Tots som “essencials” en aquesta història d’Amor Fraternal
La Diada de l’Amor Fratern, un moment on Càritas vol recordar-nos la necessitat de viure el Memorial de l’Eucaristia com una memòria ben viva de la donació de Jesús a tota la humanitat, coincideix i s’associa al Dijous Sant. Aquests dies, que veiem citada per tot arreu l’Encíclica de “Germans tots” del Papa Francesc, hem de recuperar i subratllar el sentit de la fraternitat més enllà de la nostra “bombolla” familiar, social i religiosa.
És en el Dijous Sant quan la litúrgia ens recorda el Sant Sopar, un sopar que s’alimenta, a més del que hi ha a taula, del que hi ha en el cor de Jesús i els seus deixebles, la fraternitat. No podem obviar que, sense una veritable fraternitat entre els comensals bíblics amb Jesús, el sopar només seria això: un sopar més. I en el cenacle, l’amor es va desbordar de Jesús cap a ells i cap el món.
Aquesta misericòrdia del Crist cap a la humanitat inunda per sempre més la història dels homes fins als nostres dies, aquests dies de pandèmia, en un món emmalaltit de cos i d’esperit. I es ara que Càritas batega amb més força que mai, perquè la seva missió neix i s’urgeix d’aquella fraternitat pasqual.
Si Jesús va partir i compartir el “pa” entre els seus, amb un signe universal del partir i el compartir, avui Càritas fruit d’aquest mandat cristià, continua – arreu del món- fent ben viu aquest memorial de l’amor des de la feina d’arribar a tothom, especialment els més febles, pobres i vulnerables. Per què ells també tenen lloc en la taula del banquet pasqual, i tenen un lloc preferencial.
En aquests dies que escoltem paraules que ja ens són familiars i hem posat al nostre diccionari de la vida, paraules com: pandèmia, covid, confinament, vacuna, … n’hi ha una que aquests dies s’ha fet molt viral: és la paraula “essencial”, i aquí les autoritats fan un radiografia dels qui són aquest grup (sanitaris, educadors, forces policials,…).
En la nostra història de la salvació, aquesta “essencialitat” engloba a tota la humanitat: tots som essencials perquè en aquesta i properes generacions el Memorial de l’Amor Fratern continuï ben viu. A Càritas, sense tots vosaltres (cadascú des de la seva realitat i el seu compromís) no podríem esdevenir part de la fraternitat cristiana. Us cridem a ser protagonistes d’aquesta història i us demanem que ens ajudeu a ajudar. Una vegada més, GRÀCIES per ser-hi !!!
