Diguem prou. Ningú sense llar

L’impacte de la COVID-19 a les nostres vides és immens, però ho és encara més gran en les vides de les persones més vulnerables i excloses de la societat com passa amb les persones sense llar.

Elles no tenen una llar on poder refugiar-se, cuidar-se i recuperar la salut i la tranquil·litat, ia més veuen dificultat l’accés als mecanismes de protecció social, que resulten insuficients i poc adaptats a la seva realitat.

Per avançar cap a una societat on visquem amb plena universalitat i igualtat se’ns presenten diversos reptes, que alhora són oportunitats:

• Garantir unes polítiques públiques de protecció social enfortides, adequades i centrades en les persones més vulnerables, mantenint la denúncia de les vulneracions de drets quan es produeixen.
• Reforçar els espais de coordinació, tot recordant la sinergia que generem quan impulsem els espais de treball en xarxa entre les organitzacions. Hem de donar resposta des dels drets, que aposti per un sistema de protecció social fort i consolidat que faciliti els processos d’inclusió.
• Comptar amb uns mitjans de comunicació sensibles i veraços, que contribueixin a la sensibilització i difusió de la situació en què viuen les persones sense llar, que en molts casos segueix sent desconeguda per a la majoria de la població, i fer-ho sense reproduir els estereotips habituals que perpetuen l’estigma del sensellarisme.
• Recuperar valors com la solidaritat, la justícia, l’empatia, de cara a construir una societat diferent on totes les persones comptin. Hem d’avançar a una societat de les cures, on mútuament ens protegim, i protegim la vida de cada persona i de totes, sense deixar-nos cap (sobretot les més vulnerables).

A Càritas facilitem acolliment i suport anualment a gairebé 40.000 persones en situació de sense llar a tot el país

Podem intentar posar-nos al lloc de l’altre, preguntar-nos per la realitat que estan vivint les persones més vulnerables.

Em paro a pensar, a sentir com els està afectant aquesta situació?

A més, em puc interessar, des del respecte i la proximitat, per les situacions de vulnerabilitat de persones properes, familiars, veïnes, etc… Participar en la comunitat a través de la meva parròquia o d’associacions del barri, prestar la meva ajuda i acompanyament per a facilitar alguns tràmits a persones que ho necessitin.