Pelegrins d’anada i tornada
Davant de Montserrat, només em surten sentiments de gratitud.
Montserrat, sempre tan present en la vida cristiana i cultural del nostre país, enguany, contemplant els 1.000 anys de camí de la seva història, fa més viva encara la seva presència. Observar el significat de Montserrat per cada persona i grup que hi puja, fa un cert vertigen davant la diversitat de motivacions i enfocaments: quasi podríem parlar d’una experiència irrepetible per cada persona que hi arriba. La troballa amb una natura excepcional, un turisme de qualitat, la recerca cultural i històrica, la recerca espiritual, l’afirmació del sentit de país… fins fórmules més esbiaixades del sentit del santuari com la recerca ufològica o l’esoterisme. Davant de totes aquestes recerques hi ha la crida devocional de Maria com a model de fe, esperança i caritat: Maria com la gran donadora de Jesús, a qui ens mostra serena i cofoia quan ens hi acostem.
La trobada amb Jesús a través de la intercessió de Maria ens converteix en pelegrins: en sortida de les nostres llars, però sobretot de les nostres comoditats espirituals per rebre un impuls nou, transformador; oberts a la crida que prové de Jesús i a la nostra resposta a model de Maria… Santa Maria del si confiat, Santa Maria de l’obertura a Déu i a l’amor dels qui li han estat confiats com a fills, al peu de la creu en la persona de Joan.
Jo només puc parlar com un de tants milers de pelegrins a Montserrat a la recerca; no soc pas historiador, naturalista, ni musicòleg ni expert en quasi res. Em sento, però, ple de Montserrat: cada pujada pelegrinant m’ha anat afaiçonant en l’experiència de la proximitat de Maria.
El pelegrinatge, però, cal que tingui dos camins: el d’anada, amb el cor obert, en recerca, en esperança d’una trobada nova cada cop, amb desig d’una conversió sincera. I cal fer també, com a pelegrins, el camí del retorn. Retorn a la vida, al lloc de verificació de la conversió, estimant més, perdonant més, acollint més, pregant més.
Davant Montserrat, i amb motiu del mil·lenari només, em surten sentiments de gratitud per la cura que la comunitat benedictina ha tingut durant segles de mantenir el foc encès de la fe, de l’acollida del pelegrí, i fer que el retorn a casa ens faci ser més fills de Déu, més germans i germanes d’aquest bocí de món que viu il·luminat pel far de la nostra estimada verge Moreneta.
