Càritas acompanya més de 180.000 persones que pateixen abandonament humanitari a deu països

Cáritas Española, 14 d’octubre de 2025. Més de 305 milions de persones a tot el món necessiten ajuda humanitària urgent. Tot i això, moltes d’elles no aconsegueixen accedir a aquest suport per la manca de cobertura mediàtica i de compromís polític. Són les anomenades “crisi oblidades”.

Cáritas Española acompanya cada any més de 180.000 persones que pateixen un greu abandonament humanitari a països com Burkina Faso, Mali, Bangla Desh, Haití, Colòmbia, Veneçuela, Filipines, Myanmar, Sud Sudan o la República Democràtica del Congo. La seva tasca se centra a protegir i assistir les persones més vulnerables en tres eixos: la prevenció de desastres, l’assistència humanitària d’emergència i la reconstrucció de les comunitats.

Amb l’objectiu d’animar i fomentar les aliances estratègiques en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, Càritas ha celebrat aquest dimarts a la seu de Banca March a Madrid la I Trobada amb empreses col·laboradores. Les crisis oblidades més enllà del focus mediàtic. La jornada va reunir més d’una trentena de companyies i va estar presidida pel director territorial de la Unitat Grans Empreses Central de Banca March, César López, i el president i la secretària general de Càritas Espanyola, Manuel Bretón i Natalia Peiro, respectivament.

Mitjans, empreses i societat civil
Durant la trobada es va reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació, de la societat civil i del sector empresarial en aquestes crisis severes i prolongades, en les que milions de persones no reben l’ajuda humanitària que necessiten. En aquest espai van participar el periodista Mikel Ayestarán; el director general de la Fundació Pau VI, Jesús Avezuela, i la directora general de la Fundació Seres, Ana Sainz.

Des de Tel Aviv, Mikel Ayestarán va assegurar que després de diverses dècades com corresponsal al Pròxim Orient la clau per mantenir l’interès de l’opinió pública passa per explicar les històries de vida de les persones. “Les xifres deshumanitzen molt els conflictes. Contar històries humanes és el millor termòmetre que ajuda a la societat a comprendre millor el que està passant”, va indicar. Jesús Avezuela va destacar, per la seva banda, el paper de les organitzacions no governamentals per despertar consciències i generar informació veraç, que estigui allunyada de qualsevol ideologia o interès particular. “Si la societat civil aconseguim tenir una consciència més sincera sobre la realitat de tantes persones que pateixen haurem fet un gran pas”, va apuntar.

Ana Sainz va subratllar la importància que el sector empresarial treballi en col·laboració amb les organitzacions humanitàries que coneixen bé el terreny i fer-ho amb un model de retorn que incorpori una mirada a llarg termini. “Posar les persones al centre aporta valor a l’empresa”, va insistir.

A la segona part de la jornada, Ana Cristina García i Pablo Reyero, coordinadors de l’equip de Cooperació Internacional de Cáritas Española, van presentar la tasca de l’organització a l’acompanyament a les crisis oblidades. Amb una inversió total de 10,7 milions d’euros, que representen el 40 % dels fons destinats a
cooperació internacional, Reyero va explicar que aquest tipus d’emergències “es caracteritzen per ser crisis complexes, on se superposen les unes sobre les altres, i en les quals no és senzill treballar perquè generen gran vulnerabilitat i molta pobresa i requereixen respostes molt flexibles i sectorialment àmplies”.

Mig centenar de projectes

Conflictes armats, desplaçaments forçats, desprotecció, amenaces climàtiques i fam són escenaris comuns en aquestes realitats. A través de 50 projectes, Cáritas
Española ofereix suport en la prevenció de la malnutrició infantil, l’assistència alimentària, la millora de l’accés a l’aigua i al sanejament, l’acompanyament a
assentaments temporals o permanents i la reconstrucció del teixit socioeconòmic de les comunitats. “Comunitats resilients, protectores i socialment cohesionades que aconsegueixin sobreposar-se a futures crisis de manera unida i solidària”, va indicar.

Durant la seva intervenció, Ana Cristina García va puntualitzar que el model de cooperació de Càritas és ser present abans, durant i després de l’emergència a través dels socis locals, aconseguint una enorme eficiència. “Nou de cada deu euros que invertim arriben al país i a les persones afectades, complint amb el nostre mandat
d’assistir a les persones descartades o no ateses, és a dir, les persones que no compten amb cap xarxa de protecció o suport local, ja sigui estatal o del seu entorn
social, i sempre deixant instal·lat el lideratge a les comunitats locals davant futures crisis que són, al capdavall, les primeres que responen a les emergències”,
va indicar.

República Democràtica del Congo i Filipines
És el cas de la República Democràtica del Congo, una regió marcada per l’absència de l’Estat i la violència dels grups armats. Allà milions de persones viuen en
situació d’extrema desprotecció. En aquest context, Càritas desenvolupa un programa de vigilància humanitària que permet a les pròpies comunitats identificar i
denunciar violacions de drets humans, generant informació clau per activar respostes i mantenir la pressió internacional davant del conflicte.

Filipines és un dels països més exposats a desastres naturals com ciclons, inundacions i terratrèmols. Càritas fa anys que inverteix en prevenció i en enfortiment comunitari, dotant la xarxa local d’infraestructures segures, protocols d’emergència i formació perquè les comunitats puguin respondre de manera immediata i eficaç. Cada euro invertit en reducció del risc pot estalviar fins a 15 euros en la resposta a un desastre.

Aliances per a una resposta integral i duradora
El tancament de l’esdeveniment va anar a càrrec de Natalia Peiro que va apel·lar a la responsabilitat social de les empreses per convertir-se en actors clau de la cooperació al desenvolupament en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). “Amb aquesta invitació, no busquem només el vostre suport econòmic, sinó també que ens ajudeu a que la nostra resposta conjunta sigui més integral, innovadora i duradora. Les empreses podeu promoure un enfocament de llarg termini, que permeti a les poblacions afectades no dependre únicament de l’ajuda humanitària immediata, sinó comptar amb eines per reconstruir els seus mitjans de vida”, va concloure la secretària general.