Càritas va ajudar a 15.368 persones a trobar feina el 2019 en un mercat laboral inestable i precari

Coincidint amb la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Càritas ha presentat a Madrid el seu Informe d’Economia Solidària 2019, al costat d’una nova entrega de la sèrie “Focus” de la Fundació FOESSA amb el títol “Vulneració de drets: Treball decent“.

En treure a la llum simultàniament tots dos documents, Càritas pretén posar el focus dels esforços desenvolupats pel conjunt de les 70 Càritas Diocesanes de país en un mercat de treball caracteritzat per una creixent inestabilitat i precarietat per acompanyar les persones en situació de major vulnerabilitat laboral.

Per això, a més de retre comptes sobre les accions d’ocupació, economia social, comerç just i finances ètiques en què el 2019 van participar gairebé 79.000 persones, Càritas alerta sobre les amenaces per al treball decent que suposen l’augment de la precarietat laboral del nostre país, on gairebé el 48,1% dels treballadors té una jornada parcial indesitjada i la inestabilitat laboral greu afecta 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació.

La roda de premsa celebrada a la seu de Càritas Espanyola en la qual es van presentar els dos documents va comptar amb les intervencions de Natalia Peiró, secretària general de Càritas, que va estar acompanyada per Raúl Flores, coordinador d’Estudis i secretari tècnic de FOESSA, i Francisco Lorenzo, director d’Acció Social.

Precarietat i inestabilitat, amenaces per al treball decent

El “Focus” de FOESSA sobre vulneració de drets en l’àmbit laboral analitza en quina mesura l’alerta sobre l’augment de la precarietat i la inseguretat laboral llançada fa poc més d’un any en el VIII Informe FOESSA s’està assentant en el nostre mercat de treball i provocant, en paraules de Raúl Flores, que “una part dels treballadors es vegin privats sistemàticament del dret a un treball decent”.

Aquesta asseveració es basa en les dades recollides en l’estudi elaborat pel Comitè Tècnic de FOESSA, on s’assenyalen les següents constatacions:

– El treball indefinit i a temps complet és avui dia una quimera per prop de quatre de cada deu treballadors (34,6%), un ampli percentatge de població que no es troba dins de la norma social d’ocupació, és a dir; que no treballa les hores que li agradaria ni durant els períodes de temps que voldria, veient clarament vulnerat el seu dret a un treball digne.

– El 13,5% de la població té una jornada laboral a temps parcial i gairebé la meitat d’ells, el 48,1%, pateixen la parcialitat indesitjada; és a dir, es mantenen en aquesta situació contractual perquè no han pogut trobar una feina a jornada completa o aconseguir l’ampliació horària en la seva actual ocupació, amb el que això significa pel que fa a minva de nivell d’ingressos i el benestar i comoditats associades a ells.

– La temporalitat en les contractacions i la curta durada aquestes és una altra de les realitats que assota al nostre mercat laboral. A l’agost d’enguany, i segons l’Informe del Servei Públic d’Ocupació Estatal, només un 8,6% dels nous contractes van ser indefinits, mentre que els temporals van aconseguir el 56,3% el total signats en aquest mes i, d’ells, gairebé quatre de cada deu, el 37,8% van tenir una durada inferior a set dies.

– La inestabilitat laboral greu arriba a 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació. Aquesta realitat afecta el 16,4% de les famílies.

– Destaquen especialment la situació d’inestabilitat d’aquelles persones que subsisteixen a força d’ocupacions informals. Parlem de 615.000 conciutadans que, en la majoria dels casos, pateixen la màxima expressió de la precarietat laboral en veure trepitjats els seus drets sense poder agafar-se a l’arbitratge de la justícia ni a cobertures socials en els períodes menys favorables.

– Les famílies en inestabilitat laboral greu pateixen serioses dificultats econòmiques, que es reflecteixen en no disposar de diners per afrontar despeses imprevistes (52%) o haver-se vist en l’obligació de demanar ajuda econòmica a parents o amics (42%). La realitat de ser treballadors i ser pobres, tot i matinar diàriament i dedicar gran part del seu temps i energies a complir en la seva ocupació, afecta gairebé 2,5 milions de treballadors pobres (13% dels treballadors), els quals, tot i estar empleats, no aconsegueixen abandonar situacions de pobresa relativa.

– La fragilitat de l’espai bàsic de seguretat, l’habitatge, és una altra conseqüència d’aquest panorama: 3 de cada 10 famílies en Inestabilitat Laboral Greu no tenen diners suficients per afrontar despeses relacionades amb l’habitatge (hipoteca, lloguer, subministraments, etc.). Així mateix, 2 de cada 10 famílies han rebut avisos de talls de subministraments per no disposar de diners suficients per pagar-los.

– La privació de la feina decent afecta més a aquells sectors i grups humans molt exposats a l’estacionalitat i a les conjuntures socioeconòmiques (hostaleria, turisme, serveis auxiliars…). En comparar la base de cotització mitjana de l’hostaleria amb la mitjana dels treballadors de país, el resultat és que els sous són un 40% més baixos. I si dins d’aquest sector posem el focus en el servei de menjars i begudes, i observem la diferència entre homes i dones es comprova que els salaris dels cambrers són un 43% més baixos i els de les cambreres un 50%.

– Amb relació a la feina en l’àmbit domèstic, el primer que destaca és que només hi ha registrades 38.274 persones com cotitzants en aquest sector professional, el que indica que bona part de les treballadores (sector altament feminitzat) realitzen la seva tasca sense els drets i la protecció que haurien de tenir. D’altra banda, el salari de personal domèstic és fins a un 52% inferior a la mitjana entre les dones.

– Les dificultats per accedir a una feina decent són especialment significatives entre les dones i la població d’origen estranger. En el cas de les dones cal destacar la important desigualtat salarial respecte als homes, que mesura en termes de bretxa salarial arriba un guany mitjana inferior del 21%.

– La població d’origen estranger pateix de forma especialment greu la vulneració el dret a la feina decent en ser persones a qui el marc legal empeny a una situació administrativa irregular i es veuen obligades a cobrir llocs de treball en l’economia informal. Fins i tot quan la situació administrativa és regular, la desigualtat salarial mesura en termes de bretxa salarial arriba un guany mitjana inferior del 24% entre els treballadors estrangers.

– Els sistemes de protecció pública a la desocupació no han sabut adaptar-se a la mutació que ha tingut lloc en el mercat laboral. Com Càritas i FOESSA alerten repetidament, el treball ha perdut el seu rellevant paper de garant de la inclusió social: comptar amb una ocupació, més encara si aquest és precari, no protegeix davant de situacions d’exclusió o pobresa, el que s’ha d’assumir i comprendre des dels sistemes de protecció pública per abordar aquest problema.

– Aquest desajust es mostra en el fet que només un de cada quatre (el 24,8%) llars sustentats per una persona en situació d’inestabilitat laboral greu reben algun tipus de prestació per desocupació o renda mínima d’inserció.

“En resum -va afirmar el coordinador d’Estudis de Càritas-, ens trobem davant d’un mercat laboral i una concepció de la feina que no és capaç d’assegurar a un elevat percentatge de població ocupada el dret a un treball decent i que, com a conseqüència, veu vulnerat el seu dret a l’habitatge i a altres necessitats bàsiques, sense que els sistemes de protecció de l’Estat de benestar estiguin reaccionant amb la flexibilitat i l’adaptació que la realitat requereix”.

Informe d’Economia Solidària 2019: Treballar per la qual cosa és just

En aquest escenari on, com va assenyalar Francisco Lorenzo, “el nostre model de societat sembla seguir afirmant que l’ocupació és camí assenyalat per a la integració social, però veiem que la seva capacitat protectora és clarament insuficient” és en el que Càritas “segueix reforçant la seva aposta per una forma de fer economia en què la persona i la seva dignitat, i les comunitats es troben al centre”.

Aquesta opció per un model inclusiu de l’ocupació dóna resultats concrets i positius any rere any. Així ho confirmen les dades de l’Informe d’Economia Solidària 2019, que s’edita sota el títol “Economia i persones: Treballar per la qual cosa és just”. Les xifres de l’últim any apunten en aquesta direcció:

– De les 78.976 persones que han participat en programes d’ocupació, 15.368 han trobat feina en un mercat laboral exigent i tractant-se de persones que en alguns casos han de superar barreres afegides.

– Es van realitzar 1.057 accions formatives, per les quals van passar 16.276 persones.

– 29.755 persones van ser ateses pels serveis d’intermediació laboral.

– Al costat d’això, 689 persones van participar en accions d’autoocupació.

A més de donar suport a les persones perquè trobin un lloc de treball en el mercat laboral, a Càritas també es promouen iniciatives capaces de generar ocupació a través de les empreses d’inserció, que són iniciatives sense ànim de lucre on més de la meitat dels treballadors són llocs de treball d’inserció.

Avui dia, Càritas compte en tot el país amb 73 iniciatives d’economia social, que suposen un total de 1.787 llocs de treball, dels quals 985 són llocs de treball d’inserció pels quals van passar 1.353 persones en 2019. Gràcies a l’impuls a l’ocupabilitat d’aquestes empreses d’inserció, 287 persones han trobat feina en el mercat normalitzat.

Un altre àmbit estratègic de l’acció de Càritas en el marc de l’economia solidària és el seu suport al comerç just, que es concreta en una xarxa estatal integrada per 33 botigues i 114 punts de venda, que l’any passat van facturar gairebé 582.000 euros. A més, es van dur a terme 520 accions de sensibilització entorn al consum responsable, el comerç just i les finances ètiques.

Tot aquest treball a favor de la creació d’ocupació decent es recolza en el compromís actiu de 3.184 voluntaris i 984 contractats.

En termes econòmics, la inversió total destinada per les 70 Càritas Diocesanes de tot Espanya als seus recursos i projectes d’ocupació i economia social el 2019 va ser de 45.857.329 euros. D’aquests, 31.219.095 euros es van invertir en els programes d’ocupació, 482.596 euros en activitats de comerç just i 14.155.638 euros es van destinar a les iniciatives d’economia social.

Com va explicar el director d’Acció Social de Càritas, “preferim no parlar de despesa, sinó d’inversió, i no ho fem en termes metafòrics o poètics sinó perquè per a Càritas, cada recurs invertit suposa un benefici en el mitjà-llarg termini: un benefici social en termes d’autoestima, reconeixement de dignitat i accés a drets de les persones que acompanyem; i un benefici econòmic, ja que si els més de 31 milions d’euros han servit perquè 15.368 persones trobin feina, això ens dóna una mitjana d’inversió de 2.000 euros per persona”.

A més de reclamar la implicació de les administracions públiques com “garants de drets i perquè inverteixin en iniciatives que en el mitjà termini els suposarà un estalvi”, Francisco Lorenzo va apel·lar a les entitats privades a “donar oportunitats dignes a les persones a les quals atenem ja reforçar un suport que ens permetin seguir mantenint iniciatives que funcionen”.

Una economia que posi a la persona al centre

Aprofitant la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Natalia Peiró va apostar en la seva intervenció per “una economia que posi a la persona al centre com a condició indispensable per avançar en l’horitzó de la feina decent”.

“Protegir el dret a la feina decent necessita un canvi de paradigma, pensar el treball des de les persones i no des de la dimensió purament productiva i econòmica. Una societat que promogui el dret a la feina decent haurà de plantejar el sentit i el valor de la feina més enllà de l’ocupació”, va assegurar.

La secretària general de Càritas va apel·lar, així mateix, el decisiu paper de les empreses per a la consecució de la feina decent, ja que “en el marc del model social en què vivim, compleixen una clara funció social, que actua de manera complementària a altres agents, en la construcció de societat”. “Les empreses -va dir- han de comprendre a si mateixes com a agents que es fan càrrec i tenen cura de la societat a la qual pertanyen i en la qual operen, que és l’única manera en què es pot generar no només riquesa sinó també valor social”.

Per això, va llançar “una crida a la societat en general i a les empreses en concret, per transformar elements crucials del mercat de treball, moltes d’elles vinculades a una competitivitat mal entesa que, de vegades, pot acabar oferint unes condicions laborals precàries per als seus empleats”.

En aquest sentit, la secretària general de Càritas va convidar “tant a empreses com a consumidors perquè les primeres siguin capaços d’assentar la seva posició en el mercat i buscar la seva competitivitat, sense carregar el cost d’aquesta operació sobre les espatlles dels treballadors, juntament amb una actitud vigilant, compromesa i responsable dels consumidors que premiï a les companyies que compleixen amb els principis de la feina decent”.