Noticia28/10/2021

Les persones sense llar alcen la veu per reclamar una protecció social que els permeti «viure amb dignitat en una llar pròpia»

Els carrers de tot Espanya recuperen, després del parèntesi de la Covid, el flashmob organitzat per la Campanya Ningú Sense Llar.

Després del parèntesi imposat per la Covid-19, les persones sense llar surten aquest matí als carrers i places de tot Espanya per prendre protagonisme i aixecar la veu “davant la greu situació de desprotecció social i manca d’oportunitats en què ens trobem milers de persones en situació de sense llar”.

En el marc d’un flashmob simultani programat a nombroses ciutats de tot el país dins de la Campaña Nadie Sin Hogarque té lloc aquesta setmana motiu del Dia de les Persones Sense Llar del diumenge vinent—, milers de persones sense llar, acompanyats de ciutadans anònims i representants de les entitats socials que promouen la campanya, han donat lectura a un manifest en què reclamen “l’engegada de polítiques públiques que ens facilitin recursos i eines perquè sigui una realitat que totes les persones puguem viure amb dignitat en una llar pròpia”.

En aquesta edició, les entitats que impulsen aquesta Campanya llancen una alerta sota el lema “Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix. Diguem prou. Ningú Sense Llar” per posar el focus al laberint a què s’enfronten unes persones perdudes en un sistema de protecció social que no funciona.

Davant aquesta realitat, Càritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per a l’Exclusió Residencial ia favor de les Persones Sense Llar de Bilbao) demanen el suport de la ciutadania i dels mitjans de comunicació per reclamar a les administracions públiques la posada en marxa d’una protecció social adequada, justa i digna per a totes les persones, d’acord amb els drets fonamentals.

Aquestes són unes demandes que les organitzacions fan seves a partir de les reclamacions expressades per les mateixes persones sense llar acompanyades a través dels diferents programes i recursos socials.

Manifiest

Aquest és el text del manifiest a qui han posat veu pròpia les mateixes persones sense llar al flashmob d’aquest matí:

Sota el lema “Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix” celebrem el pròxim 31 d’octubre el Dia de les Persones sense Llar. Després de 29 anys de campanyes seguim aixecant la veu davant de la greu situació de desprotecció social i manca d’oportunitats en què ens trobem milers de persones en situació de sense llar.

Garantir la protecció social és un dret fonamental per sortir de la situació en què ens trobem. Hi han d’haver mesures per prevenir les situacions d’exclusió social; mesures per enfortir i concretar el desenvolupament i la posada en marxa de polítiques públiques que ens facilitin recursos i eines perquè sigui una realitat que totes les persones puguem viure amb dignitat en una llar pròpia, en pau i permanent.

Tots els que ens trobem en aquesta situació hem de tenir les eines necessàries per elaborar el nostre projecte de vida i somiar-nos vivint com a ciutadans de ple dret.

Des d’un enfocament d’accés als Drets Humans i, tal com recull la nostra Constitució, demanem:

A les administracions públiques:

• L’existència d’un parc públic d’habitatges socials per a persones i famílies en situació de sense sostre i sense habitatge a l’estat espanyol. L’habitatge és un instrument fonamental perquè aconseguim la condició de ciutadans amb plens drets.

• L’existència d’un enfocament de polítiques d’ocupació per a persones amb un accés difícil al mercat laboral vetllant per una formació adequada. La feina de qualitat és una font d’inclusió social i de protecció davant de la pobresa.

• Garantir la universalitat, la gratuïtat i l’accés del dret a la salut de tots els ciutadans, especialment als més desafavorits. Els problemes de salut poden ser tant causa d’exclusió social com efecte d’aquesta.

• Desenvolupar unes polítiques públiques de prevenció del sensellarisme, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos adequats.

• Una garantia d’ingressos que no només cobreixi les nostres necessitats bàsiques, sinó que també ens permet gaudir de la cultura, de l’oci i de les xarxes socials.

• Una coordinació més gran entre les institucions per pal·liar les conseqüències directes que tenen en nosaltres i les nostres famílies les diferents situacions d’exclusió social en què ens trobem.

Als mitjans de comunicació us demanem que la vostra capacitat de transmetre sigui una eina que ens ajudi a millorar la nostra qualitat de vida, sent sensibles a les situacions que ens envolten, apropant a la ciutadania la nostra realitat i desmitificant tants estereotips i prejudicis que tant de mal ens fan.

A vosaltres, els ciutadans i els nostres veïns, dir-vos que el sensellarisme és sempre una vulneració de drets que té solució. Superant prejudicis i pors us convidem a conèixer les diferents situacions personals i socials de molts de nosaltres, perquè entre tots busquem el benestar general per sobre del particular. Que el compromís social ajudi a tenir una societat més justa.

És responsabilitat de cadascú comprendre que no s’escull acabar al carrer i un cop en ella no és fàcil la sortida, encara que afortunadament hi ha persones i institucions que trien acompanyar la nostra vulnerabilitat, el nostre moment actual, que donen veu i sensibilitzen la societat perquè hi hagi una garantia d’accés als drets i a una protecció social real. “I tu què dius? Diguem Prou!” NINGÚ SENSE LLAR

40.000 persones acompanyades per Càritas

La sagnant realitat del sensellarisme afecta de manera especialment aguda les prop de 40.000 persones acompanyades per Càritas i les 2.500.000 persones en extrema vulnerabilitat de l’habitatge que viuen avui al nostre país a qui l’aparició de la Covid-19 ha empès a una realitat extraordinària a la qual les persones més fràgils i vulnerables viuen amb més cruesa la desprotecció social.

Càritas i les altres entitats socials que promouen aquesta jornada constaten cada dia com aquestes realitats de vulnerabilitat i deteriorament de milers de persones i famílies s’agreugen pel fet que els sistemes de protecció social han fallat i ha debilitat encara més les ja de per si debilitada situació dels més vulnerables.

Una conseqüència directa de les mesures de confinament i de manteniment de les mesures de protecció sanitària a causa de la pandèmia va ser la reducció, o cancel·lació automàtica, de les intervencions socials i sanitàries presencials. Tot el sistema de protecció social, ja debilitat per si mateix, es va veure fortament ressentit impactat, de manera que moltes persones amb situacions vitals molt complicades no van tenir cap altre remei que paralitzar o posposar processos d’acompanyament personal, o d’accés a recursos i prestacions socials .

descarregar NOTICIA

descarregar FOTO

descarregar MANIFIEST