi realment als ciutadans i les famílies més desprotegides. No podem permetre que aquesta nova crisi aprofundeixi encara més la desvinculació d’un percentatge important de la població i l’expulsi de la societat.