L’exclusió social afecta amb més intensitat moltes dones a Catalunya
L’Informe FOESSA Catalunya 2024 mostra com la precarietat laboral, la monoparentalitat i la sobrecàrrega de cures incrementen el risc d’exclusió social en moltes dones.
El Dia Internacional de la Dona convida a mirar de prop una realitat que continua travessant la nostra societat: la desigualtat de gènere també es manifesta en els processos de pobresa i exclusió social.
L’Informe FOESSA Catalunya 2024 mostra que, tot i que les diferències entre homes i dones no sempre apareixen de manera extrema en les dades individuals, la perspectiva de gènere esdevé clau quan s’analitzen els factors estructurals que condicionen les trajectòries de vida.
L’exclusió no depèn només del sexe, sinó de les condicions de vida
Segons l’informe, la taxa d’exclusió social a nivell individual és lleugerament superior entre els homes (17,9%) que entre les dones (16,1%). Tanmateix, aquesta lectura canvia quan s’observa la realitat des de la perspectiva de la llar i de les responsabilitats familiars.
Les llars encapçalades per dones presenten una taxa d’exclusió del 19,5%, davant del 16,2% de les llars encapçalades per homes. Aquesta diferència reflecteix que el risc d’exclusió no està vinculat únicament al sexe, sinó a l’acumulació de responsabilitats econòmiques i de cures que recauen sobre moltes dones.
El risc augmenta especialment en llars amb menors a càrrec, en llars que combinen ingressos laborals i prestacions assistencials o en aquelles que no disposen d’ingressos suficients per sostenir la vida quotidiana.
La monoparentalitat i la precarietat augmenten el risc
La situació és especialment preocupant en les llars monoparentals, on l’exclusió social afecta el 32,7% de les famílies. Atès que la majoria d’aquestes llars estan encapçalades per dones, es fa evident una clara feminització del risc associada a la monoparentalitat.
La dimensió laboral també és determinant. L’informe assenyala que ser dona multiplica per tres la probabilitat de patir precarietat laboral objectiva. Aquesta realitat està vinculada a la segregació del mercat de treball i a la concentració femenina en sectors com les cures, la neteja o els serveis, caracteritzats per salaris més baixos, menor estabilitat i escasses oportunitats de promoció.
A més, persisteix una bretxa salarial estructural que no només respon a la segregació sectorial, sinó també a la distribució desigual de les responsabilitats de cura dins les llars.
Quan la precarietat es normalitza
Un altre element preocupant és la normalització de la precarietat. El 31,8% de les dones que viuen en situació de precarietat objectiva no perceben inseguretat laboral, davant del 19% dels homes.
Aquesta diferència s’explica a través del concepte de “terra enganxós”, que descriu com moltes dones queden atrapades en sectors estructuralment precaris on les oportunitats de millora són limitades. En aquests contextos, la precarietat es normalitza i acaba formant part de l’experiència laboral habitual.
Dones migrades: una vulnerabilitat multiplicada
La perspectiva de gènere esdevé encara més rellevant quan s’analitza des d’una mirada interseccional.
Les dones d’origen estranger tenen quatre vegades més probabilitats de caure en exclusió social que les dones autòctones, fet que evidencia una doble discriminació: per ser dones i pel seu origen migratori.
El gènere, per tant, no actua de manera aïllada, sinó que s’entrellaça amb altres factors com l’origen, la situació econòmica, l’edat o el model familiar.
La sobrecàrrega de cures: una injustícia estructural
L’informe FOESSA també posa de manifest un element sovint invisible: la sobrecàrrega de cures que assumeixen moltes dones. En nombroses llars, elles són les principals responsables del sosteniment econòmic i de les tasques de cura, mentre treballen en sectors especialment precaritzats.
La Doctrina Social de l’Església interpreta aquesta realitat com una injustícia estructural. El Compendi de la Doctrina Social de l’Església i el papa Francesc a Fratelli Tutti recorden que la cura de les persones més vulnerables és una responsabilitat compartida de tota la societat.
Quan el treball de cures —essencial per sostenir la vida— s’invisibilitza o s’infravalora, es vulnera la dignitat del treball humà. Com va assenyalar sant Joan Pau II a Laborem Exercens, el treball ha d’estar sempre per damunt de la lògica del capital.
Des d’aquesta perspectiva, la sobrecàrrega que recau sobre moltes dones no és només una qüestió social o econòmica, sinó també una qüestió de justícia i de dignitat humana.
Una crida a transformar les estructures
L’Informe FOESSA Catalunya 2024 mostra que el gènere continua sent un factor estructural en la configuració de l’exclusió social.
Les dones migrades, les dones que viuen en condicions de precarietat laboral i les mares que sostenen soles les seves llars concentren una part important dels riscos.
Davant d’aquesta realitat, el Dia Internacional de la Dona és també una invitació a transformar les estructures que generen desigualtat, promovent polítiques públiques que afavoreixin la corresponsabilitat en les cures, la igualtat laboral i la protecció de les famílies més vulnerables.
Perquè construir una societat més justa significa també reconèixer, valorar i sostenir el treball que fa possible la vida.
