La realitat de pobresa i exclusió social que Càritas acompanya cada dia té rostre de dona

Davant la celebració de el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Càritas recorda que la realitat de pobresa i exclusió que Càritas acompanya cada dia té rostre de dona i alerta sobre l’impacte i les conseqüències que suposen la discriminació de gènere, ancorada en un sistema estructural de desigualtat i injustícia social. I denunciem que les múltiples violències que se segueixen exercint cap a les dones -tant sexuals com físiques, laborals i psicològiques- són una conseqüència directa d’aquesta desigualtat estructural.

Per aquesta raó, l’assoliment de la igualtat de gènere en el món és un dels grans reptes de segle XXI. Al setembre d’aquest any es compleix el 25è aniversari de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, una de les fites més importants a nivell global a favor dels drets de les dones. Però 25 anys després i malgrat els avenços produïts, les dades ens diuen que les mesures posades en marxa són encara insuficients i és molt el camí que queda per fer. Destaquem alguns dels reptes pendents:

• Les dones ostenten majors taxes de pobresa que els homes. En el seu recent informe sobre la situació a Espanya, el Relator Especial de Nacions Unides sobre l’Extrema Pobresa i els Drets Humans, Philip Alston, especifica que les dones registren taxes més altes de pobresa relativa, mancances materials greus, baixa intensitat d’ocupació i pobresa extrema. A més, segons el VIII Informe Foessa, el risc de pobresa augmenta un 20% més a les llars sustentats per dones i més encara en llars monomarentals, on se sumen les dificultats derivades de la conciliació.

• La bretxa de desigualtat en l’àmbit de l’ocupació segueix existint. Segons dades d’Eurostat, Espanya té la segona taxa més alta d’atur femení en la Unió Europea. A això se suma la baixa qualitat laboral que revela el fet que el 50% de les jornades parcials exercides per dones siguin indesitjades i que obeeix, sobretot, al fet que elles segueixen sent les principals sustentadores de cures. Segons dades de l’esmentat Informe Foessa, el 95% de les persones que compten amb treball a temps parcial per poder dedicar-se a la cura són dones, el que suposa no només un fre en les seves carreres laborals, sinó l’accés a llocs de treball amb salaris i pensions més baixos.

• La desigualtat de gènere és, en no poques ocasions, el motiu que empeny a les dones a començar un projecte migratori. En aquestes situacions, les dones estan molt més exposades que els homes als llargs itineraris i processos de trànsit transfronterers, amb seriosos riscos, entre d’altres, de ser objecte de violència sexual o de captació per xarxes de tràfic de persones. I en els països d’acollida, s’enfronten a la triple discriminació que suposa ser dones, migrants i treballadores. En el cas de l’mercat laboral, per exemple, sabem per pròpia experiència com les dones migrants ostenten la major taxa d’ocupacions en l’àmbit a les cures (residències de gent gran, cura de menors, ocupació de la llar …), subjectes, en general , a una menor remuneració en un sector caracteritzat per la temporalitat i l’economia submergida.

Les conseqüències de les violències en les dones a les que acompanyem cada dia a tot el país a través de la nostra xarxa de recursos de suport i escolta tenen un efecte punyent: greus dificultats d’accés a una vida digna i escasses oportunitats de triar el seu propi projecte vital per les barreres que impedeixen el seu desenvolupament personal i laboral. Cada vegada ens trobem en els nostres programes amb més dones que pateixen un fort impacte psicològic derivat de situacions de violència i als què, al costat de quadres d’aïllament social, desconfiança i inseguretat, se sumen problemes com addiccions, pèrdua de ritme social, por, estrès o deteriorament de l’autoestima.

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que situa la protecció dels Drets Humans en el centre de les seves 17 Objectius, considera que la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes és una peça angular per al desenvolupament humà i sostenible els pobles. La profunda experiència acumulada per Càritas tant a Espanya com a tercers països en l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social així ho corroboren.

Cal que el lideratge demostrat per les dones en els seus processos d’apoderament i participació social s’integrin en totes les esferes de la vida, tant pública com privada. Càritas aposta per les dones com a motor de desenvolupament, ja sigui des de l’acció de base, on el personal voluntari i contractat de la nostra Confederació té majoritàriament rostre de dona, com en l’acompanyament a dones en situació d’exclusió social a través de projectes específics en Espanya ia altres llocs de l’món. En aquests processos som testimonis de l’activa capacitat de les dones a l’hora de protagonitzar el seu propi desenvolupament, la qual cosa demostra fins a quin punt un altre model de societat basat en la igualtat, tant a la llar com en les comunitats i en la vida política, és possible.

Per tot això, des de Càritas convidem a les administracions públiques, als responsables polítics, als agents econòmics i socials, a la comunitat cristiana ia tota la societat a treballar per un món lliure de violències masclistes on no es criminalitzi les víctimes, sinó els culpables; a evitar la politització de les violències viscudes per les dones, prenent consciència de no són fets aïllats i que, per tant, reclamen respostes públiques valents i unànimes; i a apostar de manera intensiva per una educació basada en la igualtat de rols i la tolerància que serveixi per eradicar les conductes masclistes encara imperants en la nostra societat.

Càritas aposta en aquesta Jornada per seguir treballant a favor d’un marc de relacions entre homes i dones sense barreres ni divisions, on els drets de les dones, siguin protegits, respectats i garantits. Només a través de la posada en marxa de polítiques públiques reals, dotades de recursos, encaminades a eradicar les desigualtats existents tant en l’àmbit internacional, nacional com local, podrem aconseguir viure en una societat autènticament igualitària, inclusiva i sostenible.