Fronteres de paper, persones sense drets i invisibles
El document, elaborat per Càritas Catalunya, mostra com el fet de tenir, o no, la situació administrativa regularitzada marca la diferència a l’hora d’accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació, a més de repassar àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona.
La Taula del Tercer Sector va presentar dimarts passat (13 d’abril) ‘Fronteres de paper: la irregularitat administrativa i la invisibilització de les persones’, l’últim dossier del cicle ‘Catalunya Social’. El document, elaborat per Càritas Catalunya, mostra com el fet de tenir, o no, la situació administrativa regularitzada marca la diferència a l’hora d’accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació, a més de repassar àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona. A Catalunya, es calcula que 100.000 persones estan en situació irregular.
Durant la presentació del dossier, Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va avisar que abans de la Covid-19 les persones en situació administrativa irregular ja eren invisibles i vulnerables, però que ara ho són més. Alsina va dir que amb la pandèmia, les condicions de vida d’aquestes persones s’han endurit més en un període de temps molt curt, de sobte, sense possibilitat de reaccionar i sense gaires recursos de suport. A més, va advertir que moltes persones que estan en procés de regularització han perdut la feina i sense treball es veuen abocades a una irregularitat sobrevinguda que les deixa encara més desprotegides i sense perspectiva de millora si no s’apliquen canvis en les polítiques migratòries i d’acollida i inclusió.
A banda de la presentació del dossier, a càrrec de Míriam Feu, coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, també hi va haver un debat amb entitats socials expertes en aquest àmbit que van evidenciar el periple i la vulneració de drets que pateixen les persones en situació administrativa irregular.
El document planteja diverses mesures a les administracions (estatal, catalana i locals) per a la protecció real de les persones migrades, com facilitar l’accés al mercat laboral de les persones migrades amb plenes garanties; concedir l’autorització de treball als joves migrats sols sense referents familiars i garantir l’empadronament i l’atenció als serveis socials, entre altres.
