Cooperación o extinción. Ressenya de l’últim llibre de Noam Chomsky
"No es pot esperar, el canvi radical necessari no és qüestió de la següent generació... Perquè aquesta potser ja no existirà".
Feia molt de temps que no llegia cap obra de l’intel·lectual nord-americà Noam Chomsky, quan era un fan seu, sobretot en la dècada dels 90 de segle passat i en la primera dècada del nou mil·lenni; però gràcies a la breu ressenya que recentment va publicar Catalunya Cristiana, no vaig poder resistir i vaig sortir corrent a la Llibreria Mitjans de Barcelona per encarregar-lo.
Com sempre, el professor Chomsky no et deixa indiferent, i ho fa des d’una visió global, eclèctica, rigorosa i interrelacional.
El seu llibre Cooperació o extinció és una anàlisi seriosa i contundent sobre les amenaces a la supervivència planetària. La nostra civilització -que ha creat una nova era geològica, l’Antropocè- està a punt d’acabar amb la “casa comuna” que esmenta sovint el papa Francisco: el planeta Terra.
No es pot esperar, el canvi radical necessari no és qüestió de la següent generació… Perquè aquesta potser ja no existirà.
Per a l’autor hi ha dues qüestions fonamentals per a la supervivència: l’abolició i destrucció total de lar armes atòmiques i el canvi climàtic.
Afrontar els dilemes existencials del futur passa per la creació d’una consciència d’aquests problemes, de les seves arrels i de les seves tràgiques conseqüències -escriu el vell acadèmic-. I això passa per un activisme compromès, constant, pacient i internacional.
Sorprèn llegir una afirmació seva, escrita en 2018: “No té sentit propugnar la militància quan la població no està preparada per a ella” Tota una declaració fonamentada en la seva dilatada experiència com a activista.
Davant la proliferació d’entitats de base que lluiten per diferents causes (mediambientals, socials, polítiques, etc.), el gran repte és com articular aquestes lluites “particulars” en altres més generals, superant l’atomització del Tercer Sector i els protagonismes personals .
Chomsky posa en el punt de mira el Partit Republicà nord-americà, que és “una organització política de la importància més gran, des del país més poderós de la història del món, està dedicada gairebé literalment a la destrucció de la vida a la Terra”.
Per a l’escriptor nord-americà és urgent refer l’actual ordre internacional.
Pot semblar -donada la geopolítica actual- que l’abolició de les armes nuclears és una utopia; però llavors ens recorda que polítics del mateix sistema nord-americà l’han promogut, a més de pensadors de diferents ideologies o el Tribunal Internacional de Justícia.
No hem d’esperar un canvi radical per part de l’establishment econòmic-polític imperant, si no ve condicionat per mobilitzacions populars i un activisme compromès i militant.
Un altre factor important és la difusió de la informació sobre aquesta situació límit. Necessitem una ciutadania conscienciada i ben informada, cosa que és possible, ja que la informació està, però informar-se costa.
Davant la sensació de moltes persones que no hi ha esperança, que no poden fer res, Noam Chomsky ens recorda que no estem sols, que “ningú pot fer-ho tot, però un pot escollir el que li importa i dedicar-s’hi”.
