El tercer sector reclama una resposta urgent al sensellarisme a Catalunya al 2026

El sensellarisme a Catalunya 2026 requereix una resposta política urgent, coordinada i amb recursos suficients. Les entitats del tercer sector social reclamen un desplegament immediat del model consensuat d’abordatge del fenomen, una inversió mínima de 100 milions d’euros i l’aprovació de la llei de sensellarisme per garantir drets.

El model ja existeix: cal desplegar-lo de manera homogènia

En una roda de premsa convocada per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i ECAS, amb la participació de Càritas Catalunya, Creu Roja Catalunya i Sant Joan de Déu Catalunya, les organitzacions han remarcat que el model d’abordatge del sensellarisme ja està definit i consensuat.

El repte no és conceptual, sinó d’implementació: el desplegament és insuficient i desigual segons el territori. Les entitats reclamen que l’atenció no depengui del municipi on es troba la persona, sinó que es garanteixi una aplicació homogènia arreu del país.

El sensellarisme va més enllà de viure al carrer

Les entitats recorden que el sensellarisme no és només dormir al carrer. Inclou també:

• Habitatges insegurs
• Habitatges inadequats
• Relloguer i amuntegament
• Exclusió residencial invisible

En un context d’emergència habitacional i polarització social, l’habitatge s’ha convertit en el principal factor d’empobriment i exclusió.

Segons dades d’IDESCAT:

• La taxa de pobresa i exclusió social frega el 25%
• Prop del 15% de la població té retards en pagaments relacionats amb l’habitatge

L’Informe Social Catalunya 2025 constata que fins al 30% de les llars amb ingressos baixos pateixen sobrecàrrega del cost de l’habitatge.

Pel que fa a l’atenció directa, el Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social estima que més de 4.700 persones van utilitzar recursos d’atenció el 2024. Tanmateix, moltes situacions d’exclusió residencial queden fora del radar institucional.

De la diagnosi a l’acció: més coordinació i eficiència

El tercer sector reclama:

• Complir i reforçar el desplegament del Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme
• Millorar la coordinació interadministrativa
• Evitar duplicitats i dilacions en la gestió
• Garantir respostes àgils davant una situació que s’agreuja

Les entitats alerten que la manca de coordinació implica una pèrdua de temps i recursos davant d’una emergència que afecta drets bàsics.

100 milions d’euros el 2026: una inversió imprescindible

Les organitzacions reclamen que el Govern destini com a mínim 100 milions d’euros el 2026, amb el compromís de quadruplicar aquesta inversió entre 2026 i 2030.

Actualment, els pressupostos de la Generalitat situen la partida en 30 milions d’euros, una quantitat que consideren clarament insuficient.

També demanen:

• Transparència en l’execució pressupostària

• Personal suficient per desplegar programes

• Finançament adequat als ajuntaments

• Garantir l’empadronament sense domicili fix com a porta d’entrada als drets

L’empadronament és clau per accedir a educació, salut, serveis socials i per acreditar la residència en el cas de persones migrades.

Una llei de sensellarisme per garantir drets

Finalment, les entitats insten el Parlament a aprovar la proposició de llei de sensellarisme impulsada pel tercer sector i el món acadèmic.

Un marc jurídic estable ha de permetre:

• Garantir drets
• Assegurar recursos
• Establir obligacions institucionals clares
• Coordinar administracions

Les organitzacions també alerten del risc dels discursos que criminalitzen la pobresa i el sensellarisme. Recorden que no es tracta d’un problema individual, sinó d’una vulneració estructural de drets que requereix una resposta col·lectiva.