La Taula del Tercer Sector presenta propostes en polítiques d’habitatge per enfortir el paper de les entitats socials en la garantia del dret a l’habitatge

Barcelona, 1 d’octubre de 2025.- La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat avui ‘La crisi de l’habitatge: respostes i propostes del Tercer Sector Social’, un nou dossier Catalunya Social que recull com les entitats socials estan afrontant l’emergència habitacional i quines mesures legislatives i de
política pública proposen per combatre la pobresa i l’exclusió residencial a Catalunya.

L’estudi, elaborat per Raluca Budian, Ignasi Martí i Mireia Yter, investigadors de l’Observatori de Vivenda Digna de l’Institut d’Innovació
Social d’Esade, analitza el context, posa en valor el paper del tercer sector social i formula un full de ruta amb propostes concretes i viables.

Context: crisi de l’habitatge
Catalunya viu una emergència habitacional, estructural i cronificada, sense precedents: el preu de l’habitatge lliure va créixer un 11, 7% durant el primer trimestre del 2025 —la taxa més alta des del 2007— mentre que els salaris només van augmentar un 3,8 % en
el mateix període (INE).

Malgrat les mesures de contenció de la Llei estatal de l’habitatge, els preus continuen disparats i superen amb escreix la capacitat econòmica de les famílies. Una de les conseqüències més visibles és l’augment dels desnonaments: segons el Consell General del Poder Judicial (2024), es van registrar 4.900 llançaments, dels quals el 84% corresponien a arrendaments.

A causa d’aquesta pressió sobre l’habitatge, les llars destinen de mitjana un 34,5% dels seus ingressos a pagar el lloguer, xifra que s’eleva fins al 52,5% en famílies amb menys de 500 € mensuals.

Segons Eurostat, Catalunya és una de les regions d’Europa amb les taxes més altes de sobreesforç habitacional en el lloguer de mercat, un indicador clar que la crisi residencial s’ha consolidat com un problema estructural.

La resposta del tercer sector social a Catalunya
El tercer sector social juga un paper clau: ofereix pisos, els gestiona i fa un acompanyament social a les persones que hi viuen. Actualment, les entitats socials gestionen 4.098 habitatges socials, gairebé el triple que el 2017.

Malgrat això, la bretxa entre habitatge disponible i habitatge gestionat socialment continua sent molt gran: a finals del 2024, el Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat identificava 25.443 habitatges buits propietat de grans tenidors, molts dels quals no estan disponibles per a polítiques socials.

El tercer sector social no només ofereix habitatge, sinó també acompanyament social, que ajuda les persones a guanyar autonomia i a tenir més èxit en els processos d’inclusió. Els habitatges gestionats estan destinats sobretot a col·lectius en situació o risc d’exclusió social i, per tant, generalment exclosos del mercat: persones en situació de sensellarisme, famílies en situació de pobresa i exclusió, dones víctimes de violència de gènere, persones joves extutelades, persones grans amb pensions insuficients, persones amb discapacitat, persones d’origen
migrat; etc.

Amb quines barreres encara es troben les entitats socials?

1. Accés limitat a l’habitatge buit.

2. Manca de finançament i estabilitat estructural.

3. Reconeixement insuficient per part de les institucions.

Quines propostes fa el tercer sector social davant la crisi de l’habitatge?

1. Finançament estructural per al tercer sector social en matèria d’habitatge. 

2. Reconeixement jurídic del tercer sector social com a operador públic no lucratiu d’habitatge social. 

3. Garantir l’accés efectiu del tercer sector social al parc d’habitatge mobilitzat i a instruments de tanteig i retracte. 

4. Construir un sistema públic i compartit d’indicadors per mesurar l’impacte social de l’habitatge gestionat pel tercer sector
social. 

5. Desenvolupar un marc normatiu i fiscal específic per fomentar la cessió d’habitatges amb finalitat social.

6. Fomentar la innovació i la diversificació de models d’habitatge social adaptats a la complexitat actual. 

7. Incorporar el Tercer Sector Social com a agent estratègic iestructural en la definició i governança de les polítiques públiques d’habitatge.