EMERGENCIA

Càritas amb l’emergència de l’ebola a la RD Congo

Et necessitem per donar suport a les comunitats i contenir la propagació de l'epidèmia

Donar

Situació actual

El passat 3 de Març va ser donat d’alta l’últim pacient de l’brot de Ébola que afecta la República Democràtica des de l’1 d’Agost de 2018. Si en 42 dies a partir d’aquesta data no apareix cap nou cas, el brot es pot considerar com acabat. Amb un total de 3.444 casos i 2.264 morts, aquest brot és el segon més letal de la història després de què va assolar l’Àfrica Occidental entre 2014 i 2016. El treball dels actors humanitaris, i el paper preponderant de les Esglésies locals, entre elles l’Església Catòlica i Càritas, ha fet això possible. Però els imprescindibles en aquesta lluita han estat els membres de la comunitat, que han mostrat, disciplina, coratge, paciència i compromís, així com totes aquelles persones i institucions que han aportat fons per finançar la resposta.

 

El primer cas va aparèixer l’1 d’agost de 2018 i el ritme de propagació ha estat imparable malgrat els mitjans utilitzats per la comunitat nacional i internacional.

La detecció del primer cas a Goma, capital de Kivu del Nord, ha portat a l’OMS a declarar el present brot una emergència de salut pública internacional perquè hi ha altes probabilitats de propagació més enllà de les fronteres de la República Democràtica del Congo.

Goma és un important nucli d’activitat econòmica, humanitària i política i punt de dens trànsit de persones entre la RD Congo i Uganda, Rwanda, Kinshasa -la capital del país-, Kivu del Sud, i fins i tot Europa, ja que compta amb aeroport internacional.

Pla d’emergència

  • Des del 31 d’octubre, la xarxa Càritas executa un nou pla de resposta a la zona oriental de país, amb un pressupost total de 424.000 euros i de què ja ha estat cobert per les Càritas donants un 85%.
  • Càritas Espanyola ha aportat a aquesta crida una partida de 131.216,49 euros, procedents de les donacions privades canalitzades a aquesta emergència a través de la campanya “Càritas amb l’emergència de l’ebola a la RD Congo”.
  • El projecte es desenvoluparà en les Diòcesis de Goma, Bunia, Wamba, Bukavu, Kisangani i Uvira, a les regions d’Ituri, Kivu de el Nord i Kivu de l’Sud.
  • Càritas pretén arribar a més de dos milions de persones (287.000 llars) de comunitats a través d’accions divulgatives específiques sobre l’Ebola dirigides per treballadors comunitaris de base i grups juvenils.
  • Treballem en coordinació amb el Ministeri de Salut congolès i l’OMS a través d’un comitè de seguiment que avalua la situació, identifica desafiaments i estableix noves estratègies de resposta davant l’Ebola. Aquesta mateixa coordinació es manté en el terreny amb totes les agències de el sistema de Nacions Unides presents a la zona i altres xarxes d’organitzacions voluntàries de la zona.

 Com actuem en aquesta emergència

Donem suport a les Càritas locals, juntament amb altres Càritas (CAFOD, Càritas Internacional Bèlgica) per:

  • Reforçar el compromís amb les comunitats locals, a través de campanyes de sensibilització, perquè s’apropiïn de la resposta a l’epidèmia de l’ebola i participin activament en el diàleg comunitari i en l’aplicació de les mesures de prevenció (higiene i sanejament, tractament de cadàvers, quarantenes).
  • Promoure la comunicació dels riscos i l’assistència als centres de tractament quan apareixen els símptomes, a través d’accions de comunicació i provisió de queviures als malalts.
  • Supervisar les àrees de salut dels pobles més afectats i de les zones que les envolten per a la detecció de casos. El projecte contempla la distribució de productes de sanejament (clor, sabó, kits de rentat de mans, termòmetres, etc.) i altres equips necessaris per a garantir la prevenció de virus. Entre altres mesures, es preveu la distribució de 840 kits de rentat de mans en 140 escoles.

    Per poder complir aquests objectius, els membres de el projecte en les zones afectades es recolzen en cèl·lules comunitàries d’entre 5 i 10 persones que han de ser equipades amb material apropiat (botes, guants, termòmetres), en els caps de districte i altres líders socials influents i en les parròquies per comunicar eficaçment sobre aquests aspectes i canviar així el comportament de la població..

Per què és tan difícil contenir l’epidèmia

Tot i els mitjans desplegats per la comunitat nacional i internacional i dels aprenentatges derivats d’anteriors epidèmies, el present brot està sent molt difícil de contenir per les raons següents:

  • L’epicentre d’aquesta epidèmia es troba al territori de Beni, zona des de fa més de 20 anys en guerra, amb infraestructures de comunicació i de salut devastades pel conflicte. Això afecta a l’accés dels equips tant mèdics com de prevenció a les zones afectades
  • Moltes persones a la zona no creuen en l’existència del virus, ja que no aprecien el seu impacte en comparació amb el conflicte armat i perquè hi ha hagut i hi ha campanyes de contra-informació. Així, molts malalts van en primer lloc als metges tradicionals i només van als centres de tractament quan la malaltia està molt avançada, i és massa tard.

  • Les mesures de prevenció són summament invasives (quarantenes, modificació dels ritus funeraris de les comunitats), i, per tant, la seva aplicació per la població afectada, no resulta senzilla.

Per què la tasca de l’Església i Càritas és clau

Cap actor internacional ni nacional gaudeix d’una implantació territorial i una legitimitat a la zona comparables a la de l’Església i les Càritas locals, cosa que, donat el context descrit anteriorment de reticència i desconfiança de les poblacions, confereix a aquestes institucions una capacitat importantíssima de sensibilització i informació, dirigides a crear compromís efectiu de les poblacions amb la contenció de l’epidèmia. Per tant, dins el dispositiu de coordinació internacional, Càritas i l’Església, a través de la seva xarxa territorial, estan exercint el paper clau d’informar i convèncer les poblacions de l’existència de l’epidèmia, de la necessitat d’aplicar les mesures de prevenció , inclosos el respecte de les quarantenes i dels protocols d’enterrament dels morts.

Conscients del paper fonamental que juguen en la contenció de l’epidèmia, els líders de les principals religions presents al país s’han compromès a:

  • Acompanyar al govern congolès en la resposta contra aquesta veritable plaga que amenaça la població.
  • Sensibilitzar els sacerdots, pastors, imams i oficials de totes les religions perquè evitin riscos de contagi durant els ritus religiosos.

  • Identificar els responsables religiosos que tenen una mala percepció sobre el virus, perquè prenguin consciència del problema que aquest implica per a la població i s’apropiïn de la resposta.

  • Debilitar, a través de la sensibilització, tota iniciativa que tingui com a finalitat atacar a l’equip de resposta, a les infraestructures sanitàries -centres de salut, hospitals, centres de tractament de l’ebola, entre d’altres-, al personal sanitari i a altres agents que estiguin actuant en la lluita contra l’ebola.

  • Posar en marxa cèl·lules de coordinació provincials del Consell Interconfessional de lluita contra el VIH SIDA, el paludisme i altres epidèmies, en particular l’epidèmia d’ebola.

  • Exhortar tots els actors, i en particular als pastors, sacerdots, imants i els oficials de les religions a que sensibilitzin la població sobre la malaltia de l’ebola.

Donar ara, et necessitem

VULL DONAR