El rearmament d’Europa, està realment al servei de la pau?
La Unió Europea ha acordat destinar la suma de 800 mil milions d’euros durant 4 anys per a rearmar-se. D’altra l’OTAN pressiona els països europeus, exigint-los augmentar la despesa militar fins a assolir el 5% del PIB. Les dues accions estan suposadament destinades a enfortir els exèrcits europeus davant l’amenaça de Rússia, a més d’altres perills no indicats.
Però, és cert? És Rússia qui amenaça la gent d’Europa? En Jeffrey Sachs deia aquest any al Parlament Europeu[1] que la vocació de Rússia és europea, que Europa i Rússia tenim economies complementàries, i que els europeus haurem de conviure amb Rússia molt de temps. Per tant, deia, el que més ens convé és tenir un política exterior pròpia i parlar i negociar amb Rússia, separant-nos dels interessos dels EUA i mirant els nostres. D’altra banda, i segons l’institut SIPRI, el pressupost militar 2024 dels 27 països de la UE va ser de 368 mil milions de dòlars, front als 149 mil milions de Rússia. Segur que a més hem d’afegir-hi 200 mil milions anuals durant quatre anys? Segur que les amenaces venen de Rússia? I si fos que els grans perills ens venen de casa, de les grans corporacions transnacionals i de les polítiques que escalfen i destrueixen el planeta hipotecant la vida dels nostres néts i dels pobles del Sud Global?
I és que els grans problemes que té la humanitat, la crisi climàtica i ambiental, el racisme i la violència, les desigualtats extremes i la manca de justícia global, són reptes que podríem abordar amb polítiques de pau i cures, respectuoses i pensades per a la gent, però que no es resolen amb violència i morts. Totes les persones del món som igualment dignes i plorables, tots els pobles mereixen respecte, cap poble mereix ser masacrat.
Malauradament, la història ens ensenya que una escalada armamentista condueix a més bel·licisme i militarisme, preludi de nous conflictes, amb pèrdua de drets i més control social. El rearmament mai pot estar al servei de la pau perquè, en paraules de Gandhi, els fins són dins els mitjans com l’arbre és dins la llavor. I les mitjans violents deixen societats trencades per la violència i l’odi.
I com ja deien al dret Romà, la pregunta és qui se’n beneficia. I si furguem per sota de les noticies, ens vindran moltes preguntes. El rearmament és una solució o empitjora els problemes? Qui s’enriqueix amb el rearmament? Els militars i els grans poders econòmics, són part del problema? I si pensem en desarmar i reduir els pressupostos militars? Tal vegada, i com ens diuen les veus silenciades dels científics, necessitem els seus diners per a salvar-nos com humanitat.
En el moment actual el que ens cal són pressupostos per a defensar la justícia social, els drets humans i la lluita contra la crisi climàtica. Amb polítiques curoses, inclusives, feministes i de pau que avancin en la igualtat de gènere i racial, a més d’apostar per un veritable multilateralisme basat en principis de seguretat comuna i justícia global.
Europa podria tenir un paper, de construcció de pau, de respecte als drets humans i de resolució dels conflictes amb la paraula i la negociació, en el nou ordre mundial que s’està gestant. Perquè, com deia en Federico Mayor Zaragoza reformulant la coneguda dita, si vis pacem, para verbum. La pau es construeix amb paraules, no amb armes.
[1] Veure: https://rafaelpoch.com/2025/02/28/la-geopolitica-de-la-paz/
