«Enlázate por la Justícia» reclama estils de vida més simples i hàbits més sostenibles

Davant la propera celebració del Dia Mundial de Medi Ambient i en ple 5è Aniversari de Laudato si ‘i inici de l’Any Laudato si‘, les organitzacions catòliques d’ENLÁZATE PER LA JUSTÍCIA presenten el seu últim informe i culminen el cicle “Connecta Pobresa” amb el qual des de fa més d’un any analitzen en profunditat com afecta el planeta i les persones els nostres hàbits de consum i estils de vida com són l’aigua, els aliments, els telèfons mòbils, i els transports i l’energia i que, en plena crisi de la Covid-19 urgeixen abordar.

En aquesta ocasió s’analitza la indústria de la moda, destacant que és la segona més contaminant del món després de la petrolífera. El cotó utilitza el 10% de tots els pesticides que afecten el planeta i el 2,4% de les superfícies cultivables. Confeccionar uns pantalons texans requereix 7.500 litres d’aigua i el 20% dels tòxics que s’aboquen a l’aigua procedeixen de la indústria tèxtil.

Aquestes són algunes de les dades recollides en el nou i últim informe “Connecta Pobresa” de la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa liderada per” Enlázate per la Justícia“ –caritas, CEDIS, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i XARXES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari) -, en el qual s’analitzen els impactes socials i ambientals del sector tèxtil a través de les cinc etapes del cicle de vida de la roba, constituït per l’extracció de matèries primeres, la producció de teixits i la seva confecció, el transport, el consum i residus generats.

Tal com ressalta el nombre 203 de Laudato si ‘, “el consumisme obsessiu és el reflex subjectiu del paradigma tecnoeconòmic“. Això és així perquè “el mercat tendeix a crear un mecanisme consumista compulsiu per col·locar els seus productes” i “les persones acaben submergides en la voràgine de les compres i despeses innecessàries.”. Com si es tractés d’una denúncia profètica, adverteix en el punt 204 que “l’obsessió per un estil de vida consumista, sobretot quan només uns pocs puguin sostenir-ho, només podrà provocar violència i destrucció recíproca” per recomanar al punt 215 “prestar atenció a la bellesa i estimar-la ens ajuda a sortir del pragmatisme utilitarista”.

COSTOS SOCIALS I AMBIENTALS

El 80% de personal laboral a la indústria tèxtil són dones. Solen començar el treball amb catorze anys, tenen jornades de treball entre 12 i 14 hores i amb sort disposen d’un dia lliure a la setmana o una setmana de vacances a l’any. Els seus sous no permeten cobrir les necessitats bàsiques i a sobre, s’exposen al risc de patir diferents afeccions de salut per l’ús dels tints utilitzats en els processos de confecció.

Bangladesh juntament amb l’Índia i Cambodja són els principals exportadors de tèxtil del món. La conseqüència d’aquesta deslocalització de la producció, des del punt de vista mediambiental, és l’increment en els requeriments del transport, fet que suposa un augment de les infraestructures i de la contaminació, fent que per exemple, les samarretes que arriben cada dia per la seva venda a la UE recorrin un camí que les porta a passar fins per set països emetent milions de tones de CO2 en el transport d’aquestes.

A més, el model de “moda ràpida” que ofereix el sector, afavoreix canvis constants de col·leccions a baixos preus i encoratja a comprar i rebutjar roba freqüentment. És un negoci que incentiva un consumisme de necessitats desproporcionades, fent que comprem fins a 13 vegades a l’any i que el 40% del que comprem no arribem a utilitzar-mai.

Finalment, aquesta manera de consum de moda augmenta la generació de residus. A Espanya, cada persona es desprèn de set quilos de roba per any, el que suposa el 10-15% dels residus dels abocadors.

SOLUCIONS EXISTENTS

Des de “Enlázate por la justícia” es recorre als Objectius de Desenvolupament Sostenible, promoguts per l’Agenda 2030, que són una crida a la ciutadania, empreses i governs perquè prenguin mesures que permetin acabar amb la pobresa, protegir el medi ambient i garantir una vida plena i de pau a totes les persones. En concret ens convida a centrar la nostra mirada en els Objectius 12, 13 i 15.

ODS 12: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. En primer lloc, per aconseguir creixement econòmic i desenvolupament sostenible, és urgent reduir la petjada ecològica mitjançant un canvi en els mètodes de producció i consum de béns i recursos. El consum responsable en el sector de la moda és indispensable per no esgotar ni dilapidar els recursos del planeta i contribuir a una major justícia social.

ODS 13. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. El sector tèxtil té un paper principal, sobretot enfocat en els processos de producció i distribució, ja que representa un 8% de les emissions globals, emet tant CO2 com Rússia. Per això, és important el reconeixement del sector de la seva responsabilitat i una declaració sobre el seu treball per revertir la situació actual i planificar un futur realment sostenible.

ODS 15: Enfocat a l’ús sostenible de recursos naturals enfront de l’incorrecte ús de terra i la consegüent pèrdua de biodiversitat. La degradació de terra a causa de la desforestació, de la sobre explotació i a una mala gestió dels residus i abocaments, continua en ascens. El sector privat i en concret el sector tèxtil, juga un paper protagonista per assolir aquest objectiu, no només impactant sobre ecosistemes i hàbitats terrestres en les operacions de l’empresa, sinó també respectant la normativa mediambiental dels països en els quals opera i integrant la conservació de la diversitat biològica en la seva estratègia de negoci.

A més d’altres marcs legals i de segells de comerç just que certifiquen que certs productes es van elaborar d’acord amb alguns principis socials o ambientals, la Directiva europea de residus impulsa la transició cap a una economia circular que potenciï la competitivitat global de la UE, el creixement econòmic sostenible i generi ocupació.

L’economia circular, inspirada en el model cíclic de la natura, és un concepte econòmic que s’interrelaciona amb la sostenibilitat i la cura mediambiental i l’objectiu és que el valor dels productes, els materials, els recursos i matèries primeres, es mantingui en l’economia durant el màxim temps possible, reduint així al mínim la generació de residus, enfront de l’economia lineal, basada en l'”usar i llençar” (extracció, fabricació, utilització i eliminació).

CANVIS EN HÀBITS PERSONALS

1. Re-ciclar: acabem amb la cultura del malbaratament. Planta-li cara a l’usar i llençar.
2. Re-utilitzar: atreveix-te a fer servir roba de segona mà, visita les botigues Moda Re, –uneixte a la moda RE- crea grups de família o de ciutadans per compartir la teva roba.
3. Re-produir: disminueix el teu residu tèxtil, el consum de roba, simplifica la teva vida. Utilitzes totes les peces del teu armari? Et proposem crear el teu armari càpsula.
4. Re-parar: allarga la vida útil de la teva roba. Si cada persona estira la vida útil de les seves peces d’un a dos anys, es reduirien les emissions contaminants un 24% segons dades de Greenpeace.
5. Comerç just: estàndard que garanteix que no es vulneren drets laborals.

CANVIS EN L’ÀMBIT POLÍTIC

És urgent aconseguir una Llei de Diligència Deguda a Espanya. Aquesta llei obligarà les empreses a prevenir el risc de contaminació d’aigua i a respectar els drets humans i laborals als països on es deslocalitza la producció de roba. Així mateix contribuiria a un Tractat Vinculant en el marc de les Nacions Unides per al respecte dels drets humans per part de les empreses transnacionals.

Cal, respectar la legislació mediambiental dels països en els quals opera i complir amb la normativa internacional de comportament ambiental, quan aquesta sigui més ambiciosa que la local.