Mor monsenyor Alfonso Milián Sorribas, bisbe responsable de Càritas entre 2002 i 2014

Càritas. 27 de novembre de 2020.- Amb profund pesar rebia ahir tota la família Càritas la notícia de la mort, a l’Hospital Miguel Servet de Saragossa, de monsenyor Alfonso Milián Sorribas, bisbe emèrit de Barbastre-Montsó i qui entre 2002 i 2014 fora bisbe responsable de Càritas dins de la Comissió de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola.

Senyor Alfonso, que havia ingressat en el citat centre hospitalari diumenge passat, tenia 81 anys. El funeral se celebrarà demà dissabte, 28 de novembre, a la catedral de Barbastre, i les seves restes seran inhumats a la Capella dels Màrtirs, com havia disposat.

Biografia

Nascut el 5 de gener de 1939 a la Cuba, província de Terol, va realitzar els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de Saragossa, Va ser ordenat sacerdot el 25 de març de 1962 i el 1992 va obtenir la llicenciatura en Teologia Catequètica per la Facultat de Teologia Sant Dámaso de Madrid.

Després d’exercir diversos càrrecs pastorals en diferents parròquies de les diòcesis de Saragossa i de Terol i Albarracín, va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa el 9 de novembre de 2000 per Sant Joan Pau II.

Quatre anys després, l’11 de novembre de 2004, Joan Pau II el nomena bisbe de Barbastre-Montsó, on va prendre possessió el 19 de desembre d’aquest mateix any a la catedral barbastrina. Era bisbe emèrit d’aquesta diòcesi des del 27 de desembre de el 2014.

A la Conferència Episcopal Espanyola era membre de la Comissió de Pastoral Social (CEPS) des de l’any 2002, càrrec que mantenia en el nou organigrama de la CEE dins de la nova Comissió Episcopal de Pastoral Social i Promoció Humana constituïda en Assemblea Plenària de març de 2020. Anteriorment, havia estat membre de la Comissió d’Apostolat Seglar en el trienni 1999-2002.

Estreta vinculació a Càritas

Entre 2002 i 2014 va desenvolupar amb plena dedicació la seva missió com a bisbe responsable de Càritas Espanyola en el si del cep. Durant aquesta etapa va coincidir amb les presidències de José Sánchez Faba, Núria Gispert i Rafael del Río.

Home bo, de profunda espiritualitat i tarannà dialogant, va dur a terme una intensa laboral d’acompanyament en el si de la Confederació Càritas Espanyola. Com a bisbe responsable i en estreta col·laboració amb els qui durant la seva etapa van assumir successivament el càrrec de delegat episcopal de Càritas –Salvador Pellicer, Antonio Bravo i el també de Terol Vicente Altaba-, senyor Alfonso va jugar un important paper de dinamitzador pastoral en totes les seves assemblees plenàries, així com en les diferents convocatòries quadriennals de Congrés Hispà Llatinoamericà i del Carib sobre.

Teologia de la Caritat, i en les successives edicions de les Jornades de Teologia de la Caritat.

En una entrevista publicada a la revista “Càritas” al seu retorn d’un viatge al Perú per visitar els projectes de reconstrucció finançats per Càritas Espanyola després del terratrèmol de 2007, monsenyor Milián explicava de manera senzilla quines són les claus de l’ésser i fer de Càritas: “no és una organització a part que munta l’Església, de la mateixa manera que la celebració litúrgica o l’ensenyament de la paraula de Déu no són una cosa que organitza l’Església com coses afegides. Són les tres realitats que fonamenten l’Església i les tres missions que ha de complir. Per tant, Càritas no és una ONG. És l’acció salvadora de l’Església realitzada per mitjà de la caritat. Entesa així, donem molt més perquè no només de pa viu l’home, com va dir Jesucrist, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu; i Càritas ha de donar aquesta altra riquesa, sent un camí més perquè el món conegui a Jesucrist”.

Descansi en pau.