L’escola cristiana i el seu compromís social

Aquest ha estat un inici de curs on les necessitats socials s’han fet ben palès a l’escola cristiana. A les aules hi entren cada dia alumnes amb les seves il·lusions, ganes d’aprendre, de compartir, de jugar,… però també amb les seves situacions personals i familiars: marginalitat, desnonaments, problemes de salut, desatenció familiar,… Són infants i joves amb necessitats diverses, molts cops materials però també d’acompanyament i suport. Segons l’enquesta de condicions de vida del 2021 del Idescat, a Catalunya hi ha un 32.6% de menors de 16 anys en risc de pobresa i exclusió social.  La crisi econòmica i la pandèmia han incrementat la vulnerabilitat de molts alumnes.

L’escola d’iniciativa social acull a les seves aules molts d’aquests alumnes i les seves famílies. Ho fa  per vocació i per ser la nostra missió. Només caldria recordar els orígens de moltes escoles de congregacions o parroquials que van ser creades per donar una bona formació a gent que en quedava exclosa. Els centres i els equips educatius esmercen molts esforços no només perquè tinguin una bona educació, sinó per compensar moltes d’aquestes mancances  que l’administració no arriba a cobrir: des de beques de menjador, ajuts per llibres i material, a alfabetització de les seves famílies. En aquesta tasca, la col·laboració amb entitats com Càritas és essencial ja que es dona una resposta més integrada i complerta.

Cal assenyalar que el compromís social de l’escola cristiana és molts cops desconegut o ignorat. Les dades ho demostren: ens vam comprometre a escolaritzar més de 21.000 alumnes amb necessitats socioeducatives i ho estem fent a més de 24.000. L’administració, però, només hi ha dedicat 12M€ dels 21M€ als que es va comprometre. Deixar els centres sense aquests suports és desatendre l’alumnat més vulnerable.

Catalunya ha de poder oferir una educació de qualitat i d’equitat als més joves i no ho podrà fer sense l’escola d’iniciativa social. Les escoles cristianes seguim compromeses a generar oportunitats educatives per a tothom, independentment de la situació familiar, origen o religió. Tanmateix, és imprescindible que les administracions públiques hi dediquin els recursos suficients perquè això sigui factible. La responsabilitat no pot ser desigual, com ho és ara.