Estem disposats a fer un voluntariat quan arribem a la jubilació?

Recordo molt bé aquell diumenge que, després de missa a la parròquia de Berga, em van proposar ser el director de Càritas Diocesana de Solsona. No vaig saber què dir, em va sorprendre la proposta, estava vinculat a la parròquia, però no formava part de la junta de la Càritas Parroquial; vaig preguntar al rector si creia que era la persona indicada per fer aquesta tasca i em va dir que, si tenia el cor obert a seguir el missatge de Jesús, segur que me’n sortiria, i van fer arribar la proposta al bisbe que va acceptar a fer el meu nomenament. En aquell moment no em podia imaginar com m’arribaria a influir, en la meva percepció de la vida, els problemes d’un sector de la societat que viu i treballa per tenir una vida digna sense poder- ho aconseguir.

Vaig entrar a Càritas quatre anys després d´haver-me jubilat, tenia ganes de fer quelcom per als altres, volia seguir actiu, però desvinculat del món de l’empresa, fent un voluntariat que em permetés  ajudar i acompanyar a persones, sense demanar res a canvi. Em vaig adonar que rebia molt més del que donava. Tot i que sempre he estat una persona dialogant i amb empatia, dintre meu es va anar formant una visió més profunda de les realitats que anava observant, que m’ha ensenyat que hi ha una altra via per ajudar a resoldre els problemes de la nostra societat, escoltant sense jutjar, separant la persona del problema i cercant camins que condueixin a confiar en les seves capacitats, per actuar amb resiliència i assolir una estabilitat que els ajudi a confiar en elles mateixes.

Aquests vuit anys amb l’ajuda de tot l’equip directiu i el diàleg amb treballadores socials i voluntàries m’han donat la força necessària per saber dur la meva tasca de director. He de dir també que tant en les comissions com en els consells hi he trobat un ambient de treball on les propostes, el discerniment i les conclusions s’han dut a terme amb un diàleg de qualitat, basat en el respecte i la concreció del problema, fora d’opinions partidistes i sempre posant la persona en el centre de la nostra atenció, i ara sí que puc dir que col·laborar a Càritas m’ha donat aquella mirada de misericòrdia que em permet entendre que si som perseverants podem canviar la situació d’aquells que més ho necessiten.