El Black Friday dels pobres

L’inici de l’Advent ve precedit, com ja comença a ser habitual, per un nou Black Friday (“Divendres negre”). Fa uns anys, gairebé ningú coneixia aquesta tradició nord americana; ara inaugura la temporada de compres nadalenques. Milers de persones surten al carrer amb un únic objectiu: trobar les millors ofertes.

La bogeria d’aquest dia és tan gran, que, fins i tot, hi ha persones que agafen un dia de festa per poder anar a comprar, ja que no poden resistir-se a les temptadores ofertes. 

Comença la cursa, una autèntica aventura. Es registren llargues cues de persones a la recerca de preus irresistibles que omplen carrers i centres comercials. Fins i tot, hi ha persones que acampen fora dels comerços per ser els primers. Tot això, per estalviar uns euros. Els compradors aguanten estoicament hores el seu torn per arribar a la caixa, on buiden la targeta de crèdit i omplen bosses i bosses de més coses de les que havien previst. Arriben a casa esgotats, però satisfets, sense sospitar que algunes botigues ofereixen productes de menor qualitat o de temporades anteriors. El fi de “vendre a qualsevol preu” justifica els mitjans.

Mentre uns viuen la bogeria del consumisme, uns altres surten al carrer buscant una altra mena d’oportunitats; aconseguir-les també serà una gran aventura. Els espera un dia ple d’emocions, perquè no saben on ni com poden trobar el que necessiten. És probable que no aconsegueixin res. Aquests aventurers són els pobres de la nostra societat. Per a ells, tots els dies són Black Fridays, dies foscos, perquè cada dia han de buscar-se la vida. Alguns, faci fred o faci calor, aguanten estoicament llargues cues per ser atesos o trobar un plat en un menjador social. Tot per estalviar uns euros i, si tenen sort, també poden trobar gangues comestibles: iogurts a punt de caducar, fruita amb mal aspecte… Arriben a casa (els que la tenen) esgotats, però també satisfets d’haver aconseguit alguna cosa. L’endemà els espera una altra aventura plena d’emocions. 

Iniciatives com el Black Friday contribueixen a normalitzar un consum exagerat, a consumir per consumir, no per necessitat, i aquesta és la tendència general. El Papa ha qüestionat l’economia actual, una economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà, que promou un consum extrem (cf. Evangelii Gaudium, 55,60). Ha denunciat en més d’una ocasió el que ell anomena la “cultura del rebuig” que considera “l’ésser humà en si mateix com un bé de consum, que es pot usar i després llençar.

[…] Els exclosos no són “explotats” sinó rebuigs, “sobrants”” (Evangelii Gaudium, 53). Estem parlant de gent gran, pobres, discapacitats o aturats de llarga durada. ¿Permetrem que se’ls consideri com a béns de consum, d’usar i després llençar? Benvolguts germans, com a cristians, hem de reflexionar sobre el consum. No es tracta de renunciar a consumir, sinó de comprar el realment necessari, de comprar per al que sí que ho necessita. Crec que en aquest inici del temps d’Advent seria bo dedicar una mica de temps diari a plantejar-nos una vida més sostenible, amb un consum més responsable i solidari. Com va dir Santa Teresa de Calcuta: “La pobresa no la va fer Déu, la fem tu i jo quan no compartim el que tenim”.