De la societat fragmentada a l’esperança compartida: així va ser la Jornada FOESSA Catalunya 2026
La Jornada FOESSA Catalunya 2026, celebrada a la UAB, va reunir prop de 140 persones del món acadèmic, les administracions públiques i el tercer sector per analitzar les dinàmiques d’exclusió social a Catalunya. L’acte va posar el focus en reptes estructurals com l’habitatge, la precarietat laboral i la transmissió intergeneracional de la pobresa, i va concloure amb una crida a reforçar la cohesió social i construir una esperança compartida.
El passat 28 de gener de 2026, Càritas Catalunya i la Fundació FOESSA vam celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la Jornada “De la societat fragmentada a l’esperança compartida”, una trobada que va reunir prop de 140 persones compromeses amb la cohesió social i la defensa dels drets.
L’acte va esdevenir un espai de reflexió compartida entre el món acadèmic, les administracions públiques i les entitats del tercer sector, amb l’objectiu de comprendre millor les dinàmiques d’exclusió social a Catalunya i avançar cap a respostes col·lectives.
La inauguració institucional
La jornada va comptar amb la participació de representants destacats del món acadèmic i social, com la Margarita Freixas degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, María González, secretària general de Càritas Espanyola i Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya.
També hi van assistir persones de diferents administracions públiques i organitzacions del tercer sector, reforçant el valor d’aquesta trobada com a espai de diàleg i compromís compartit.
Una societat pròspera però cada cop més fragmentada
Durant la jornada es van presentar les principals conclusions del darrer informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, que alerta d’una realitat paradoxal: una societat amb creixement econòmic, però marcada per un malestar estructural, la desigualtat i la precarietat.
Les dades mostren que l’exclusió social no és un fenomen puntual, sinó multidimensional, i afecta àmbits com:
- l’habitatge
- el treball
- la salut
- l’educació
- les relacions socials
- la participació ciutadana
Habitatge i precarietat laboral: epicentre de la desigualtat
Un dels eixos centrals del debat va ser el paper de l’habitatge com a factor clau d’exclusió. Les dificultats d’accés al lloguer, la inseguretat residencial i la pobresa energètica situen l’habitatge al centre de les desigualtats socials.
La jornada també va posar el focus en la precarietat laboral, que continua sent una realitat estructural: tenir feina ja no garanteix sortir de la vulnerabilitat.
Els multiplicadors de la fractura social
A més de l’habitatge i l’ocupació, es van abordar altres factors que amplifiquen l’exclusió, com:
- l’empitjorament de la salut mental en contextos de precarietat
- l’augment de la bretxa digital, especialment en llars vulnerables
- la pèrdua de protecció que suposa quedar-se només amb estudis obligatoris
- el debilitament dels vincles comunitaris i l’aïllament social
La pobresa s’hereta: el trencament generacional
Un dels aspectes més rellevants tractats durant la jornada va ser la transmissió intergeneracional de la pobresa. Néixer i créixer en una llar vulnerable condiciona profundament les oportunitats futures, i fa que l’exclusió es perpetuï de generació en generació.
Aquesta realitat representa un dels principals reptes socials del present i del futur.
Cap a una esperança compartida
La jornada va concloure amb una idea central: actuar importa.
Davant una societat fragmentada, cal reforçar les polítiques públiques, la protecció social i la cohesió comunitària. L’esperança no és un discurs abstracte, sinó una tasca col·lectiva que es construeix des del compromís, la justícia social i el treball conjunt.
Gràcies a totes les persones participants per contribuir a construir una esperança compartida.
