Coronavirus: Càritas alerta de la desprotecció a què estan exposats els pobles indígenes de l’Amazònia

La xarxa de Càritas en els territoris de l’Amazònia, el treball el qual està sent acompanyat des de fa dècades per Càritas Espanyola, ha donat la veu d’alarma davant la greu situació de desprotecció davant l’impacte de la pandèmia global causada pel coronavirus a la qual han quedat exposades les comunitats indígenes.

Ja el passat 31 de març, la Coordinadora de les Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica (COICA) i les seves organitzacions membres dels nou països de la conca de l’Amazones -que engloba 511 pobles indígenes, i més de 66 pobles en aïllament voluntari i contacte inicial-, va emetre una declaració en la qual denunciaven que “els pobles indígenes afronten una doble vulnerabilitat degut no només de l’exclusió i marginació històrica a què hem estat sotmesos sinó també com a resultat de les característiques i condicions geogràfiques en què pervivim en les terres i territoris ancestrals”.

Riscos de les activitats extractives

Aquesta situació es veu agreujada per problemàtiques i vulneracions de drets preexistents, com els que suposa l’activitat extractivista, que continua en aquests últims dies tot i el toc de queda i estats d’excepció, i que provoca, amb l’ajuda dels Estats, “flagells socials i ambientals catastròfics per a la pervivència dels pobles de l’Amazònia”, com denuncien les comunitats.

Davant d’aquest increment dels riscos, els pobles de l’Amazònia sol·liciten una mínima coordinació entre els governs i les organitzacions indígenes per dissenyar les mesures de confinament, a fi que aquestes puguin ser completes en tota la conca i els pobles amazònics puguin tenir un nivell de protecció adequat a la seva realitat. Cal assenyalar, a més, que en certes comunitats indígenes, camperoles o riberenques, el confinament no és una opció, de manera que la proposta de les organitzacions és que siguin mesures adaptades a aquesta realitat.

D’altra banda, es proposen també mesures d’auto-sosteniment i reforçament del sistema de salut, perquè no es produeixi el contagi comunitari en les poblacions indígena, que, de fet, està sent molt més letal que en el cas d’altres comunitats o societats més exposades al contacte humà.

Al costat d’això, llancen l’alerta que per superar la crisi econòmica provocada per la pandèmia s’intensifiqui l’extracció dels recursos naturals perquè els Estats puguin afrontar l’augment de l’endeutament. Per això, Càritas apel·la ara més que mai a reforçar la solidaritat amb aquestes comunitats i el suport internacional per al seguiment de les vulneracions de drets a la regió. Es té constància que, encara amb les mesures de toc de queda o confinament, en diversos dels països amazònics continuen les activitats mineres extractives i, amb això, l’origen de moltes de les vulneracions de drets detectades.

Segons les dades recollides per l’REPAM (Xarxa Eclesial Panamazónica), a data de 10 de maig s’havien registrat a l’Amazònia un total de 43.516 contagis i 2.647 morts per la Covid-19.

Bolívia

En l’Amazònia boliviana, fins al moment hi ha 1.389 casos confirmats i 60 morts. Càritas Espanyola està treballant en el departament del Beni donant suport a les comunitats indígenes riberenques dels rius Quiquibey, Yata i Benicito, que queden excloses de les ajudes que està oferint el Govern, ja que la gran majoria no compta amb cèdula d’identitat i els seus fills no estan registrats dins el sistema educatiu. A més, són víctimes de la descoordinació dels governs locals, que només ofereixen ajuda a les poblacions residents en els seus municipis.

El suport que se’ls presta a través de Càritas consisteix principalment en aliments i altres productes de primera necessitat dels que no poden disposar directament de bosc, així com material de protecció i pautes d’actuació per prevenir la pandèmia.

Brasil

En l’Amazònia brasilera fins al moment hi ha 27.482 casos de coronavirus confirmats i 1.722 morts. Càritas Espanyola treballa en les zones regionals Nord I i II en coordinació amb el CIMI (Consell Indígena Missioner), donant suport a les comunitats indígenes dels departaments d’Amazones i Roraima, així com a la conca del riu Tapajós.

La situació excepcional generada per la pandèmia en aquesta regió posa revela un augment de les invasions de territoris, la qual cosa constitueixen un factor de greu risc de contagi per a una població dependent d’un sistema de salut molt precari. Per a això, la xarxa Càritas està centrant la seva resposta en l’adopció de les mesures necessàries de prevenció i protecció enfront de la pandèmia, així com d’acompanyament al paper de l’Estat en l’aplicació de mesures urgents que evitin un impacte irreversible en la vida dels pobles indígenes.

Colòmbia

Els dos departaments del país amb la taxa més gran d’incidència són amazònics: Amazones i Meta. La ciutat de Leticia (Amazones), a la triple frontera entre el Perú, el Brasil i Colòmbia compta amb 230 casos confirmats, dels quals el 88,2% són atesos a casa i el 6,5% es troben hospitalitzats, encara que cap està sent atès en UCI.

La situació a les zones rurals de l’Amazònia s’agreuja per a les comunitats indígenes i el seu dret a la salut pel dèficit d’informació i participació en els protocols de prevenció. Els 15 bisbes amazònics de Colòmbia van emetre un comunicat el passat 1 de maig en el qual se sumaven a la sol·licitud de l’Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) d’una política pública específica de mitigació de la pandèmia que incorpori la diversitat cultural i sabers propis. Com alerten els prelats, el risc d’extermini de comunitats indígenes, la seva llengua i la seva cultura és evident i no és nou en la Història.

Càritas Espanyola acompanya a Colòmbia a tres comunitats indígenes del Gran Resguard de Vaupés (Vicariat de Mitú) en la seva defensa del territori enfront de l’explotació minera d’or i coltan. Aquestes comunitats es troben ara doblement amenaçades amb la previsible arribada de la COVID al territori i sol·liciten suport per adquirir elements d’higiene i estris de pesca i caça sense haver de desplaçar-se. Les mesures de confinament obligatori han afavorit l’activitat dels grups armats contra defensors de drets humans, especialment líders indígenes, així com la desforestació i invasió de territoris protegits el març de 2020 els punts de calor van tenir un augment substancial en comparació del mateix mes de 2019. Mentre el març de 2019 hi va haver 4.691 punts de calor, al mateix mes d’aquest any van estar actius 12.953.

Perú

En l’Amazònia peruana la corba de contagis segueix en alça. Es registren oficialment 3.979 casos confirmats i 243 morts. La concentració més gran es troba en les grans ciutats d’Iquitos i Pucallpa, però ja es confirmen casos en comunitats rurals, on l’expansió que està tenint el virus és molt preocupant a causa de les grans distàncies per tractar els casos i la menor immunologia dels pobles indígenes.

Les entitats recolzades des de Càritas Espanyola (Càritas Mare de Déu, Pastoral de terres i Càritas Yurimaguas) estan afrontant la crisi des de tres línies de treball: protecció (lliurament de kits de bioseguretat), ajuda humanitària (queviures de primera necessitat a les famílies més vulnerables) i sensibilització sobre el virus i mesures de protecció.

Equador

En l’Amazònia equatoriana es registren 407 casos confirmats i 14 morts, sent els departaments de Puyo i Napo on es presenten més incidències. Igual que a la resta de l’Amazònia, el confinament agreuja la pobresa extrema en què ja vivia la població, amb sistemes de salut febles i baixa taxa de cobertures, mitjans de vida informals amb ingressos irregulars, desproveïment de mercats i especulació amb els preus dels aliments bàsics.

Enmig d’aquesta pandèmia mundial, la contaminació de les fonts d’aigua a causa dels vessaments de petroli agreuja la situació sociosanitària. El 7 d’abril va tenir lloc un nou vessament a la frontera Sucumbíos-Napo i que ha tingut un impacte directe sobre 35.000 persones que han vist contaminats els seus rius dels quals depenen per beure i alimentar-gràcies a la pesca.

En termes d’incidència internacional, Càritas Espanyola en articulació amb la REPAM, treballa en la detecció de les vulneracions de drets humans que segueix sent un treball clau de la xarxa Càritas en aquest territori durant la pandèmia, a fi de documentar i sistematitzar els casos, per després iniciar les vies de denúncia jurídica i d’incidència política. Càritas Espanyola i REPAM acompanyen aquests processos, dels quals n’hi ha tres que són els més emblemàtics:

• La normativa al Brasil pel que fa als pobles en aïllament voluntari (o pobles lliures) a l’Amazònia.
• Manca d’accés a la salut i vulneració del dret a la participació i la cultura en les poblacions de Loreto (Perú) i dificultats amb el retorn a les comunitats.
• Manca d’accés a la salut, a l’educació i risc d’inici de projectes miners a Mare de Déu (Perú).

En els tres, s’han desenvolupat accions de sistematització de dades i elaboració de documents marc amb anàlisi de situació, juntament amb propostes polítiques als governs de referència. A més, s’ha remès aquesta documentació a la Comissió Interamericana de Drets Humans (Secretaria General i Relatories de Pobles Indígenes i DESCA) i a les Nacions Unides (Fòrum Permanent de Pobles Indígenes, Relatoria de Pobles Indígenes, Alt Comissionat d’UN per als DDHH i Mecanisme d’experts).

Comptes de Càritas Espanyola «EMERGÈNCIA COVID 19»

SANTANDER ES62 0049 1892 62 2313290223

CAIXABANK ES71 2100 2208 3402 0031 3871

BANKIA ES16 2038 1010 6460 0068 7202

SABADELL ES37 0081 0216 7700 0131 5935

IBERCAJA ES11 2085 9298 7203 3032 2960

Bizum Donatius amb el codi 00089

Telèfon de donacions: 900.33.99.99

#CadaGestCompta