Càritas amb la crisi de Veneçuela

S’estima que, de mitjana, 5.000 persones van sortir cada dia de Veneçuela durant 2018 a la recerca de protecció o d’una vida millor. Colòmbia acull el major nombre de refugiats i migrants, més d’1,1 milions. El segueixen Perú, amb 506.000; Xile, amb 288.000; Equador, amb 221.000; Argentina, amb 130.000 i el Brasil, amb 96.000. Mèxic i altres països d’Amèrica Central i el Carib també estan acollint importants números de refugiats i migrants veneçolans.

Tot i que les fronteres oficials segueixen tancades, molts veneçolans estan fent servir perillosos corredors il·legals, normalment emprats per al trànsit i el contraban de drogues i controlats per grups paramilitars que cobren tarifes per passar.

Una crisi que atempta contra els drets humans

Segons destaca l’informe de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans sobre la situació dels drets humans a la República Bolivariana de Veneçuela, la població veneçolana pateix violacions sistemàtiques dels seus drets, especialment les dones i nenes.

• El Govern es va negar a reconèixer la magnitud de la crisi fins fa poc i no va adoptar les mesures apropiades. D’acord s’aguditzava la crisi econòmica, les autoritats van començar a utilitzar els programes socials de forma discriminatòria, per motius polítics, i com a instrument de control social. Les recents sancions econòmiques estan agreujant la crisi econòmica, el que en últim terme augmentarà l’impacte negatiu en el gaudi per la població dels drets econòmics i socials.
• Durant més d’un decenni, Veneçuela ha adoptat i implementat una sèrie de lleis, polítiques i pràctiques que han restringit l’espai democràtic, debilitat les institucions públiques i menyscabat la independència de el poder judicial. Tot i que aquestes mesures s’han adoptat amb la finalitat declarada de preservar l’ordre públic i la seguretat nacional contra presumptes amenaces internes i externes, han augmentat la militarització de les institucions de l’Estat i l’ocupació de la població civil en tasques d’intel·ligència i defensa.
• Els pobles indígenes veneçolans són objecte de greus violacions dels seus drets individuals i col·lectius. Són especialment preocupants els informes d’amenaces i actes de violència contra autoritats i dirigents indígenes, la repressió i les violacions als seus drets col·lectius a la terra, els territoris i els recursos.
• L’Estat ha denegat sistemàticament els drets de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. La impunitat ha permès que es repeteixin les violacions dels drets humans, ha encoratjat als autors, i ha deixat de banda a les víctimes. Si no millorar la situació, és previsible que augmentant l’èxode sense precedents de persones migrants i refugiades veneçolanes i que les condicions de les persones que romanen al país empitjorin.

Resposta a Veneçuela

Càritas Veneçuela ha destinat més de 6 milions d’euros a donar suport a les població més afectada pro la crisi. Han contribuït a aquesta ajuda les Càritas d’altres països: Mèxic, Suècia, Espanya, Alemanya, Portugal, Estats Units, Itàlia, Canadà, França, Corea, Regne Unit, Bèlgica i Noruega.

Segueix desenvolupant-se la intervenció per reduir la mortalitat, millorant l’accés a l’alimentació i la nutrició, l’aigua, la higiene i la sanitat, i per enfortir les comunitats afectades per la crisi.

• Durant 2018, Càritas va posar en marxa una Crida d’Emergència que va arribar a 104 230 persones en 13 estats.
• Va organitzar 1.470 menjadors populars en els quals es va servir un total de 137.833 àpats.
• 21.432 nens menors de cinc anys i 1.531 dones embarassades van ser diagnosticades amb malnutrició.
• 12.536 nens i 501 embarassades van resultar tenir dèficit nutricional.
• 2.544 famílies van rebre cistelles de menjar addicionals.
• El 69% dels nens assistits per Càritas van recuperar un nivell de nutrició normal.

De forma paral·lela i en diferents diòcesis, Càritas Veneçuela està posant en marxa dos projectes finançats pel Govern Noruec, a través de Càritas Noruega, i per ECHO, en consorci amb Caritas França i Médicins du Monde.

Amb el suport de Càritas Noruega, Càritas Veneçuela planeja assistir a 3.500 nens menors de 5 anys ia les seves famílies (1.200 llars), així com a 800 dones embarassades / mares lactants pel que fa a salut primària i seguretat alimentària en els estats de Zulia, Miranda, Districte Capital, Vargas, Lara i Carabobo.

En col·laboració amb Caritas França i Médicins du Monde, Càritas destinarà les seves accions a 912.070 veneçolans en situació de vulnerabilitat, oferint-los assistència nutricional i sanitària a través de consultes mèdiques, activitats de prevenció comunitàries i provisió de medicaments. També es crearà un programa d’higiene per lluitar contra les malalties relacionades amb l’aigua.

El nou Crida d’Emergència llançat per Càritas Internationalis al març de 2019, en representació de Càritas Veneçuela, està destinat a 17.060 persones (de les quals 7.200 són nens) en 8 diòcesi. Càritas Espanyola dóna suport aquesta crida amb 100.000 €.

Resposta de Càritas al Brasil

Context

Segons xifres oficials de l’ACNUR de març de 2019, el Brasil ha rebut més de 200.000 veneçolans des 2017. 85.000 han presentat sol·licituds d’asil i 40.000 han rebut visats temporals de resident. Els veneçolans han fugit de la hiperinflació, l’escassetat i la inestabilitat política i han buscat la seguretat al Brasil. La majoria arriba a el petit municipi de de Pacaraima, situat a la frontera amb Veneçuela, i després es trasllada a Boa Vista. Sovint els migrants caminen més 200 quilòmetres, els que separen les dues localitats. La frontera entre el Brasil i Veneçuela ara està oficialment tancada.

La població que està en situació migratòria i refugi està concentrada a la regió Nord del Brasil, en l’Estat de Roraima (porta principal d’entrada a la frontera), i arriben per la Ciutat de Pacaraima, desplaçant-se fins la Ciutat de Boa Vista (capital de l’estat de Roraima). Es tracta d’una regió amb poca capacitat d’absorció per al treball i l’habitatge, i que, sobretot, està en territori amb grans franges de terres indígena i una presència contínua de l’exèrcit brasiler. Després de Pacarima, Boa Vista, les ciutats d’acollida són Amajari, Rorainópolis i Mucajaí.

Des d’aquí els fluxos migratoris segueix camí cap als estats de l’Amazones, a la capital Amazones, on les necessitats d’habitatge i alimentació són prioritàries.

De la mateixa manera el desplaçament també està sent evident en els Estats de Mato Grosso, Són Paulo, Paraná i Districte Federal.            

En el moment en què molts migrants esperen prop de 3-4 mesos perquè la seva documentació legal (fins i tot el permís dels treballadors) sigui aprovada, molts es veuen obligats a involucrar-se en mà d’obra de cost extremadament baix, patint moltes vegades amb pràctiques laborals d’explotació; vendes informals; mendicitat; i activitat il·lícita, incloent el treball sexual, que representen riscos severs, especialment per a dones i nenes. I en el cas dels migrants vulnerables sense ocupació o fluxos de renda viables, s’enfronten falta d’allotjament o condicions precàries d’habitatge, amb molts dormint a l’aire lliure en parcs; malnutrició; malalties respiratòries, gastrointestinals i de la pell; i la violència.

El 92% dels entrevistats presenten símptomes relacionats amb l’estrès i el trauma. Roraima és un estat fronterer amb altes taxes de pobresa i lluites històriques entre propietaris de terres i poblacions indígenes. Com a resultat, les tensions són altes, ja que les comunitats amfitriones i els migrants competeixen per recursos escassos.

D’acord la informació de registre d’ingrés a país de migració al Brasil, així com, d’organitzacions que brinden atenció i acompanyament, la major part de la població que ingressa a el territori nacional correspon a menors dones entre els 21 i els 45 anys, nens i finalment homes.

Persones ateses

• 8.000 reben suport en alimentació i nutrició.
• 9.400 en aigua i higiene.
• 80 en refugi i articles no alimentaris.
• 350 en salut.
• 3.000 en protecció personal.

Resposta de Càritas a Equador

Context

Equador ha estat històricament, un país d’origen, trànsit, destinació i retorn de persones en situació de mobilitat humana.

Segons l’ACNUR, Equador alberga actualment a més de 64,000 refugiats (principalment persones d’origen colombià), mentre que entre els anys 2016 a 2019, han ingressat 1.391.002 persones veneçolanes, de les quals, es calcula que al menys un 18% ( 243.029), encara roman en territori equatorià, això; sense comptar amb l’ampli nombre de persones que ingressa per passos irregulars o mitjançant el pagament a traficants.

Les últimes imposicions de govern equatorià per les quals els migrants han d’aportar documentació, com el passaport o antecedents penals, han provocat un augment de l’percentatge de veneçolans que accedeix a al país de manera irregular i / o pagant a traficants, augmentant així la vulnerabilitat de la població migrant.

Alguns dels problemes més importants als que els veneçolans han de enfrontar-se durant la seva ruta migratòria són la manca d’aliments, d’aigua, de refugis segurs, de recursos econòmics, de documentació adequada i d’assistència sanitària.

Càritas afirma que el 90% de les persones amb les que ha entrat en contacte tenen ocupacions informals, principalment com a venedors ambulants. La manca d’ocupació ha portat a un augment de la mendicitat, i la manca de garanties i de protecció ha generat un augment de l’trànsit de mà d’obra i de l’explotació laboral en diversos àmbits laborals.

A l’Equador s’ha produït un augment dels actes de violència contra la població veneçolana.

Resposta a la crisi

Entre l’octubre de 2018 i gener de 2019, Càritas Equador va proporcionar aliments, refugi, assistència sanitària i assessorament a la frontera nord de país a un total de 3.319 persones amb fons enviats per Càritas Alemanya. A més va oferir transport a 171 famílies amb fills menors d’edat, a dones embarassades i persones que caminaven soles per reunir-se amb les seves famílies a l’Equador o al Perú.

Càritas Equador dóna suport i promou a nivell nacional la campanya de Càritas Internationalis “Compartir el Viatge”, promovent una cultura de solidaritat i de compartir, especialment en ciutats que estan a la frontera i a Quito.

Context

La migració des de Veneçuela a Colòmbia resideix principalment en les regions de la frontera, a Bogotà ia la regió de costa Atlàntica. Gairebé el 80% dels migrants que estan a Colòmbia es troben en aquests departaments. Segons Migració Colòmbia, a data de 31 de desembre de 2018, 1.174.743 migrants i refugiats veneçolans vivien a Colòmbia (nombre oficial emprat pel Govern nacional, l’Organització Internacional per a les Migracions i el Grup Interinstitucional de Fluxos Migratoris Mixtes de Colòmbia).

EL DNP – Departament Nacional de Planejament de Colòmbia – calcula que per a finals de 2019 hi haurà 1.924.630 veneçolans. Alguns segueixen caminant a altres països, com Equador, Perú, Xile, Argentina o Brasil. El tancament de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela està començant a causar estralls en l’economia de Nord de Santander (els comerços s’han paralitzat i les baixes vendes redueixen els ingressos de les persones ocupades per aquests comerços). Segons Càritas Cúcuta, pot ser que milers de veneçolans romanguin atrapats des que es va produir el tancament de la frontera el 23 de febrer.

Resposta a la crisi

Càritas Colombiana va ajudar a 16. 633 persones entre octubre de 2017 i juny de 2018 a Riohacha, Cúcuta, Port Carreño, Barranquilla, i Bogotà, oferint assistència sanitària, refugi i serveis de protecció, amb el suport de Càritas Internationalis.

A més treballa en col·laboració amb USAID / OFDA, PRM, ACNUR, Caritas Luxemburg, Caritas França, Istituto per li Operi vaig donar Religione, Càritas Espanyola, UNICEF, SCIAF i Cordaid, ajudant a 87.904 persones mitjançant la millora de l’accés a l’aigua / sanejament / higiene, proporcionant diners en efectiu per a múltiples finalitats, així com assistència sanitària, transport, acompanyament / serveis jurídics i ajuda psicològica.

Des de Càritas Espanyola hem donat suport aquesta crida d’emergència amb 150.000 €.

A més, CE i l’AECID recolzen un projecte d’atenció humanitària a la frontera colombo equatoriana (Diòcesi d’Ipiales i Pastura) i frontera colombo veneçolà (Diòcesi de Riohacha) amb una dotació pressupostària de 600.000 €. Aquest projecte pretén facilitar l’accés a drets bàsics a Colòmbia de la població migrant i retornada víctima de la crisi a Veneçuela amb especial atenció a dones i menors no acompanyats. Específicament en matèria de protecció, refugi i educació de la població migrant en edat escolar amb voluntat de permanència. La població atesa és de 8.863 persones, de les quals 7.500 són adults i menors 1.363.

D’altra banda, s’ha treballat una proposta d’atenció humanitària en consorci CE i Càritas Alemanya per ser finançada per ECHO (Unió Europea) en 4 països (Perú, Brasil, Equador i Colòmbia, sent aquest últim el de major activitat) que atendrà 50.000 persones. En cas de ser aprovada, CE assumirà la responsabilitat de l’execució de la proposta en 2 diòcesi a Colòmbia, a la frontera colombo equatoriana i colombo veneçolana.