Adeu emocionat de totes les Càritas al papa Francesc

Dilluns, el Senyor va cridar el seu humil, fidel i servicial papa Francesc a la Casa del Pare. Tota la xarxa mundial de Càritas va sentir trencar-se el cor per la seva marxa.

Tot just quan celebràvem la festa de la Pasqua, la resurrecció de Jesús, el seu triomf sobre la mort, rebíem la trista notícia. Els fidels hem perdut un home bo i sant, un bon pastor, que sempre portava les persones més fràgils i necessitades, les marginades, les oblidades en el seu cor; un lluitador contra la desigualtat i les injustícies.

Malgrat els deixondiment, lloem Déu i l’Esperit Sant per la gràcia que ens va concedir amb l’arribada del Papa a la nostra estimada Església.

Ja no hi és entre nosaltres, però ens ha deixat un enorme i meravellós llegat: Evangelii gaudium, el seu programa de renovació de l’Església per adaptar-la als signes dels temps; Laudato si’, la primera encíclica “ecologista” en què ens parla “d’escoltar tant el clamor de la terra com els clamors dels pobres i ens crida a tenir cura del nostre planeta; Amoris Laetitia, una exaltació de l’alegria que es viu en les famílies i dels valors que es transmeten a les noves generacions; o Fratelli tutti, en la qual ens proposa una nova manera d’habitar el món arrelada en la fraternitat universal.

Però, potser el seu més gran llegat sigui el seu exemple de senzillesa, d’humilitat, d’austeritat, de proximitat, i de proclamació de la dignitat de la persona, de totes les persones, de la centralitat dels pobres i afligits.

En la recepció a una delegació de Cáritas Española el 5 de setembre de 2022 amb motiu del 75è aniversari de la fundació de Càritas a Espanya, el Sant Pare ens va interpel·lar a ser una “ma estesa que és de Crist quan nosaltres l’oferim a qui ens necessita (…). Mirar al germà que està caigut és l’únic moment en què se’ns està permès de mirar-lo des de dalt, a fi d’ajudar-lo a aixecar-se, després mai més”.

En aquella reunió va encoratjar Càritas a “treballar des de les capacitats i les potencialitats acompanyant processos”, al costat de les persones trencades, que no troben el seu lloc, acollir-les, oferir-les camins de restauració que els permetin trobar-se a si mateixes per cercar el seu lloc i d’obrir-se als altres i a Déu.

També va parlar “d’efectuar accions significatives” – allunyades de l’assistencialisme – que promoguin un veritable canvi en les persones, remarcant que no hi ha prou en “donar”, ans al contrari, “cal donar-se”; i ens va encoratjar a ser “expressió de l’acció de la comunitat eclesial”, una comunitat que ha “d’aprojimarse”.

Els propers dies assistirem a les cerimònies del seu comiat. Lloat sigui el Senyor i el seu estimat servent Francesc que, sempre i en tot moment expressava el seu somni: “vull una Església pobre per als pobres”. Preguem per la seva ànima.