Càritas demana a la Comissió de Treball i Migracions del Congrés que s’aprovi la Iniciativa Legislativa Popular per a la regularització extraordinària de persones estrangeres
Càritas, com a membre del Grup Eclesial de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), ha comparegut aquest dimecres davant la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Congrés dels Diputats per demanar l’aprovació definitiva de la regularització extraordinària de persones estrangeres, la presa en consideració de la qual va tenir lloc el desembre de 2024.
El president de Càritas Espanyola, Manuel Bretón, i la coordinadora d’Incidència Política, Ana Abril, han estat els encarregats de traslladar als membres de la comissió les propostes del grup eclesial en relació amb la proposició de llei que ha de sorgir del Congrés per a la regularització extraordinària, així com el Reial decret que reguli el procediment i els requisits per a la seva implementació.
Aquestes propostes —fruit del treball conjunt de Càritas, el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola, la Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (REDES) i la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER)— ja han estat presentades als grups parlamentaris en diversos espais d’interlocució.
Entre les consideracions, les quatre entitats destaquen la necessitat que les persones migrants que vulguin acollir-se a la regularització extraordinària acreditin una permanència prèvia a Espanya de com a màxim sis mesos abans de la sol·licitud, mitjançant qualsevol mitjà de prova vàlid en dret. Rebutgen que el procediment inclogui una data de tall, a causa dels retards en la tramitació de les normes, i defensen la seguretat jurídica que aporta establir un període de permanència prèvia comptat des del moment de presentació de la sol·licitud.
Identificació i antecedents penals
Les entitats proposen que les persones migrants puguin acreditar la seva identitat amb el passaport del país d’origen, estigui vigent o caducat (especialment per a nacionalitats que no poden renovar-lo). Com a alternativa, suggereixen que es pugui fer amb una cèdula d’inscripció emesa pel Ministeri de l’Interior, o amb qualsevol mitjà de prova vàlid en dret que acrediti la identitat, incloent documents que identifiquin sol·licitants de protecció internacional o apatrídia.
Pel que fa al requisit de no tenir antecedents penals a Espanya ni al país d’origen, recomanen establir normes clares per a la seva valoració i excepcions a l’obligació d’aportar antecedents del país d’origen. També demanen que s’apliqui la jurisprudència en casos de denegació per part de l’administració quan s’al·lega que la persona suposa “una amenaça real, actual i suficientment greu per a l’ordre públic, la seguretat o la salut pública”.
Aplicació i reagrupació familiar
Les entitats demanen que la nova norma s’apliqui a persones en situació administrativa irregular o en règim de permanència com a sol·licitants de protecció internacional, sense necessitat de desistir prèviament del procediment.
Quant a la reagrupació familiar, consideren que la regularització hauria d’estendre’s, de manera simultània o successiva, al cònjuge, parella de fet o parella estable no registrada amb menors en comú. També als descendents del titular i del seu cònjuge o parella, si són menors de 18 anys o menors de 26 anys si conviuen amb la persona beneficiària. Finalment, als ascendents en primer grau del titular o de la seva parella, si són majors de 65 anys i conviuen amb la persona regularitzada.
Per optar a la regularització per aquesta via, el familiar hauria d’aportar la documentació identificativa, l’acreditació del vincle, una prova que es troba a Espanya en el moment de la sol·licitud i una prova de convivència (com l’empadronament conjunt o qualsevol document vàlid en dret).
Una mesura de justícia
“Governaments de diferents colors han dut a terme regularitzacions atenent la realitat del moment. Ara ens trobem en un d’aquests moments que requereixen l’aprovació d’una regularització. La DANA ha estat un exemple de mesura excepcional amb resultats positius a tots els nivells. Per això, demanem als grups parlamentaris que impulsin la ILP perquè compleix amb els drets humans i amb el mandat constitucional. Regularitzar no és donar privilegis: és reconèixer la realitat i fer justícia”, va assegurar el president de Càritas Espanyola davant la comissió.
Complement indispensable al Reglament d’Estrangeria
El procés de regularització extraordinària, iniciat el 2021, ha comptat amb un ampli suport de la societat civil organitzada i amb més de 700.000 signatures que van permetre presentar-lo al Congrés com a ILP el març de 2024.
Les entitats eclesials consideren que l’aprovació d’aquesta llei és un complement indispensable al nou Reglament d’Estrangeria, en vigor des del maig passat, ja que dona resposta a perfils que no poden regularitzar-se per les vies ordinàries. Es tracta de persones que fa temps que viuen al país, com aquelles que no poden obtenir un passaport del país d’origen, persones amb baixa ocupabilitat per edat, discapacitat o malaltia crònica, o persones que poden treballar però no poden aportar una oferta d’ocupació, entre moltes altres.