Càritas convida a tota l’església diocesana de Vic a “eixamplar la tenda” vers els més descartats, en el seu sínode diocesà.

El passat 28 de gener va finalitzar l’Assemblea Sinodal de Vic. El Sínode diocesà per l’esperança va ser convocat pel Bisbe de Vic, monsenyor Romà Casanova, el 16 de setembre de 2018.

Els apartats més importants de L’instrumentum laboris han estat “som creients” que inclou les veritats de la fe, la de la paraula, de l’Església i dels sagraments; i l’apartat “som creïbles”, que inclou aspectes com l’acolliment, la fraternitat, la misericòrdia, l “evangelització”, la caritat i els aspectes organitzatius.

Les sessions de l’Assemblea han consistit en la presentació de ponències i el debat dels continguts i de les propostes seguint el guió de L’Instrumentum laboris.

A les dues persones voluntàries participants de l’Assemblea que havíem estat membres de la direcció diocesana de Càritas (Pilar Mayans i Rufí Cerdan[1]) ens van encomanar la ponència sobre la caritat que tot seguit resumeixo.

En primer lloc es van exposar uns fonaments bíblics i teològics de la caritat que es van mostrar sota aquests enunciats: introduir al món la compassió de Déu; posar la humanitat sencera mirant cap als darrers, als petits; sembrar gestos de bondat per alleujar el sofriment; construir un món més just, començant pels més oblidats; ensenyar a viure confiant en Déu Pare que vol una vida feliç per als seus fills i filles; esdevenir llevat de la massa en una humanitat que està destinada a convergir amb Crist.

Tot seguit es va posar de manifest que l’Església ens recorda el camí de forma constant amb el seu Magisteri. La doctrina social de l’Església (DSE), rica en contingut però pobra en la seva implementació, no és un magisteri de segona.

La segona part de la ponència va consistir en una mirada compassiva acompanyada d’una lectura breu del model agònic d’estructura social que tenim davant com a conseqüència de l’increment de la injustícia social per l’enriquiment sense límits dels més poderosos, la destrucció de drets i la des-estructuració social, ambiental i política.

Com a signes destacats dels temps actuals en el model social contemplem amb dolor l’increment de la por, l’odi als pobres i la violació de drets sense pudor ni rubor, en una via accelerada de descomposició per la ceguesa del creixement i la fe en la tecnologia, com a resposta a les finituds d’energia i de recursos.

Però, si mirem més enllà de la nostra vella Europa veurem experiències comunitàries de resistència com les comunitats de Chiapas, els pobles indígenes de l’Amazonia i de tantes altres regions. Altres han sorgit de la pandèmia amb una força que no decreix (olles populars a Veneçuela, Argentina, Uruguai…). I que es coordinen en sistemes descentralitzats sense jerarquies, de suport mutu, compartint el que no tenen  i posant en pràctica una forma de vida de frugalitat evangèlica com la de les primeres comunitats cristianes. Molt sovint, en els nuclis d’aquestes comunitats hi trobem creients, església organitzada, amb exemples molt potents i esperançadors com la REPAM (Red Eclesial Panamazónica).

Un cop constatat que venen temps d’agreujament dels problemes dels exclosos, les propostes que es van sotmetre a consideració de l’assemblea parteixen de la convicció que rau en l’expressió que l’Església ha de treballar per “eixamplar la nostra tenda”. Més enllà de l’empara del campanar, la comunitat ha de fondre’s en els territoris d’exclusió desenvolupant la dimensió comunitària que serà també una via per superar l’assistencialisme. En aquest punt, hom creu que Càritas ha de proporcionar a la comunitat eines per estar més capacitada per connectar amb els col·lectius on es troben les persones en exclusió, i acompanyar-les per comprendre la dimensió social de les seves necessitats i ajudar a apoderar-les.

Quan sembla que Déu s’amaga és quan més sentit té construir una Església que deixa de llepar-se les ferides enyorant vells temps de cristiandat, per esdevenir hospital de campanya, que està amb els pobres amb voluntat de transformació de les estructures i de denúncia profètica.

Un cop finalitzada l’Assemblea sinodal ara “pertoca al bisbe de Vic recollir les abundants aportacions dels grups sinodals i de l’assemblea per tal de donar una paraula de missió i d’esperança a la nostra Església de Vic.”[2]

_____

[1] Nota de la redacció de Càritas Catalunya. Aprofitem aquest resum d’en Rufí Cerdan com un petit, però sentit homenatge a Pilar Mayans, secretària general de Càritas Diocesana de Vic, que ens deixà recentment i que ara és a la Pau del Senyor.

[2] Paraules del bisbe al Full diocesà, 26 de febrer de 2023