Una fita jurídica en la protecció dels drets dels menors estrangers

Càritas Espanyola considera una fita jurídica en la protecció dels menors estrangers a Espanya la sentència 473/2022 del Tribunal Suprem fet públic ahir per la Sala Contenciosa Administrativa secció Quarta sobre el recurs de cassació presentat al seu dia contra la sentència 768/2021 del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia per la qual desestimava el recurs presentat la Ciutat Autònoma de Melilla sobre els requisits de  empadronament de menors estrangers procedents de Nador i que viuen a Melilla.

Un procés iniciat el 2015

L’origen d’aquesta qüestió arrenca en el procés judicial iniciat per Càritas Espanyola el 2015 per canviar les “Instruccions tècniques dirigides als Ajuntaments sobre la gestió del padró municipal” (BOE 24 de mars del 2015), on s’establien els requisits perquè un menor estranger puga ser empadronat.

Aquest procés es va resoldre de manera satisfactòria el març del 2019 amb la declaració de fermesa de la sentència emesa per l’Audiènia Nacional el desembre del 2018, en la qual s’estimava favorablement les pretensions de Càritas i declarava nul·les de ple dret les citades Instruccions tècniques  pel que fa a la inscripció de menors estrangers en entendre que  aquests són discriminats “respecte dels menors espanyols quant als requisits d’identificació per a la inscripció en el padró municipal”.

Primacia jurídica de la Convenció dels Drets de l’ Infant

Per a Càritas Espanyola resulten especialment rellevants els paràgrafs de la dispositiva del Tribunal Suprem en el qual s’assenyala (apartat Sisè) que “no es pot entendre que unes instruccions per a la gestió del padró municipal en un municipi concret puguin innovar l’ordenament jurídic que s’ha d’examinar en la seva totalitat tenint en compte essencialment, en aquest cas,  la Convenció dels Drets de l’ Infant”.

“El padró –prossegueix la sentència– no és l’instrument per controlar les estades irregulars per la qual cosa si de la seva inscripció es desprenen drets per als menors d’edat no es pot imposar exigències no previstes per la Llei Orgànica que els protegeix“.

Al temps que el Tribunal Suprem “procedeix l’estimació del recurs de cassació i, per tant, l’estimació del recurs contenciós administratiu, amb la subsegüent anul·lació de la resolució de 13 de maig de 2019 del Consell de Govern de la Ciutat Autònoma de Melilla“, estableix (apartat Setè) que “l a exigència de visat als menors provinents de Nador per fer efectiu el seu empadronament a la Ciutat Autònoma de Melilla, derivada de la previsió continguda en l’últim apartat de l’acord dictat pel Consell de Govern d’aquesta Ciutat Autònoma, de 13 de maig de 2019, pel qual es procedeix a l’aprovació de les ‘Instruccions per a la gestió del padró municipal dels habitants de Melilla ́ , manca de cobertura legal i constitueix un tracte discriminatori tant en relació amb els menors espanyols com respecte de menors estrangers d’ altres procedències“.

Greus obstacles per a la integració dels menors estrangers

Com Càritas Espanyola ja va posar en relleu el 2019 amb motiu de la dispositiva favorable de l’Audiència Nacional exigir requisits diferents als menors estrangers, no només contravè l’ordenament jurídic, sinó que a més impedeix que aquest menor estranger pot ser empadronat, cosa que, en conseqüència, obstaculitza greument la seva escolarització, així com el seu accés a les prestacions sanitàries i socials. En definitiva, la seva incorporació amb tots els drets a la societat que és ara la seva.

Agraïment a la Fundació Professor Uría

Càritas vol expressar públicament el seu agraïment a la Fundació Professor Uría per l’excel·lent assessorament prestat al llarg de tot aquest procés de cassació, que han contribuït al reconeixement per part de l’Alt Tribunal dels plantejaments exposats per la nostra Confederació.

Aquesta sentència fixa criteri cassacional en establir que l’exigència de visat per part de la ciutat autònoma de Melilla als menors provinents de Nador manca de cobertura legal i constitueix un tracte discriminatori.

Aquesta dispositiva impulsa a Càritas a continuar amb la seva missió de treballar per la justícia i l’efectiu accés als drets de totes les persones.