Preguntes freqüents sobre el conflicte d’Ucraïna

Actualizat a 28/04/2022 (16.00 h)

Davant les nombroses preguntes que estem rebent sobre la guerra a Ucraïna i les formes d’ajudar a la població civil que n’està patint les conseqüències, us fem arribar una sèrie de preguntes i respostes que us seran útils a l’hora de vehicular l’ajuda. Aquest document s’anirà actualitzant diàriament, amb l’objectiu de ser una eina pràctica que s’adapti a l’evolució i conseqüències del conflicte.

Des de Càritas us agraïm les mostres de suport i el vostre esperit d’ajuda cap als més vulnerables d’aquest conflicte.

En aquest apartat intentem donar resposta a les preguntes que ens esteu adreçant:

Tinc acollida a casa una persona que acaba d’arribar d’Ucraïna o arribarà en els pròxims dies. On poden ajudar-la?

Les persones que arriben d’Ucraïna tenen dret a prestacions socials que cobreixin les seves necessitats bàsiques, sempre que no disposin de mitjans econòmics, així com una autorització de residència i treball. Ara bé, per tal de poder accedir a aquestes ajudes, que són variables en funció del moment i de la situació econòmica, és necessari que la persona entri al Pla estatal d’acollida, és a dir, que estigui o bé en un recurs d’habitatge gestionat per una de les entitats d’acollida o estigui dins el Programa d’acollida en Famílies.

 

Per tant, segons la normativa actual, les persones provinents del conflicte a Ucraïna, que estan sent acollides per un particular o entitats fora del sistema estatal d’acollida no podran accedir a les prestacions del  pla estatal d’acollida.

Copiem enllaç a continuació a la Instrucció de la Direcció general de gestió del sistema d’acollida de protecció internacional i temporal, de 8 d’abril de 2022, per la que s’adopten mesures de caràcter extraordinari per a l’atenció de persones desplaçades des d’Ucraïna, així com un document resum de la mateixa.

INSTRUCCIÓ

RESUM DE LA INSTRUCCIÓ

On dirigir les persones provinents d’Ucraïna si no disposen d’habitatge?

Si resideixen a Barcelona ciutat i necessiten habitatge, aliments, medicaments o roba les persones es poden dirigir a:

L’Ajuntament de Barcelona ha actualitzat la web Barcelona Ciutat Refugi, amb informació específica per al col·lectiu de persones ucraïneses. Per a més informació dels serveis de la ciutat, podeu entrar al següent enllaç: https://www.ciutatrefugi.barcelona/ca

Si resideixen a la resta de Catalunya: 

  • Contactar amb Creu Roja provincial. Creu Roja disposa d’un centre operatiu d’emergències on ens poden informar dels centres operatius provincials, i podem avisar de l’arribada de grups grans de refugiats. Per tal de posar-nos en contacte amb ells cal trucar al 704 202 224.
  • El centre d’acollida situat a Barcelona dona cobertura a tota Catalunya, i per tant tothom que estigui a Catalunya pot dirigir-se a aquest centre per rebre acollida (La Fira- Avinguda Reina Maria Cristina, s/n, Pavelló 7, de dilluns a diumenge de 9 a 19 h). Per demanar cita cal trucar al 910474444.

On dirigir les persones que provenen d’Ucraïna si ja disposen d’un habitatge i necessiten altres ajudes per a cobrir necessitats bàsiques?

En el cas de persones que estan vivint a casa d’amics/familiars a la ciutat de Barcelona i que necessitin ajudes per alimentació, aquestes persones poden ser dirigides al CUESB – Centre d’Urgències i Emergències Municipals de Barcelona, trucant al 900703030.

A la nova seu  al Passatge Dos de Maig, 13. Aquest nou dispositiu del CUESB està pensat per donar resposta a la cobertura de necessitats bàsiques  de les persones ucraïneses que estan sent allotjades a cases d’amics i familiars a l’espera d’entrar a la Fase 1 del Pla Estatal d’Acollida i Refugi.

Quina és la situació legal de les persones que arriben d’Ucraïna?

Entrada a territori Schengen:

  • Soc ucraïnès, puc entrar a la UE? Les persones originàries d’Ucraïna no necessiten visat per entrar a territori Schengen. Poden estar en aquest territori fins a 90 dies, sense necessitat de tramitar cap document addicional.
  • No soc ucraïnès, però vivia a Ucraïna: Les persones de tercers països que tenien residència a Ucraïna permanent o temporal, seran beneficiàries del sistema d’acollida de protecció internacional i, per tant, podran entrar també a l’espai Schengen. Les persones de tercers països que no tinguin una autorització de residència a Ucraïna, podran entrar i mantenir-se a territori Schengen en funció dels requisits d’entrada habituals existents, ide la seva nacionalitat.
  • A qui afecta aquesta situació:
    • Nacionals ucraïnesos, les seves famílies, i els estrangers de tercers països amb autorització de residència (permanent o temporal, com els estudiants) a Ucraïna que es trobaven en data 24/02/2022 a Ucraïna.
    • Nacionals ucraïnesos residents a Ucraïna, els seus familiars, i els estrangers de tercers països amb autorització de residència (permanent o temporal) que en data 24/02/2022 no estaven a Ucraïna i no han pogut tornar.
    • Nacionals ucraïnesos que estiguessin a Espanya abans del 24/02/2022 en situació administrativa irregular.

Com poden regularitzar la situació administrativa?

En aquests moments, la normativa permet dues opcions:

  • Demanant protecció internacional: per fer-ho, cal demanar cita a la Comissaria de la Policia Nacional. Un cop presentada la sol·licitud, al cap de 6 mesos l’autorització provisional de residència es converteix en autorització de residència i treball. L’autorització s’anirà prorrogant en tant que no hi hagi una resolució expressa a la petició.

Per demanar cita cal accedir al següent enllaç i seleccionar la província on es troba la persona i clicar l’opció Policia- Sol·licitud Asil: https://sede.administracionespublicas.gob.es/icpplustie/icpplustieb/acInfo?p=8&tramite=4094

En el cas que la persona resideixi a la província de Barcelona, cal que seleccioni Barcelona/ CNP PSJ PLANTA BAJA PASSEIG SANT JOAN 189/Solicitud de Asilo.

  • Demanant protecció temporal: aquesta opció està contemplada a la normativa europea des de 2001, però no ha estat fins al passat 4 de març de 2022 que per primer cop s’autoritza el seu ús. Implica una protecció integral des del moment de la concessió (residència i treball, habitatge, cobertura de necessitats bàsiques).

Amb data 10 de març, s’ha publicat al BOE l’Ordre PCM/169/2022 de 9 de març, que desenvolupa el procediment per al reconeixement de la protecció temporal a persones afectades pel conflicte a Ucraïna.

On es pot demanar la protecció temporal?

Als centres d’acollida de Barcelona:

  • Adreça: FIRA de Barcelona. Av. Maria Cristina s/n, Pavelló 7.

Com es pot demanar cita prèvia?

  • Trucant al telèfon 910474444 (servei 24h)

Recordem que és possible demanar protecció temporal a qualsevol província, contactant amb les diferents Jefaturas de Policia nacional provincial, que es troben a les capitals de província.

En el següent enllaç es pot consultar on demanar protecció temporal a les diferents províncies: Comisarías. Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones (inclusion.gob.es)

Un cop la persona ha demanat protecció temporal, i disposa del resguard de sol-licitut, pot accedir a la notificació en el següent enllaç: https://www.citapreviadnie.es/citaPreviaDni/IndexDesplazados.action

  •  

IMPORTANT: Tant si la persona disposa d’habitatge com si no, és necessari que tothom entri al circuit de protecció temporal, i això passa, inicialment, per a que tothom demani la protecció temporal el més aviat possible

  • Segons informació apareguda a la premsa, aquesta setmana a Catalunya s’obrirà un centre d’acollida de refugiats ucraïnesos que estarà situat a la Fira de Barcelona. En aquest centre es podrà demanar la sol·licitud de protecció temporal. Per fer-ho, cal demanar cita prèvia al telèfon que el Ministerio del Interior ha facilitat: 910 474 444. Es tracta d’un telèfon 24 hores tant per informació a ciutadans ucraïnesos com per demanar cita als centre d’acollida. L’atenció es fa tant en castellà com en ucraïnès.

Detallem els punts més importants d’aquest nou procediment:

  • La sol·licitud de protecció temporal es demanarà davant la Policia Nacional, sigui la que està situada als centres d’acollida de refugiats o a les Comissaries de la Policia Nacional (pendent de confirmar si es necessitarà cita prèvia o es podrà anar de forma presencial sense cita).
  • Documentació que cal presentar: malgrat que l’ordre es limita a indicar que la persona haurà d’acreditar que forma part d’aquest col·lectiu, a l’espera d’instruccions de Comissaria de la Policia Nacional, es detallen els documents que, al nostre entendre, poden acreditar aquesta pertinença:
  • En el cas de persones ucraïneses, passaport (en cas de no disposar de passaport, un document d’identificació ucraïnès, així com el títol de viatge autoritzant l’entrada a territori Schengen).
  • En el cas de persones de tercers països: passaport i document que acrediti que la persona tenia autorització de residència permanent a Ucraïna.
  • En el cas de menors, el certificat de naixement que acredita el parentiu amb l’adult que l’acompanya, o bé el document que acredita que és el tutor legal, quan l’adult no és el pare o la mare.
  • En el cas que la persona no disposi de cap document d’identificació, és important que es posi en contacte amb el seu consolat (Consolat d’Ucraïna a Barcelona (C/ de Numància, 185, Baixos 2, 08034 Barcelona. Telèfon: 934 028 956 / 932 052 521).
  • Termini i resolució del procediment:
    • En el moment de la presentació, la Policia Nacional expedirà un resguard de la presentació, on s’assignarà el NIE provisional.
    • La sol·licitud serà enviada a l’Oficina d’Asil i Refugi, que ho haurà de resoldre en el termini de 24 hores.
  • Notificació de la resolució:

Important: cal que la persona pugui facilitar un telèfon de contacte per agilitar el procediment, i comunicar ràpidament a l’Oficina d’Asil i Refugi qualsevol canvi en el domicili de notificació.

A la ciutat de Barcelona, s’està fent sessions grupals informatives amb relació a les vies de regularització d’aquestes persones, mitjançant el SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) i CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado).

Cal tenir un contracte laboral per disposar d’aquesta autorització temporal?

No, no s’ha de tenir cap contracte laboral. A la persona se li concedirà autorització de residència i treball sense la necessitat d’un contracte.

Més informació legal:

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha publicat la Guia de desplaçats Ucraïnesos, on es dona resposta a temes legals i s’informa de les entitats d’acollida a les diferents comunitats autònomes. https://www.inclusion.gob.es/ficheros/ucrania/guia_desplazados_ucranianoses.pdf. Aquesta guia disposa d’una Chatbot en ucraïnés i espanyol, per tal que la persona interessada pugui fer la consulta online i ser atès al moment.

CEAR ha penjat un full informatiu amb tota la informació relativa al procediment de documentació. Aquesta informació s’anirà actualitzant (es penjarà també en ucraïnès). https://www.cear.es/guia-sobre-el-asilo-en-espana-para-personas-afectadas-por-la-guerra-en-ucrania/

Guia en ucraïnès: https://www.cear.es/wp-content/uploads/2022/03/INFORMACIO%CC%81N-PROTECCIO%CC%81N-POBLACIO%CC%81N-UCRANIA_def-UCR-070322.pdf

Consejo General de la Abogacía Española. Aquest Consejo ha emès una guia de tràmits, i s’informa que alguns col·legis d’advocats estan obrint torn d’assistència jurídica d’advocats voluntaris, que posen els seus serveis a disposició dels refugiats.

+INFO: La Abogacía se vuelca en el apoyo legal a los refugiados ucranianos

En el cas de Barcelona, el Col·legi d’Advocats ha habilitat un servei gratuït d’assistència a aquest col·lectiu. Per demanar el servei, es pot fer adreçant-se al següent contacte:

  • Ciutat de la Justícia
  • Av. Carrilet, edifici D, 1a planta. L’Hospitalet de Llobregat
  • Tel. 934 221 545. E-mail: sertra@icab.cat / soj@icab.cat

Estem recollint roba i material, vull llogar una furgoneta, o m’ofereixo com a conductor per portar material a la frontera. Què puc fer?

Des de Càritas no recomanem la recollida de material per diferents motius:

  • No podem garantir que el material arribi al punt de destí davant la situació actual, sense que sigui bloquejat o interceptat.
  • Les entitats que treballen en el terreny són les que coneixen les necessitats reals de la població, que són canviants.
  • El cost de transport fins al punt de destí és elevat, podent-se utilitzar l’import per a ajudar a més persones.
  • És millor comprar el que es necessiti als països fronterers que acullen a les persones refugiades.

La recomanació de totes les organitzacions que treballem habitualment en situacions d’emergència humanitària és canalitzar totes les ajudes mitjançant les entitats que treballen al territori, que són les que coneixen les necessitats i les formes de cobrir-les sobre el terreny.

No recomanem la recollida de medicaments, ja que hi ha una regulació específica per la importació a altres països i està regulada pel Ministerio de Sanidad.

Per què Càritas prefereix aportacions econòmiques?

Els béns donats en espècie des d’aquí poden no ser adequats a les necessitats de la població i a la situació humanitària i logística sobre el terreny. Les aportacions financeres són més eficients. Els béns donats individualment poden suposar costos i dificultats administratives logístiques addicionals (necessitat d’embalatge, tràmits duaners suplementaris, data de caducitat en aliments i medicaments, etc.) i poden posar en perill la vida de més persones. En una situació de conflicte, totes les persones i les comunitats tenen capacitats de resposta, malgrat la seva vulnerabilitat. Les aportacions financeres permeten la compra a mercats locals, ajudant a l’activació de l’economia en aquests països.

Vull desplaçar-me a Ucraïna. Puc sol·licitar ajuda a Càritas?

Càritas no ofereix suport econòmic, material ni logístic per a iniciatives individuals que organitzin desplaçaments a Ucraïna ni a les zones frontereres. El model de cooperació de l’entitat se centra en l’ajuda organitzada a través dels donatius econòmics i els canals ja establerts als equips que treballen sobre el terreny. Si tens dubtes sobre desplaçaments i ajuda a l’exterior, cal que et posis en contacte amb emergencies.exteriors@gencat.cat

Vull acollir a un menor ucraïnès. Com puc fer-ho?

Davant els oferiments per acollir un menor, UNICEF ens recorda que el procés d’acollida a menors és un procés regulat. Per tant, s’ha de fer per canals oficials de les administracions públiques. Us recomanem que no feu difusió d’iniciatives no oficials que us poden arribar per les diverses xarxes socials.

En el cas de Catalunya, aquest oferiment es pot fer mitjançant l’Institut Català d’acolliments de la Generalitat de Catalunya, escrivint al correu icaa.dso@gencat.cat

En el cas de residir a Barcelona ciutat, aquest oferiment d’acollida es pot canalitzar mitjançant l’Ajuntament de Barcelona llars.acollida@bcn.cat

En el cas de trobar-nos amb algun menor sol, que no està acompanyat per un tutor legal, caldrà posar-se en contacte amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, telèfon 116 111

Més informació: https://www.ccma.cat/324/latac-de-russia-a-ucraina-en-directe/unicef-lacollida-de-nens-ducraina-es-un-proces-regulat/minut/7110/252550/

Tinc un habitatge o una habitació disponible per acollir a refugiats.

Segons informació de premsa El Ministerio de Inclusión i la Fundació La Caixa han arribat a un acord per activar el Projecte d’Acollida a Famílies d’Ucraïna.

A partir del 24 de març les famílies que vulguin acollir a persones ucraïneses poden trucar al telèfon gratuït 900670909, operatiu de 09h a 22h. Per a més informació podeu consultar el següent enllaç on trobareu un recull de preguntes freqüents i una guia de consells per a famílies acollidores.

Acogida de refugiados de Ucrania – Fundación ”la Caixa” (fundacionlacaixa.org)

Si disposa d’un allotjament destinat a persones refugiades del conflicte, des de Càritas ara mateix no el podem utilitzar per aquesta finalitat (Fase 0 del Pla Estatal d’Acollida de Persones Refugiades), perquè no som una entitat d’emergència en Refugi però sí que seran recursos molt valuosos quan s’engeguin les properes fases del pla i aquestes persones necessitin cobrir les seves necessitats bàsiques i consolidar el seu procés d’inclusió.

Per aquest motiu, qualsevol oferiment a Càritas pel que fa a les necessitats d’allotjament de les persones refugiades, ja sigui per via telefònica o per correu electrònic, serà de gran ajuda per a nosaltres en les properes fases del pla, durant les properes setmanes.

Què podem fer des de Càritas Catalunya?

Les administracions públiques (Govern d’Espanya, Generalitat de Catalunya i ajuntaments) aconsellen centralitzar les demandes dins el Pla estatal d’acollida a refugiats. En aquest sentit, Càritas Catalunya  treballa per donant suport en tot allò que pot, però prioritzant el dispositiu estatal.

Són moltes les situacions que quedaran excloses del circuit públic, o que la resposta podria no ser tan àgil com requereix aquesta emergència. Com sempre, la missió de Càritas és estar al costat dels més vulnerables. Hi serem per acollir i acompanyar totes aquelles situacions excloses de la cobertura del Pla Estatal, així les situacions d’aquelles persones que temporalment no tinguin les necessitats bàsiques cobertes fins a ser garantides pel Pla Estatal o aquelles que quedin excloses del sistema.

On adreçar les persones que han entrat al territori espanyol sense passaport o document d’identitat o amb nadons pendents de documentar?

La documentació d’identificació dels nacionals ucraïnesos correspon a les representacions diplomàtiques d’aquest estat acreditades a Espanya.

Cal adreçar-se al Consolat d’Ucraïna a Barcelona (C/ Numància, 185, Baixos 2, 08034 Barcelona. Telèfon: 934 028 956 / 932 052 521.

Com es poden escolaritzar els menors ucraïnesos que acaben d’arribar a Barcelona.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha establert un protocol per tal d’escolaritzar de forma àgil als menors ucraïnesos que estan arribant. Poden ser matriculats, mitjançant el sistema de matrícula viva –el que s’utilitza per persones recent arribades i/o canvis de residència durant el curs escolar. No caldrà que estiguin empadronats. Els menors s’escolaritzaran al centre en què tinguin familiars/coneguts o el més proper al lloc de residència.

La informació relativa al tràmit es pot trobar a la web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya:

https://web.gencat.cat/ca/ucraina/persones-refugiades/escolaritzacio-dels-infants-i-joves/

En aquesta web trobareu tant el full de sol·licitud, com els punts de presentació i el protocol elaborat per la Generalitat de Catalunya.

Adreces:

CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA

  • Pl. Urquinaona, 6 (cantonada C. de Roger de Llúria). 08010 Barcelona
  • Telèfon centraleta: 935 511 000 (cal demanar cita prèvia per a matriculacions)
  • https://www.edubcn.cat/ca

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ GENERALITAT DE CATALUNYA

Enllaç als serveis territorials: https://educacio.gencat.cat/ca/departament/serveis-territorials/

Adreces i telèfons. Departament d’Educació: https://educacio.gencat.cat/ca/departament/adreces-telefons/

Cal demanar cita prèvia per a realitzar qualsevol tràmit

Com poden tramitar la targeta sanitària (TSI) les persones arribades d’Ucraïna?

Hi pot haver dues casuístiques:

  1. Si són persones allotjades en albergs, residències, etc., facilitades per entitats especialitzades, el centre d’acollida o ONG responsable del grup comunicarà a la Regió Sanitària i/o al CatSalut la relació de persones amb una sèrie de dades per poder-les acreditar. Se’ls hi lliurarà el resguard amb el CIP, i les TSI s’enviaran a l’adreça del centre o a l’adreça alternativa que s’indiqui.
  2. Si són persones que s’allotgen a cases de familiars o amics, cal que s’empadronin en aquests domicilis, i que després s’adrecin al CAP o bé omplin el formulari per a l’expedició de la primera TSI: https://salut.gencat.cat/pls/rca/rcapktsi_COVID.SOLICITAR_TSI_FORM

També podeu contactar amb els serveis socials del vostre municipi, per tal que us orientin en aquesta matèria.

Vacunació.

La Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya ha emès un triptic, en català, ucraïnès i anglès informant dels procediments de vacunació i, principalment, en relació amb la vacunació de la COVID.

Es pot consultar la informació en el següent enllaç: https://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_actuacio/linies_dactuacio/serveis_sanitaris/atencio-sanitaria-a-les-persones-ducraina-vacunacio-covid-19/

Amics, coneguts i/o familiars em pregunten sobre la tasca de Càritas a Ucraïna i els països del seu voltant, que els hi puc dir?

Els centres de Càritas Ucraïna continuen atenent la població civil necessitada. Les seves 36 oficines repartides per tot el país treballen de manera coordinada amb les seus operatives de la Càritas nacional, a Kíiv i Lviv.

Des del començament de la invasió, Càritas Ucraïna manté un projecte d’emergència per satisfer les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables. En aquests moments, s’estan equipant amb ajuda humanitària 11 centres d’acollida (Kramatorsk, Rubizhne, Zaporizhya, Volnovakha, Mariupol, Kharkiv, Dnipro, Kyiv, Zhytomyr, Odessa, Ivano-Frankivk) per sumar-se al pla de resposta a l’emergència.

La resposta de Càritas Ucraïna està donant prioritat al repartiment de menjar calent, aigua, kits d’higiene bàsica, refugi temporal per a persones que han abandonat casa seva, servei de bugaderia i transport segur per a les persones que busquen reunir-se amb familiars a altres zones del país. El pla d’emergència inclou també atenció a casos especials (com la gent gran, els menors i les persones amb discapacitat) i l’acompanyament emocional bàsic i les activitats d’oci per a nens que els ajudin a mantenir la normalitat enmig de la situació de gran estrès provocada pels atacs.

Així mateix, les Càritas dels països veïns –Romania, Polònia i Moldàvia– estan activant també plans nacionals d’acollida als fluxos de refugiats ucraïnesos que creuen les fronteres.

A Romania, les Càritas de Bucarest, Iasi, Maramures i Satu Mare han començat a avaluar la situació i establir equips de primera intervenció, definint un programa de resposta a l’emergència centrat en l’acollida i el suport per a refugiats (informació, servei de bugaderia, servei de comunicació, aliments i kits d’higiene), programes específics d’acolliment infantil, refugi i allotjament temporal a parròquies locals i mobilització de voluntaris per a l’acollida.

Càritas Polònia està preparant també l’acollida, l’allotjament i el transport segur per als refugiats, amb programes d’emergència similars als habilitats per Càritas a Romania.

Per part seva, Càritas Moldàvia ha posat en marxa un pla d’emergència a través de la seva oficina nacional, a Chisinau, i les sis Càritas locals a Grigorauca, Rascov, Ribnita, Stauceni, Stircea i Tiraspol. En total, compta amb uns 200 agents al terreny. En coordinació amb les autoritats locals, s’han donat suport a 390 persones ubicades a centres oficials (Chisinau, Ocnita, Palanca) amb menjar, aigua, kits d’higiene i suport social i emocional. A més, s’està preparant un centre gestionat per Càritas a Chisinau, on oferir allotjament digne i segur a uns 70 refugiats, amb una atenció especial a menors i dones.

En la mateixa línia, Càritas Bulgària també està preparant centres per donar resposta a l’arribada de refugiats ucraïnesos, que arriben bé per via terrestre, bé per ferri des d’Odessa al lloc de Varna. El 28 de febrer, es calculava que més de 7.000 ucraïnesos havien arribat al país i s’espera que aquest nombre augmenti els propers dies.

Convalidació carnet de conduir ucraïnès a Espanya.

 La Dirección General de Tráfico ha emès la Instrucción COND 2022/02 en relació als carnets de conduir de persones ucraïneses:

  • Es prorroga la validesa dels carnets de conduir ucraïnesos durant un any des de la data d’entrada a Espanya.
  • En el cas de voler fer el canvi al carnet de conduir espanyol, ho podran fer un cop disposen d’autorització de residència, demanant “Cita previa de canje”.

En què consisteix el Pla Estatal d’Acollida a persones Refugiades?

El Pla Estatal d’Acollida a persones Refugiades són una sèrie de mesures estatals, dividides en fases, dirigides a garantir la cobertura de necessitats bàsiques de les persones refugiades, així com la seva inserció sòcio-laboral. Les mesures van dirigides a persones que no disposin de mitjans econòmics (que no tinguin ingressos superiors als de l’Ingrés Minim Vital) per a fer front a les seves necessitats bàsiques i les de la seva unitat familiar.

Aquest Pla Estatal, que l’Administració estatal té conveniat amb les entitats de refugi, està dividit en les següents fases:

  • FASE de Valoració inicial i derivació

Es fa una primera avaluació de la situació de la persona. És possible derivar la persona a recursos d’habitatge i cobrir les necessitats bàsiques quan es doni una situació de vulnerabilitat/urgència. Actualment, a Barcelona, aquesta fase es fa a la Fira de Barcelona, gestionada per Creu Roja. 

Durada: la mínima imprescindible (màxim estimat 30 dies). El temps d’estada en aquesta fase no es descompta dels períodes màxims en la resta d’estades.

En aquesta fase, les Càritas amb seu a Catalunya no hi entrem, perquè no som entitats d’emergència en Refugi, però sí que ja estem ajudant en el previ quan cal i en les següents fases quan no estiguin cobertes les necessitats. Algunes de les entitats que sí són gestores del Sistema Estatal de Acogida e Integración són Creu Roja, Accem, Cear, entre altres.

Per tant, qualsevol oferiment a Càritas de pisos o allotjaments destinats a acollir persones refugiades d’aquest conflicte, si ens trobem encara en la FASE 0, des de Càritas no podem utilitzar-los per aquest fi, però sí que de ben segur seran recursos molt valuosos quan s’engeguin les properes fases del pla (durant les properes setmanes) i aquestes persones necessitin cobrir les seves necessitats bàsiques i consolidar el seu procés d’inclusió.

Per aquest motiu, qualsevol oferiment a Càritas pel que fa a les necessitats d’allotjament de les persones refugiades, ja sigui per via telefònica o per correu electrònic, serà de gran ajuda en les properes fases del pla.

  • FASE d’Acollida

Objectiu: cobrir necessitats bàsiques i ajudar la persona a adquirir habilitats per la vida autònoma (allotjament, manutenció, atenció social, atenció psicològica, aprenentatge de la llengua, formació pre laboral i laboral, interpretació i traducció i assistència jurídica).

Durada: màxim 6 mesos

  • FASE d’Autonomia

S’inicia quan la persona finalitza l’estança al dispositiu d’acollida i continua necessitant recolzament. Es cobreixen necessitats bàsiques i es posen a disposició alguns recursos, principalment ajudes econòmiques, que es complementen amb acompanyament, aprenentatge intensiu de la llengua i l’accés a programes d’ocupació i formació.

Durada: màxim 6 mesos

Durada màxima total de totes les fases: La durada màxima de la primera fase i la segona són 12 mesos, podent ser de 18 en el cas de persones que estiguin en programes de reassentaments.

Nota: aquesta informació pretén ser una eina viva i s’anirà actualitzant amb les noves informacions que vagin arribant.