Creixent en la pobresa

Els hàbits que s’adquireixen de petits són importants per al desenvolupament de la fase adulta.

Quan un infant creix en la pobresa, adquireix uns hàbits i unes creences que encara li comporten més dificultats per a sortir d’aquesta situació. Per tant, quan volem ajudar a una comunitat, no només hem de vetllar per les necessitats bàsiques, sinó que cal també parar atenció en l’autoestima de cadascun dels membres  i proporcionar-los el suport emocional necessari per a superar algunes creences que poden resultar molt limitants.

En relació amb l’autoestima, resulta complicat que un nen o una nena pugui entendre per què ell no estrena mai sabates o per què no pot tenir la samarreta del seu superheroi preferit. Que ell no ho mereix igual que els altres nens?

A aquestes mancances,  se sumen els sentiments que arrosseguen els pares, que tenen feines precàries i, de manera inconscient, transmeten als seus fills que ells no són rellevants per la societat.

Aquestes creences alimenten la divisió entre rics i pobres i propicien que aquestes comunitats s’aïllin de la resta de la societat.

Aquests sentiments dels pares poden donar lloc a estats d’ànim depressius, que influeixen en les relacions amb la família i poden tenir impacte en els menors i en l’estil parental que apliquen, que són factors claus a l’hora de construir l’autoestima dels infants.

També els hàbits que s’adquireixen de petits són importants pel nostre desenvolupament en la fase adulta. Si els pares no tenen una feina constant que els obliga a complir un horari i permeten que els nens no vagin a l’escola o hi vagin tard, no s’està ensenyant la importància que pot tenir un compromís laboral i la importància de ser responsable amb els horaris i quan creixen i tenen la primera feina, no són capaços de complir. Addicionalment, tampoc se’ls trasllada la importància que tenen l’educació i els estudis per al seu desenvolupament.

Per tot això, la millor manera que tenim d’ajudar a aquests col·lectius és escoltant-los, coneixent-los i traslladant-los que la seva opinió serà important, i a poc a poc, fent un treball més profund i no tan immediat, aconseguirem que aquestes persones puguin afrontar la vida des d’una altra perspectiva que les empoderi i les faci menys vulnerables i que així ho puguin traslladar a les properes generacions.