Càritas, un instrument de pau que es fa realitat pel vostre suport

A vegades, ens sembla clamar en el desert… com en tantes ocasions els ha passat als profetes en la història.

Avui,  una vegada més, Càritas posa veu a la denúncia: acusem a una civilització que té ben encarnada en el seu sí els conflictes bèl·lics;  i també, com podeu comprendre, totes les misèries humanes que generen: morts, ferits, desplaçats, refugiats, destrucció, pobresa, vulnerabilitat…

Aquests dies vivim i ens ha tocat acompanyar des de Càritas, però també des de la solidaritat i el compromís d’entitats i societat civil, els desastres generats per la guerra entre Rússia i Ucraïna, amb milers de morts i milions de refugiats. Ni la crida de dirigents, entre ells representants de les confessions religioses, i la mobilització de mig món, no han aconseguit aturar un espectacle d’horror i misèria que ens hauria d’escandalitzar a tot aquell que tingui un dit un dit de seny.

Càritas, i segur que els que ens llegiu, estem cansats de cridar en el desert del materialisme i dels interessos geopolítics obscurs.

Res té més valor que una vida humana, res hauria de tenir més sentit que crear una societat on el bé comú ho omplis tot, en què la vulnerabilitat que generen les guerres fos només el record d’un mal passat.  Càritas aposta, treballa i s’aixeca una i una altra vegada, per bastir una civilització de la fraternitat, com tantes vegades ens ha recordat el Papa a través de l’encíclica “Fratelli tutti” (un text que encara que no siguem creients hauríem de llegir, ja que no deixarà indiferent a ningú).

Ens cal fer en aquest nou mil·lenni la veritable revolució: aquella que aconsegueixi definitivament la llibertat, la igualtat i també la fraternitat entre totes i tots. Aquest és el nostre objectiu i hi treballem les persones voluntàries de Càritas als Bisbats de Lleida, Solsona i Urgell, i també d’arreu del món.

Per això tornem a cridar fort i clar, com sant Francesc d’Assís: “Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau! Que allà on hi hagi odi jo hi posi amor…”.

Gràcies a tothom, i també a les moltes persones que, tot i no ser d’Església, sí teniu present el compromís cap als més vulnerables. Uns i altres ens heu ajudat i ens ajudeu cada dia i us ho agraïm perquè aquesta unitat d’esperit i de compassió amb els altres és la manera de creure en la persona humana. Així podem ser instruments de pau.

I no podem acabar sense recordar-nos i recordar-vos que en aquests moments en el món hi ha ben vives 65 guerres i conflictes armats, la gran majoria emplaçats en països de l’anomenat Tercer Món. No els oblidem: perquè també necessiten la nostra fraternitat, la nostra visualització i el nostre compromís, com també ho estem fent amb el conflicte d’Ucraïna.