Càritas aplaudeix la crida de l’Relator de l’ONU sobre Pobresa Extrema al fet que «Espanya es miri de prop al mirall»

Càritas Espanyola aplaudeix el contingut de l’informe que el relator especial de l’ONU sobre l’Extrema Pobresa i els Drets Humans, Philip Alston, acaba de fer públic a terme de la seva visita oficial de dos setmanes al nostre país.
Durant el seu periple, Càritas ha tingut l’oportunitat de ser amfitriona de l’Relator a Mèrida-Badajoz, Sevilla i Huelva, on es va reunir amb participants en els projectes d’aquestes Càritas Diocesanes per a les situacions de major vulnerabilitat, a més de mantenir una reunió de treball amb experts de la Fundació FOESSA per conèixer de primera mà la metodologia utilitzada en les seves investigacions sobre la realitat social dutes a terme a Espanya.
Alston es fa ressò en el seu Informe tant de les dades aportades pel VIII Informe FOESSA com de les precàries condicions de vida que afecten els participants dels projectes de Càritas amb els quals es va entrevistar, especialment les que afecten els temporers a la província d’Huelva.

Mirar-se al mirall

El Relator no ha amagat el seu impacte davant el que ha pogut veure amb els seus propis ulls, una realitat de greu exclusió social en la qual desenvolupen cada dia la seva tasca dels voluntaris i treballadors de Càritas.

“Espanya hauria de mirar-se prop al mirall”, ha afirmat Alston. “He visitat llocs que sospito que molts espanyols no reconeixerien com a part del seu país, on la paraula que he escoltat amb més freqüència en les últimes dues setmanes és ‘abandonats'”, ha afegit. Aquests abandonats que esmenta el relator no són altres que els “descartats” dels quals parla el papa Francesc.

Referencias a sus visitas a Badajoz, Huelva y Sevilla

Càritas valora especialment les referències expresses que fa en el seu Informe a les persones acompanyades per les Càritas Diocesanes de Mèrida-Badajoz, Sevilla i Huelva, al costat de el reconeixement directe a el “coneixement profund de la realitat social” de la nostra Confederació.

De la seva visita a Badajoz de la mà de Càritas, l’Informe explica que “les persones amb les que em vaig reunir a les zones rurals van destacar els beneficis de la vida rural, inclosa la proximitat a la natura, però també van descriure l’aïllament, l’exclusió i la pobresa “.

Sobre la seva visita als assentaments d’Huelva descriu les entrevistes realitzades en “un assentament de migrants en condicions que rivalitzen amb les pitjors que he vist arreu de món. Estan a quilòmetres de distància de l’aigua i viuen sense electricitat o sanejament adequat. Molts han viscut durant anys i poden pagar el lloguer, però van dir que ningú els acceptarà com inquilins “. “Les condicions que vaig observar a Huelva són simplement inhumanes”, constata Alston.

En la seva resposta a un periodista sobre aquests assentaments que va visitar a Lepe, el relator va reconèixer que “sé que hi ha molts altres en aquesta situació, com és la dels romanesos, principalment, però no només, que viuen en llocs com la Cañada Real, o la dels habitants de los Pajaritos als afores de Sevilla. Càritas pot proporcionar una llista completa d’aquests llocs. Ells han fet un treball excel·lent i estan presents en totes les àrees més desafavorides “.

Habitatge, ingressos mínims i precarietat laboral

En el capítol referit a l’accés a l’habitatge a Espanya, el Relator cita textualment les dades de l’Informe FOESSA i de el risc de sensellarisme, que afecta a 2 milions de persones. Tal com defensa Càritas, Alston assenyala la necessitat que Espanya actuï agressivament per augmentar substancialment la disponibilitat d’habitatges de baix cost.

Així mateix, recull la nostra proposta de dotar de contingut a el dret a l’habitatge. “Tot i el seu reconeixement constitucional, tota la informació disponible per a mi suggereix que actualment és una closca buit i en gran part sense sentit”. “Hi ha moltes maneres -subratlla- en què es poden prendre mesures administratives per convertir aquest dret en un concepte significatiu en la configuració de la llei i la política d’habitatge.

Amb relació a sistema de garantia d’ingressos mínims, torna a citar a Càritas quan indica que “la majoria dels 1,8 milions de persones que vivien en la pobresa extrema a Espanya el 2018 no van utilitzar mecanismes de protecció social” El mateix succeeix amb relació a “la proporció d’adults pobres que viuen en una llar aturat i que van rebre beneficis va ser una de les més baixes de la UE el 2016, més de 15 punts per sota de la mitjana de la UE”.

El Relator comparteix també l’anàlisi de Càritas sobre el marcat laboral a l’assenyalar que tot i que “les persones en situació de pobresa volen treballar, sovint no poden trobar treball decent causa de l’alta taxa d’atur i la precarietat dels treballs que hi ha”.

Com reiteradament ha assenyalat Càritas, el Relator recorda en el seu Informe que “la pobresa és en última instància una decisió política, i els governs poden, si ho desitgen, optar per superar-la”.