Càritas va atendre l’any passat 37.207 persones sense llar en situació de carrer a través de 420 centres i recursos propis

L’any passat Càritas va atendre 37.207 persones sense llar en situació de carrer en els 420 centres i recursos amb els quals compta la Confederació per pal·liar les greus conseqüències de la vulneració del dret a un habitatge digne i adequat.

La meitat de les persones acompanyades van ser acollides en pisos d’estada temporal (15%); centres d’acollida amb assistència integral les 24 hores (13,1%); albergs i residències d’urgència (10,8%), apartaments d’inclusió social d’estada indefinida (9,5%) o cases per a dones soles o amb fills (5,7%). La resta van rebre atenció en un altre tipus de programes i acostament de carrer. En total, la Confederació va gestionar 3.985 places, de les quals cinc de cada 10 van ser de tipus habitacional i gairebé 4 de cada deu van correspondre a centres de dia.

En els recursos habitacionals les persones ateses van rebre acompanyament, informació i orientació, alimentació, atenció administrativa (tràmits), servei d’higiene, rober, bugaderia, orientació laboral, activitats culturals, accés a internet, etc.

Les dades oficials de l’INE del 2012 i l’extrapolació dels principals recomptes nocturns duts a terme a les grans ciutats apunten que 33.275 persones viuen al carrer o en allotjaments temporals per falta d’habitatge. No obstant això, d’acord amb les dades internes recollides per la nostra intervenció i acompanyament, la xarxa de Càritas va atendre el 2021 37.207 persones en aquesta situació.

Propostes polítiques

A més d’acompanyar les persones que pateixen el sensellarisme, Càritas porta temps treballant perquè no es discrimini les persones més vulnerables en el seu dret a comptar amb un habitatge digne. En les seues propostes polítiques per a la II Estratègia Nacional Integral per a persones sense llar 2022-30, la nostra organització insisteix en la necessitat d’abordar “com més prompte millor -per part de l’Administració, també l’Estatal- la inexistència d’un parc públic d’habitatge social/d’emergència per a persones i famílies en situació de sense sostre i sense habitatge a l’Estat espanyol”.

El ‘sinhogarisme’ és problema social que no només aglutina les persones en situació de carrer. Per això, el nombre de persones afectades per aquesta realitat varia en funció del grau d’ exclusió residencial que es prengui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegura o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament en allotjament són la cara més coneguda d’aquest fenomen. No obstant, les persones que viuen en xàfecs, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sinhogarisme’.

Segons el “VIII Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya”, presentat a inicis d’any, un de cada cinc famílies al nostre país pateix exclusió residencial, és a dir, que tenen greus dificultats en relació a l’accés i al manteniment de l’habitatge. En el cas de les llars en pobresa severa, aquest percentatge augmenta fins al 69%.

“Apostem perquè, en un futur pròxim, les persones i famílies sense llar acompanyades per Càritas (en situació de carrer, en assentaments urbans i rurals, en barris vulnerables i infrahabitatges, en xàfecs de plàstic i palets de fusta, a punt de ser desnonades de les seves llars, o acollides en recursos residencials) puguin tenir accés, gaudir i veure garantit el seu dret humà a un habitatge adequat”,  assenyala María Santos, responsable del programa de Persones Sense Llar de Càritas Espanyola.

Campanya “fora de cobertura”

Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que se celebrarà el pròxim 30 d’octubre, Càritas ha llançat una nova campanya, que enguany compleix el seu 30è aniversari. Sota el lema “Fora de cobertura”, la iniciativa denuncia la falta d’accés a drets, i en especial, la desprotecció social que pateixen aquestes persones. “El nostre empeny és fer visible la realitat de vulnerabilitat extrema que viuen les persones que van quedant al marge de les relacions socials, de l’espai públic normalitzat, de l’accés al seu dret d’habitatge, ocupació i protecció social”, explica Santos.

“El 2022 -afegeix- els efectes no superats de la pandèmia se sumen a l’agreujament de la crisi que provoca la guerra d’Ucraïna i que sens dubte ofegarà en la vulnerabilitat i l’exclusió. Volem que la nostra campanya, un any més, serveixi per fer visible que milers de persones i famílies pateixen la vulneració dels seus drets sense que hi hagi una aposta rotunda per part de la societat i de les polítiques públiques per modificar aquestes situacions, però també des de l’esperança i la convicció que és imprescindible continuar treballant perquè totes les persones puguin accedir als seus drets i siguin incloses en la vida social i comunitària”.