Càritas va acompanyar 42.850 persones sense llar l’any passat, un 1,21% més que l’any anterior

Cáritas Española, 20 d’octubre del 2025. Les persones sense llar no tenen una casa o un lloc per viure propi. Tot i això, tenen una vida i una història. Amb el propòsit de reconstruir els vincles que els permetin tornar a formar part de la comunitat, Càritas va acompanyar l’any passat 42.850 persones en aquesta situació, un 1,21% més que l’any anterior. Dos de cada deu són dones.

“De forma alarmant, Càritas és testimoni de com segueix augmentant la vulnerabilitat de moltes persones i famílies que no poden accedir al seu dret a un habitatge
digne i adequat. Per això, és necessari i urgent seguir sensibilitzant-nos com societat i continuar interpel·lant les administracions públiques, garants dels drets humans, i a la resta de la societat sobre la realitat que estan vivint aquestes persones”, explica María Santos, responsable de la campanya i del programa de
persones sense llar de Cáritas Española.

La manca d’un sostre obliga aquestes persones a afrontar cada dia una sèrie d’obstacles que impedeixen la seva integració plena a la societat. Entre elles destaquen, la manca d’intimitat, els problemes de salut física i mental, les dificultats d’accés a un treball decent o a un habitatge adequat. També s’enfronten a moltes traves per accedir als tràmits de l’Administració pública, com ara l’empadronament.

Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que se celebrarà el proper 26 d’octubre, la campanya -que aquest any porta per lema “Sense llar, però amb somnis”, ha comptat per tercer any consecutiu amb la participació de persones en situació de carrer. Alguns dels testimonis recollits per la campanya descriuen molt bé la difícil situació que travessen aquestes persones: “Hi ha nits que m’adormo imaginant que torno a tenir una taula per convidar els meus néts a berenar. No sé si passarà, però aquest somni em manté viva.” (Teresa, de 59 anys).
Premsa Càritas Espanyola

“M’encantaria treballar cuidant gent gran. Ho vaig fer molts anys. Ara vaiga un centre de dia, però segueixo somiant tornar a cuidar a algú i tenir així una llar. Que algú confiï en mi” (Clara de 38 anys).

“No demano una mansió. Només vull un llit que no es mulli quan plou. Somio amb tornar a tenir una clau a la butxaca, encara que sigui d’una habitació compartida. Això em faria sentir una altra persona” (Rubén 44 anys).

María Santos explica que entre els perfils de les persones sense llar hi ha “treballadors que no poden accedir a un habitatge, persones migrants atrapades a la invisibilitat, víctimes de violència masclista que no troben una sortida segura; persones amb discapacitat que no troben oportunitats laborals; dones i homes amb problemes de salut mental o addiccions; joves extutelats a qui se’ls tanquen les portes just en assolir la majoria d’edat; grans sense xarxa familiar ni pensió suficient que garanteixi unes condicions dignes; persones LGTBIAQ+ que han estat expulsades de casa seva o discriminades; mares soles que lluiten per mantenir les filles i els fills amb elles”.

Les persones sense llar no només necessiten drets garantits, també necessitenvincles humans que els recordin que encara pertanyen, que encara en formen part. “La campanya ens proposa vincular-nos per crear un espai on poder descansar sense por. Perquè un vincle és molt més que un recurs: és una relació que guareix”,
assegura la responsable de la campanya.

El “sensellarisme” és un problema social que no només afecta les persones en situació de carrer. El nombre de persones colpides per aquesta realitat varia en funció
del grau dexclusió residencial que es prengui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament en allotjament són la cara més coneguda daquest fenomen. No obstant això, les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del “sensellarisme”.

Segons les dades avançades del IX Informe FOESSA, que es presentarà a començaments d’aquest mes de novembre, tres milions de persones (6,3 %) al nostre país ja utilitzen formes precàries de tinença de l’habitatge (facilitada gratuïtament per altres persones o institucions, rellogada, ocupada il·legalment o amb avís de desnonament) i 3,4 milions de persones (7 %) pateixen condicions d’amuntegament.

Càritas va invertir l’any passat 41,7 milions d’euros al seu programa de persones sense llar, el 8,6 % del seu pressupost total.