Càritas alerta que molts productes que consumim diàriament amaguen situacions d’explotació infantil
Al costat de la Coordinadora estatal de Comerç Just, convida a sumar-se al Comerç Just per combatre aquesta xacra.
Amb motiu del Dia Mundial contra el Treball Infantil, que se celebra el 12 de juny, Càritas, al costat de la resta d’organitzacions membre de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ), alerta, dins de la campanya «Contra el treball infantil, trio Comerç Just», que molts dels productes que formen part dels nostres hàbits de consum diari (com cafè, xocolata, sucre, cereals, roba i altres articles tèxtils) amaguen, en les seves cadenes de producció, situacions d’explotació laboral de nens i nenes.
Una bona manera d’actuar contra aquesta realitat és adquirir, com a consumidors, productes de Comerç Just, atès que l’absència d’explotació infantil és un dels principis essencials que han de complir totes les organitzacions implicades en aquest model de consum basat en la sostenibilitat i la protecció dels drets de les comunitats productores.
La celebració de la jornada té aquest any, a més, un significat afegit, ja que 2021 ha estat designat per l’ONU com a Any Internacional per a l’Eliminació del Treball Infantil, que reforça la crida a donar visibilitat a aquesta xacra social, tan poc coneguda.
El treball infantil en xifres
Les dades de l’Organització Internacional de Treball (OIT) mostren quina és la magnitud la problemàtica de la feina infantil al món, que, a més, es pot veure aguditzada per les crisis, l’augment de la pobresa i el tancament d’escoles derivades de la pandèmia . Aquest informe així ho descriu.
Segons les seves últimes estimacions, hi ha 152 milions de nens i nenes treballadors a tot el món, dels quals gairebé la meitat (73 milions) realitza activitats perilloses.
En la seva majoria, el treball infantil afecta nens homes (88 milions, davant 64 milions que són nenes). Per sectors d’activitat, el treball infantil es concentra en primer lloc en l’agricultura, ramaderia o pesca (7 de cada 10 menors que treballen); mentre que el 17% ho fan en el sector de serveis i el 12% en la indústria, en particular la mineria.
Àfrica és la regió que concentra major proporció de menors treballadors, on 1 de cada 5 nens o nenes treballen. En altres regions la prevalença és menor: a Àsia i el Pacífic, la proporció és 1 de cada 14 nens; a les Amèriques, 1 de cada 19 nens; a Europa i Àsia Central 1 de cada 25; i als Estats àrabs, 1 de cada 35 nens.
Gairebé la meitat dels nens víctimes de la feina infantil tenen entre 5 i 11 anys; 42 milions (28%) tenen entre 12 i 14 anys; i 37 milions (24%), entre 15 i 17 anys.
Cal assenyalar que aquestes xifres podrien ser majors, ja que el treball infantil és, en moltes ocasions, una realitat invisible i difícil de mesurar, tal com es constata en l’informe “Eradicar el treball infantil, el treball forçós i el tràfic de persones en les cadenes mundials de subministrament “publicat per UNICEF, l’OIT, l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) i l’Organització Internacional de les Migracions (OIM).
En el mateix s’analitzen les complexes xarxes de subministrament i producció d’una gran part dels productes que consumim, elaborats amb matèries primeres o materials procedents de països de tot el món i que són processats, acoblats, envasats, traslladats i consumits en tots els països i mercats de l’món. En aquestes xarxes s’amaguen diverses formes d’explotació laboral infantil.
Compromís del Comerç Just a la lluita en contra de la feina infantil
El principi número 5 del Comerç Just estableix la prohibició de qualsevol forma d’explotació de nens i nenes per part de les mateixes organitzacions membre o les empreses intermediàries. A més, totes les organitzacions han d’estar adherides a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant i a les lleis nacionals o locals sobre l’ocupació infantil.
De forma expressa s’assenyala que “qualsevol participació de nens o nenes a la producció d’articles de Comerç Just (incloent-hi l’aprenentatge d’un art tradicional o artesanal) sempre és comunicada i monitorada, i no ha d’afectar negativament el benestar, la seguretat, els requisits educatius i la necessitat de jugar dels nens i les nenes”.
Al costat d’això, gran part de les cooperatives i organitzacions productores destinen l’anomenada “prima social” a iniciatives relacionades amb l’educació de nens, nenes i joves, a través del suport a beques, escoles infantils per als fills de les famílies productores i de la resta de la comunitat, ajudes per a material escolar o transport, etc.
Les organitzacions de Comerç Just treballen de manera activa en estratègies de denúncia, incidència política i mobilització ciutadana per afavorir els canvis necessaris que contribueixin a erradicar la xacra de la feina infantil. Aquest objectiu és el que comparteix també Càritas a tot Espanya, a través de la seva Xarxa Interdiocesana de Comerç Just (RICJ), composta per 28 Càritas Diocesanes, amb 36 botigues i 72 punts de venda.
Projecte de prevenció de la feina infantil a Bolívia
Al costat de la feina de sensibilització i el compromís amb un model de consum basat en la defensa dels drets de les persones més vulnerables en les comunitats de Sud, l’acció de Càritas Espanyola en el terreny es realitza de manera activa mitjançant el suport a projectes de la Càritas locals per prevenir el treball infantil.
És el cas del projecte que porta a terme a Bolívia des de 2018 la Pastoral Social Càritas Potosí per evitar situacions d’explotació laboral, millorar les capacitats educatives i la situació nutricional i alimentària dels nens, nenes i adolescents treballadors a la regió, on hi ha una elevada incidència de casos de treball infantil en la mineria i les activitats agrícoles.
En total, gràcies a aquest projecte -que compta amb un pressupost de 246.740 euros, dels quals 200.000 procedeixen d’un llegat solidari aportat a Càritas Espanyola- s’està acompanyant a gairebé 900 nens, nenes, adolescents i joves entre els 7 i els 18 anys.
Aquests menors viuen en comunitats empobrides i allunyades geogràficament a les zones de Potosí, Betanzos, Puna i Uyuni, i pertanyen a famílies en situació de gran precarietat i amb baixos ingressos econòmics, els mitjans de vida depenen principalment de l’activitat agropecuària i minera.
